La qualitat del futur estadi preocupa als professionals, que han analitzat l’obra en un debat de l’associació Arquitectes per l’Arquitectura
Publicat a l’ARA el 17 de juny de 2024 | Antoni Ribas Tur
La remodelació del Camp Nou ha suscitat un debat encès en el sector de l’arquitectura. És una de les obres de més magnitud que s’han fet mai a Barcelona, amb un cost de prop de 1.500 milions d’euros, i els professionals del sector estan preocupats per la qualitat del resultat. L’associació Arquitectes per l’Arquitectura va organitzar un debat dilluns al vespre al Recinte Modernista de Sant Pau per analitzar el passat, el present i el futur del nou Camp Nou. “Això és molt difícil que acabi bé”, apuntava l’arquitecte Oscar Tusquets.
La història és llarga i coneguda. El Barça va organitzar el 2007, durant la primera etapa de Joan Laporta al capdavant del club, un concurs internacional el guanyador del qual va ser Norman Foster. El seu projecte va quedar al calaix, “sense que se’n detallessin gaire els motius”, va dir el moderador del debat, el periodista cultural Llàtzer Moix, i el 2015 el club va organitzar un altre concurs. En aquesta altra ocasió el guanyador va ser local: l’estudi format per Joan Pascual i Ramon Ausió, associats amb el gegant de l’arquitectura i l’enginyeria japonès Nikken Sekkei.
Tot el que ha passat després és el que ha disparat les alarmes entre els arquitectes. Joan Pascual i Ramon Ausió van abandonar el projecte. IDOM i l’estudi b720, liderat per Fermín Vázquez, van redactar un projecte bàsic respectant la idea original. Nikken Sekkei va continuar com a concept guardian per vetllar pel projecte, però la direcció de l’obra va recaure en l’enginyeria de Terrassa Torrella, especialitzada en naus industrials, tot i que l’obra l’executa la constructora turca Limak, sense experiència prèvia a Espanya. El projecte de l’Espai Barça el signa l’arquitecte i director de l’àrea d’Arquitectura Fedde Huistra. “Aquestes firmes treballaran sense la supervisió de Pascual i Ausió, els autors del projecte”, va advertir Moix. Tot això posa en risc la qualitat de l’obra. Tot plegat, ¿s’escau amb el pes i el prestigi que l’arquitectura té a Barcelona?
“Soc pessimista respecte a l’obra que s’està fent, en general soc pessimista amb el futur del Barça, amb el futur esportiu del futbol masculí”, va lamentar l’arquitecte, dissenyador i assagista Òscar Tusquets, que el 1974 va escriure un article lamentant que aleshores no s’encarregués l’ampliació de l’estadi a l’autor original, Francesc Mitjans. “Em consola una mica que, per malament que vagi el projecte del nostre estadi, mai no estarem tan equivocats ni serà tan lleig com el Bernabéu”, va etzibar. A Tusquets li va agradar el projecte de Pascual i Ausió, especialment per les places públiques elevades que envolten la façana. “Em preocupa que els arquitectes que van projectar això no tinguin cap poder. La meva experiència és que, en una obra que no dirigeixes, no saps fins a quin punt s’està respectant el que has dit d’aquesta obra”, va advertir. “Crec que aquest Espai Barça és un pastitx”, deia l’empresari i antic directiu del Barça Gabriel Masfurroll, que va recordar que els guanyadors del primer concurs per remodelar l’estadi havien sigut Carlos Ferrater i Lluís Vives, i que Foster s’havia presentat al concurs amb un projecte incomplet.
Transparència i genuïnitat
La vicepresidenta del Barça, Helena Fort, va justificar els canvis introduïts en el projecte per canviar la ubicació de les llotges vip i adequar-se als terminis i el pressupost. “No sabia que veníem a fer un debat electoral del Barça”, va comentar Fort. “Hi havia una afectació que no és arquitectònica sinó de les persones, perquè s’havia posat tota l’hospitality a la primera galeria, cosa que implica el moviment de 13.000 o 14.000 socis. Les decisions tècniques s’han pres seguint estrictes processos de decisió transparents, oberts, amb concurs i acompanyament de totes les normatives internes i externes. Totes les decisions estan absolutament monitorades, són transparents i l’empresa va complir tots els requisits d’aquest concurs que s’ha fet”. El director de l’oficina tècnica del Barça, Lluís Moya, va assenyalar que els terminis s’havien de respectar perquè les obres no fossin “interminables” i per poder complir amb els requisits de la Lliga i la FIFA. “Havíem d’assegurar el tret”, va subratllar. Pel que fa a la relació de l’obra nova amb la de Mitjans, Moya va explicar que el projecte que s’està executant és “respectuós” i que l’edifici nou no toca l’existent.
“Crec sincerament que l’última versió que s’ha fet pública és un gran projecte”, va dir l’arquitecte i exregidor d’arquitectura de Barcelona, Daniel Mòdol. Respecte al fet que uns altres professionals hagin assumit el desenvolupament del projecte, creu que en obres gegantines com aquesta els enginyers demostren “una més alta capacitat tècnica”. I va aportar una visió optimista: “Em sembla que és de les versions més atractives de l’estadi que hem pogut veure i, a més, és força original, força local, força catalana. En aquest sentit, sí que estaré content que aquesta imatge pugui ser la d’aquest gran projecte”, va subratllar.
