MANERES DE FER | ELS SOCIS D’AXA CONSTRUEIXEN: JOAN ARIAS

MANERES DE FER | ELS SOCIS D’AXA CONSTRUEIXEN: JOAN ARIAS

EDIFICI DE 48 HABITAGES I CENTRE CIVIC, NOU DE LA RAMBLA 39

1985 – 1988

L’edifici, construït al casc antic de Barcelona té la voluntat d’adaptar-se a la trama existent, respectant volumetria, una distribució uniforme de plens i buits i l’ús de materials de façana sostenibles i amb un bon envelliment. Es considera important la reutilització d’elements dels antics edificis enderrocats que es van determinar més valuosos, com els arcs neogòtics de pedra de Montjuïc situats a la planta baixa.

Es composa de 48 habitatges, de dues habitacions, 35 places de aparcament i un equipament del barri a plantes baixa i altell.

L’accés a l’edifici es fa per un porxo de gran alçada que envolta la façana sud, que vol col·laborar a donar més espai aquesta part del carrer de l’Est i que connecta amb la zona verda prevista pel PERI en aquest lloc, deixant l’accés del c/ Nou de la Rambla per els equipaments públics.

La distribució en planta es fa amb un sol nucli d’accessos a la zona central que serveix a dotze habitatges per planta, i a cada un dels extrems una zona singular il·lumina l’escala d’emergència i un espai comú orientat a sud. S’utilitza aquesta solució a fi de minimitzar els costos tant de construcció com de manteniment, neteja i control.

La reculada que fa l’edifici a la façana de ponent s’utilitza com a terrassa accessible des de la planta altell de l’equipament municipal, que es connecta amb la planta baixa per les escales i per la sala d’actes situada sobre la rampa d’accés al soterrani.

La coberta de l’edifici s’aprofita com a lloc d’esbarjo per els veïns.

L’estructura és de formigó armat, amb forjats unidireccionals, vista a la major part de l’edifici. Les parets tenen com acabat exterior peces de pedra de Begur amb especejament irregular i junta plena. Un gruix considerable de façana dona una forta inèrcia tèrmica a l’edifici, així com millor aïllament acústic.


Autors: Joan Arias Roig, Lluís Pérez de Vega i Enric Torrent