L’Ajuntament s’oposa a l’allargament de la tercera pista sobre la llacuna de la Ricarda
Publicat a l’ARA el 15 de març de 2020
La Casa Gomis, més coneguda com la Ricarda, és una icona de l’arquitectura catalana i espanyola en ple delta del Llobregat segons els experts. També va ser, des de la seva inauguració l’any 1963, un punt de trobada d’intel·lectuals i artistes com Joan Miró, Josep Maria Sert o Antoni Tàpies. L’enginyer Ricard Gomis i Inés Bertrand van convertir casa seva, obra racionalista de l’arquitecte Antoni Bonet Castellana, en un espai de creació per a l’avantguarda dels anys 60: durant anys la música, les exposicions d’art i el cinema van impregnar aquest oasi a tocar de la llacuna de la Ricarda.
Les característiques voltes del sostre, la distribució modular de les habitacions i els espais oberts que connecten la casa amb l’entorn natural que l’envolta es van projectar per carta. La família Gomis-Bertrand va traslladar a Bonet Castellana, que aleshores vivia exiliat a Buenos Aires, la seva visió d’un espai funcional integrat en el paisatge en desenes d’escrits. “Des d’un primer moment van començar a parlar de tots els detalls: el color dels mobles, les textures, les formes… Algunes cartes tenien fins a cinc pàgines a màquina del pare, que era molt perfeccionista”, relata la Marita Gomis, filla del matrimoni.
Una obra inhabitable
Inés Bertrand, que havia heretat els terrenys del seu pare, i el seu marit van aixecar la casa amb la idea que fos la residència principal de la família, però les seves particularitats -entre les quals destaquen les característiques voltes del sostre- han fet que, a la llarga, hagi ha sigut difícil de mantenir. A més, la seva proximitat amb l’aeroport del Prat i la impossibilitat d’aïllar-la del soroll sense desfigurar-la la fan avui inhabitable. “Si fos una casa tradicional s’hi podria posar vidre doble, però aquí caldria canviar els pilars, la línia de llum… i en definitiva tota l’estructura que té ara”, afirma Gomis.
Avui en dia la casa sobreviu gràcies al manteniment i les visites que organitzen els fills del matrimoni. Temen, però, que la proposta d’Aena de fer créixer l’aeròdrom per la tercera pista posi en risc la finca de la Ricarda. “En el cas que la pista entrés dins d’aquest terreny, si ara difícilment es pot viure aquí, imagina’t amb una pista encara més a prop”, diu Gomis. Mentrestant, entitats ecologistes i associacions de veïns s’oposen a la idea d’allargar la pista de l’aeroport que implicaria construir sobre la llacuna, un entorn mediambiental catalogat i protegit per la xarxa europea Natura 2000.
“Perdria tot el seu sentit”
L’Ajuntament del Prat ha sigut una de les últimes veus en manifestar el seu rebuig al projecte. El ple del municipi va aprovar dimecres per unanimitat una declaració institucional que qualificava la pèrdua de la Ricarda de “desastre natural, agrícola i patrimonial”, motiu pel qual instava el gestor aeroportuari a abandonar la proposta. “Parlem constantment d’emergència climàtica i de transicions energètiques, i que en aquest context es plantegi la possibilitat d’ampliar l’aeroport a costa d’espais naturals em sembla una barbaritat”, assegura a l’ARA l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler.
Des del consistori pratenc afirmen que, a més de suposar “la destrucció d’una infraestructura mediambiental”, en el cas que la idea d’allargar la tercera pista mig quilòmetre tirés endavant, també estaria en joc el futur de la Casa Gomis. “No quedaria alineada amb la pista, però se situaria dins d’una zona de seguretat aeroportuària que faria impossible la seva visita”, explica Mijoler, que concreta que, a més, sense el seu entorn natural, la casa “perdria tot el seu sentit”. I afegeix: “Moltes de les visites que rep són de gent que vol entrar a la Ricarda i veure la finca, que és un important espai natural”.
L’Ajuntament del Prat insisteix en la idea de trobar alternatives que permetin fer créixer la infraestructura sense que sigui en detriment d’altres espais. Mentrestant, per reforçar la seva posició, el consistori ha encarregat informes ambientals sobre l’impacte que tindria ampliar l’aeroport del Prat, a través d’una la tercera pista, en el medi natural i en la biodiversitat de l’entorn de la desembocadura del Llobregat.
En qualsevol cas, si finalment Aena apostés per aquesta opció, l’ampliació de la infraestructura necessitaria també el vistiplau de Brussel·les.
