Encàrrec de FGC a AMOO, firma integrada per Aureli Mora i Omar Ornaque (AxA)
Publicat a La Vanguardia el 16 d’octubre de 2021
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FCG) va traslladar el 1990 a Rubí el seu centre operatiu de la línia Barcelona Vallès. La nau principal d’aquest complex, destinada a tallers i oficines, recentment allargada, la van firmar Jaume Bach i Gabriel Mora, autors de moltes altres arquitectures ferroviàries, com ara les estacions de Bellaterra o de Muntaner. La de Rubí va ser ja en origen una nau d’enormes dimensions –130 x 90 metres–, acabada el 1995, amb coberta sostinguda per una espectacular estructura que va calcular Robert Brufau.
Al llarg d’un dels costats de la nau, hi discorria una via a l’aire lliure per a proves dinàmiques, que es va pacificar per evitar sorolls al veïnat,i es va decidir transformar en espai cobert per exposar vagons històrics. L’encàrrec va recaure en AMOO, firma integrada per Aureli Mora –fill de Gabriel Mora– i Omar Ornaque. La tradició arquitectònica ferroviària de Mora salta, doncs, aquí a la generació següent.
Aquest projecte era conceptualment poc complicat: una coberta per a una via. Però no era pas obvi, atès que a més de protegir vagons havia, per la seva posició urbana, de definir una façana de fins a 173 metres de llargària. Entrar en exercicis compositius hauria estat aquí potser excessiu. I limitar-se a aixecar un mur hauria equivalgut a quedar-se curt. De manera que els autors van optar per resoldre aquest mur de tancament i la coberta en un sol gest, mitjançant una planxa de xapa corbada, aparentment contínua, que descriu en secció un traç semblant al d’una J oberta i invertida, al llarg de tota la nova construcció. Aquesta llarga coberta façana, amb prou feines interrompuda per una escala d’emergències, se sosté a dins mitjançant una senzilla estructura ad hoc. En un dels seus extrems dibuixa un vol elegant, que encara ho seria més si no es recolzés en un doble pilar.
En aquest punt, a la placeta situada davant l’entrada de la gran nau, el tancament de la nova construcció és de vidre, per tant, es potencia, especialment de nit, l’efecte vitrina per als vells vagons exposats, i es reivindica el patrimoni històric dels FGC. Aviat hi haurà a Martorell una altra nau dels FGC, de dimensions més grans, amb propòsit semblant. Mentrestant, aquest és un bon aperitiu, alhora discret i contundent.
