MANERES DE FER | ELS SOCIS D’AXA CONSTRUEIXEN: JOSEP BUNYESC

MANERES DE FER | ELS SOCIS D’AXA CONSTRUEIXEN: JOSEP BUNYESC

NAU INDUSTRIAL D’ESTRUCTURA DE FUSTA LOCAL

2013

Nau industrial de 60 metres de llarg per 26metres d’ample situada en la vessant de la  muntanya per albergar un espai de treball per la industria de la fusta que sigui acollidor i construït amb el recurs local que es la fusta.

Entorn: a les afores del poble en una zona petita industrial adaptada a la pendent de la muntanya entre un mur de contenció i un espai semisoterrani que crea una façana alta.

Singularitat: una gran estructura pensada per ser resolta amb fusta local i unes en-cavallades de llum important de 26 metres amb una gelosia de fusta unida amb en-caixos per geometria segons les direccions de les forces internes de cada barra.

Economia de Recursos: la voluntat de la propietat de utilitzar el recurs local i propi que era la fusta local empeny a un disseny delicat i molt apropiat a la funció. Un pont grua a la part alta provoca un esforç horitzontal difícil de contrarestar. Inclinar els pilars de façana va ser un recurs geomètric capaç de poder donar resposta a aquesta sol·licitació estructural important. El forjat intermedi és mixt de formigó i fusta ja que ha de suportar una sobrecàrrega d’ús que permeti la circulació de camions de càrrega.

Rigor tècnic: es una prova atrevida de demostració fins on poden estar els límits físics de un material, la fusta.

Les gelosies per geometria impliquen un bon coneixement dels esforços que hi actuen a cada barra i de la naturalesa de la fusta per no tenir esquinçaments o ruptures internes a les unions.

La geometria de triangulacions permet reduir les grans llums del forjat intermedi com es veu en l’esquema d’estructura del alçat.

Estalvi energètic: tot hi ser un edifici de caràcter industrial, es un lloc de treball per varies persones que agraeixen unes bones condicions ambientals per treballar. Un espai tan gran agraeix funcionar de manera passiva. El rang de confort per un lloc de treball amb esforç físic es mes gran que una oficina estàtica per aquest motiu amb uns bons aïllaments i la captació solar s’arriba a climatitzar passivament al hivern en un clima de muntanya.


Autor: Josep Bunyesc