Cal reivindicar el paper protector i vertebrador en la societat moderna
Publicat a La Vanguardia el 2 d’octubre de 2023
L’arquitectura ens acompanya al llarg de la nostra vida. L’entorn en què vivim el conforma l’arquitectura: aquell espai on habitem, on treballem, on socialitzem. L’espai públic, l’habitatge, l’oficina, el consultori del metge, el gimnàs… tot és arquitectura. Ens ha d’aportar comoditat, funcionalitat, benestar, harmonia i bellesa. Avui, que celebrem el dia internacional de l’Arquitectura, cal reivindicar el seu paper protector i vertebrador de la societat moderna, i reivindicar l’arquitectura com a una disciplina indispensable per encarar el futur amb garanties. Ara tenim la responsabilitat d’abordar els reptes estructurals que venen de la societat globalitzada. Hem de treballar i tenir present: la lluita en contra del canvi climàtic, la densificació urbana, la incorporació de les noves tecnologies, l’accessibilitat i l’envelliment de la població, el patrimoni i la identitat cultural, la descarbonització.
Amb la voluntat de sumar coneixement, l’any 2026 Barcelona es convertirà en la Capital Mundial de l’Arquitectura, un prestigiós títol atorgat per la Unesco i també acollirà el Congrés Mundial de l’Arquitectura de la Unió Internacional dels Arquitectes. Serà una fita històrica i una gran oportunitat perquè la ciutat es converteixi en el gran centre del debat mundial sobre el futur de l’arquitectura, de les ciutats i de la nostra professió.
Aquest fet no és només un reconeixement a la riquesa arquitectònica de la ciutat i del prestigi internacional de la nostra arquitectura, sinó que la posiciona, amb els seus valors, com a eix principal en la resolució de problemàtiques. I aquí, la Nova Bauhaus Europea (el gran projecte de la Comissió Europea pel s. XXI) hi té un paper cabdal. Es tracta de fer les nostres ciutats eficients i sostenibles –es preveu un futur proper amb manca de recursos energètics i minerals–, boniques i belles, així com funcionals i adequades per a la vida en comú.
Propostes com la de la ciutat dels 15 minuts o de les superilles representen un exemple de com la professió incideix en el benestar de les persones, la transició energètica de les ciutats i en la generació d’oportunitats d’activitat més a prop de casa.
M’agradaria reivindicar i posar en valor la feina que fem i el fer valer l’autoria dels projectes arquitectònics. Amb la mateixa energia amb què ens preparem per poder oferir el millor del nostre coneixement tècnic a l’usuari final, tenim també el deure i obligació d’exigir el reconeixement de l’autoria dels nostres projectes que tenen propietat intel·lectual, com a símbol de responsabilitat i compromís. Sigui una obra mestra històrica, un habitatge unifamiliar, una petita reforma d’un equipament o un espai públic, sempre hi ha un arquitecte/a al darrera per donar-hi forma. Avui, dia internacional de l’Arquitectura, posem en valor la feina dels/les arquitectes: hi ha molt camí per recórrer i el necessitem fer amb la societat.
