La Diagonal pot ser, doncs, una avinguda normal i civilitzada, amb cotxes, vianants, tramvia, ciclistes, busos i metro… i amb dos hospitals que es trobin de cara
Publicat a l’ARA el 21 de juliol 2024 | Foto: Les pistes esportives de la UB on s’ubicarà el futur Hospital Clínic, al límit entre Barcelona i Esplugues. CRISTINA CALDERER
Fa alguns mesos que es coneix la decisió de les administracions públiques de resoldre el futur de l’Hospital Clínic traslladant les seves instal·lacions als terrenys on ara hi ha les pistes universitàries a l’entrada de l’avinguda Diagonal de Barcelona.
L’altre dia ho explicaven amb tota mena de detalls al Col·legi d’Arquitectes els responsables de la decisió. Tot neix, raonen, de les dificultats d’adaptar l’edifici del carrer Villarroel a la medecina actual i el fet que les darreres dècades molts serveis han hagut de buscar espai fora de les dues illes Cerdà on s’havien construït l’hospital i la facultat ara fa més de 140 anys. Generalitat, Ajuntament i Clínic han estudiat com es podia resoldre el futur: reforçant la localització actual amb extensions articulades, més o menys pròximes, o bé buscant altres localitzacions a Barcelona. Finalment, la decisió presa ha estat optar per fundar un nou Campus Clínic al capdamunt de l’avinguda Diagonal, en un recinte tres cops més gran que l’actual on es poden concentrar i desenvolupar l’assistència, la docència i la recerca que avui caracteritza qualsevol hospital de primer nivell.
Ramon Sanabria, l’arquitecte que ha acompanyat aquest procés d’estudi i presa de decisió va explicar que ara s’obria una nova etapa. Es tracta de definir les bases que permetin convocar en condicions precises un concurs públic de projectes d’arquitectura. “És hora”, deia, “de fer-se preguntes com ara ‘on serà la porta d’entrada de l’hospital, com s’hi arribarà?’ I no és gaire difícil de dir ‘doncs a la diagonal, és clar; només faltaria…’”, però.
Però aquí és on tot pren un altre caire. La Diagonal, allí on ara hi ha les pistes universitàries de la UB i davant per davant del parc Cervantes, és encara una autopista, la B23, que des de Sant Feliu de Llobregat dribla l’estadi Johan Cruyff, guaita el Walden 7, és l’accés a TV3, envolta el nucli antic d’Esplugues i a Finestrelles enfila l’avinguda Diagonal. La B23 només esdevé Diagonal quan es planta el primer semàfor de la ciutat i això és més avall, davant de la seu del RACC. El Nou Campus Clínic haurà de demanar com a condició de partida que la B23-autopista es transformi en avinguda Diagonal i es pugui posar el primer semàfor alguns centenars de metres abans d’on ho és ara per tal que la porta d’entrada de l’Hospital estigui en condicions de rebre tothom, tal com passa ara al carrer Villarroel, en transport públic o a peu.
Però si s’obre la mirada i s’observa el context, ens adonem que no és només qüestió de posar un semàfor a la B23-Diagonal una mica abans d’on és ara. Ens adonem que el Nou Campus està a tocar de Sant Joan de Déu, que és l’hospital de referència en pediatria i a hores d’ara funcionalment complementari amb el Clínic. I que està a només 150 metres en línia recta de la B23-Diagonal, però no pot atansar-s’hi. L’hospital sembla un niu d’àligues plantat al mig de Finestrelles i no pot créixer cap avall perquè hi ha un bucle d’enllaç viari que resol la relació entre Rondes i B23 amb una amplitud geomètrica com si encara estigués posat en mig de suburbia.
Ara imaginem el nus Rondes/B23 partint de la idea que el primer semàfor de la Diagonal pot estar molt abans d’on és ara, a la cruïlla amb l’N-340 o a la Nestlé, per posar dues hipòtesis. Aleshores la cruïlla Rondes/Diagonal es pot resoldre amb una gran economia d’espai, anàlogament a com en temps olímpics es va resoldre l’enllaç de la ronda de Dalt amb la Via Augusta-Túnel de Vallvidrera, a prop de la plaça Borràs. No cal tocar el pont de les Rondes, però sí que cal eliminar els tres bucles viaris actuals, substituir-los per un parell de túnels d’enllaç soterrats i resoldre la resta de connexions a nivell ciutat i amb semàfors. I el primer resultat d’aquesta transformació seria la recuperació de sòl públic, que es podria adscriure als dos hospitals. Sant Joan de Déu podria quasi doblar les 2 hectàrees actuals i esmorteir l’impacte sobre Finestrelles, i el Clínic podria afegir un 20% més de superfície al recinte previst, que no li aniria malament.
La Diagonal pot ser, doncs, una avinguda normal i civilitzada, amb cotxes, vianants, tramvia, ciclistes, busos i metro… i amb dos hospitals que es trobin de cara, davant per davant i amb l’avinguda pel mig. És clar que això vol dir anar més enllà d’un pacte de solars entre el Clínic i la Universitat. Cal convocar l’habilitat en operacions complexes de construcció d’espai públic que ha caracteritzat tants cops l’urbanisme de Barcelona. No és fer volar coloms. És lògic i sobretot pot ser quasi inevitable.
