Aquest és el mirador obert que permet als ciutadans veure, des de dalt, com evolucionen les obres a les Glòries de Barcelona, i atrau 300 curiosos del pic i pala en acció
Ada Castells. Publicat a l’ARA el 13 de gener de 2019. Fotografia de Cristina Calderer
Després d’anys d’assistir a clubs, classes, concerts, conferències… i comprovar que arreu només hi ha dones, per fi, ja sé on són els homes. Si més no ahir al matí eren al peu del canó, controlant les obres de la plaça de les Glòries de Barcelona.
Hi van arribar en parelles, sols, amb gos i/o amb net, però hi van arribar en franca majoria, atrets per l’estructura provisional de la plaça, com si s’hi servissin trifàsics de conyac. I és que ahir l’Ajuntament va obrir per primer cop el mirador que cada primer dissabte de mes permetrà controlar la transformació accelerada (ja era hora!) de la plaça de les Glòries, la Meridiana i el nou parc de la Canòpia Urbana (ves, quin nom!)
El mirador, de sis metres, l’han plantat al corredor que parteix de davant de la grapadora. A partir d’ara res no passarà per alt als aficionats a l’enginyeria. Cada canonada, tub, tractor, desplaçament de terres, tanca… haurà de ser beneït pels nostres jubilats, com ha de ser i ha estat sempre en les obres que es fan i es desfan. La prova de l’interès és que ahir ja s’hi van acostar 300 persones.
El Domènec, exforner de Vilassar de Mar, amb actitud de savi previsor, s’hi va desplaçar per veure com anava la cosa: “No m’afecta, però si un dia vinc amb cotxe m’afectarà”. Al seu costat, el Plácido, veí de la rambla del Poblenou, l’il·lustrava com un amfitrió. Ha assistit des del principi a les reunions de La Farinera i sap per on van dir que sortiria el túnel, quines màquines utilitzen per separar el formigó, on planten els topògrafs…, encara que reconeix que no ha acabat d’entendre quan fan servir tub gruixut o plaques. Entre tanta sapiència, li pregunto si és que és enginyer: “Tinc un amic a Dragados”, em confessa l’home.
De sobte, l’autoanomenat Pepito se’ns afegeix com una bala: “Jo tinc entès que les obres es van aturar perquè els túnels no es comunicaven, què en tenim d’això? Es van gastar tots els quartos i estava mal fet”. El Corella, arquitecte que cada dia travessa a peu la plaça, ens ho aclareix: “Això és el típic desastre de l’adjudicació de l’obra pública que es contracta a la baixa. L’alcaldessa es va plantar perquè no volia pagar més i crec que va fer bé”.
En un racó apartat, hi ha l’Alejandro, sol, una mica decebut. Ell creia que el deixarien baixar a la part subterrània de les obres, però la Laura, que fa d’informadora, li acaba d’explicar que no pot ser perquè hi estan treballant. Sí, a baix hi ha tot un formiguer que no s’atura, ja no, però que no pateixin els nostres enginyers de pic i pala: fins al 2021, quan diuen que anirem d’estrena, encara tindran molt per controlar.
