La principal diferència rau en el fet de si pot tenir altres usos, a més de recordar el 1714. El possible replantejament insinuat pel consistori suscita reaccions oposades
Els grups municipals de CiU i ERC van fer pública el 19 de gener la seva sospita que el consistori vol acabar amb el valor patriòtic del Born Centre Cultural i tapar amb un vidre les ruïnes de la ciutat que va patir el setge i la victòria borbònica del 1714; i van reclamar mantenir-lo com està. El consistori va respondre que només es planteja posar en marxa noves exposicions temporals i adjectivar el Born CC d’una altra manera, encara per conèixer. Però la polèmica ja estava servida, i fins i tot hi va haver una concentració de protesta i debat a les xarxes socials. EL PERIÓDICO ha entrevistat experts en la matèria i els ha convidat a adoptar una posició respecte al futur del Born. La majoria s’inclinen per mantenir el record d’aquella Barcelona atacada però fent-la conviure amb diferents exposicions temporals. Tots, amb matisos.
L’arquitecte Daniel Freixes, un dels responsables dels projectes museogràfic i museològic del centre del Born, explica que des d’un principi estava pensat per ser un espai polivalent, i que el que passa ara forma part de la normalitat, perquè l’origen de la polèmica és una cosa que tard o d’hora havia de passar: el tancament d’una exposició temporal i el seu reemplaçament per una altra. «Nosaltres sempre vam pensar el Born en quatre unitats, l’exposició permanent, la sala polivalent, el bar i la sala per a exposicions temporals -diu-. El que passa és que l’exposició temporal que hi ha hagut fins ara ha tingut un caràcter excepcional. Ara estem a l’espera de la primera exposició temporal normalitzada en el temps».
Freixes recorda que Albert García Espuche, impulsor i primer director del centre, «ja preparava des de la inauguració una temporal sobre mercats i l’arquitectura del ferro», i subratlla: «Limitar les exposicions a un sol tema no em sembla bé». «Jo crec que el centre sempre tindrà un caire de memorial i de lloc actiu viu i cultural, i la ciutat no ha de negar cap d’aquests dos aspectes, els ha de valorar tots dos».
UTILITZACIÓ POLÍTICA / «El Born està sent utilitzat políticament i això s’ha d’acabar. Una vegada s’ha superat el tricentenari, és normal ampliar el radi d’interessos i activitats, i que se substitueixi l’exposició temporal», afirma Toni Soler, periodista i al seu dia comissari de l’Ajuntament de Barcelona per a la commemoració del setge del 1714.
Soler no veu cap problema que el plantejament no sigui monotemàtic: «L’espai és polivalent i s’ha demostrat: ha acollit conferències i fins i tot una desfilada de moda. El seu caràcter de memorial històric és innegociable, però compatible amb altres activitats». Soler al·ludeix a una altra necessitat: «És necessari que el Born connecti millor amb el barri que l’acull». I acaba dient: «No crec que sigui difícil trobar una fórmula que respecti tots aquests condicionants».
Hi ha qui sí que tem que l’alcaldessa, Ada Colau, estigui perseguint un punt d’inflexió al Born CC. David Agustí, historiador i secretari de política cultural d’ERC, és un d’ells: «Crec que existeix el risc que es perdi el valor nacional del Born. El Born ha de ser el que és ara: un emblema nacional». Segons la seva opinió, el risc consisteix en el fet que es pensi més en Barcelona que no pas en Catalunya: «Que al voler potenciar els valors de la ciutat es perdin els valors nacionals que expliquen la ciutat com a cap i casal». Agustí advoca perquè el centre sigui transversal (exposicions, conferències, concerts) «sense perdre el seu valor nacional patrimonial».
L’historiador Josep Fontana és igual de contundent: opina que el centre cultural «té sentit en relació amb el que s’ha trobat allà», que el projecte «està fonamentat en l’exhumació de la vella ciutat» i que «seria absurd transformar-lo en una sala d’exposicions oberta a qualsevol cosa». «No dic que s’hagi de convertir en un centre de commemoració del 1714, però sí que s’ha de respectar el que és realment important en ell. Per celebrar exposicions d’altres qüestions hi ha espais a la ciutat de sobres, no té sentit devaluar aquest projecte per convertir-lo en un lloc on celebrar exposicions diverses».
Per Fontana, és una qüestió de coherència. «Cal entendre que aquestes pedres tenen sentit i ens expliquen una ciutat, una forma de vida i una època. Això és tan important que transformar l’espai en un lloc on se celebren exposicions, festes i balls no té sentit».
Un altre historiador, Josep Maria Solé i Sabaté, destaca l’aspecte del patrimoni: «És possible que en tot el món no hi hagi un espai de principis del segle XVIII com aquest. I no crec que a ningú se li hagi acudit desmantellar-lo. Intentar alterar això és com fer-ho al Partenó. Em semblaria fora de lloc, propi d’ignorants. Descartaria que li passi pel cap a l’alcaldessa; crec que és intel·ligent».
L’arquitecte Enric Solsona ho expressa en aquests termes: «Seria causar dany a una obra que ja té un sentit cultural i històric definit. Potser existeixen altres intencions respecte al que s’hi vol posar». Per Solsona, ja ha passat l’etapa de discussió sobre el contingut del projecte, i «el que hi ha allà ja representa un equilibri entre l’espai museístic i el respecte pel reconeixement històric». «Si un fa un edifici o un projecte cinematogràfic, una vegada l’ha fet, l’ha desenvolupat i l’ha presentat, ja està, és el que hi ha».
RIGOR CIENTÍFIC / Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida, historiador especialista en Història Moderna, es mostra favorable al Born com a «lloc de memòria», però reclama «altres exposicions, seminaris i congressos dedicats a la reflexió sobre el passat de Catalunya, Espanya o Europa». «No té per què circumscriure’s a Catalunya», explica. La seva crítica és acadèmica: «Tant l’exposició permanent com qualsevol altra haurien d’estar sotmeses al rigor del criteri científic, element bàsic per a la llibertat de la ciutadania. En cap cas han d’estar pensades per adoctrinar. L’explicació que es dóna de la guerra de successió és millorable».
«Les coses, si funcionen, es deixen i no es reorienten», diu l’arquitecte Carlos Ferrater, que matisa: «Encara que en principi no em sembla malament ampliar el focus». Per sobre de tot considera important consultar els arquitectes del projecte, Enric Sòria i Rafael Cáceres, «perquè ells coneixen bé l’edifici, la seva capacitat i les seves possibilitats»
