CLÍNICA DE ARESA
2006 – 2008
Després de realitzar la seva seu a Barcelona, MM ens va encarregar incorporar-nos a l’equip de tècnics que duia 6 anys treballant en el projecte. L’edifici estava catalogat, a pesar que no té cap valor en si mateix.
Lo fàcil hagués estat haver-se adaptat a la llicència concedida però costa massa esforç tot i els edificis duren massa, com per a no deixar passar l’ocasió d’intentar fer una mica interessant, en comptes de l’anodí d’apostar pel mimetisme. Una ocasió desaprofitada és una ocasió perduda (“una vegada és només una vegada”, dirà Kundera).
En el segon soterrani es disposen els aparells de ràdio, mamografies, sala de ressonància, escàner etc. separant la zona d’atenció mèdica de la d’ús públic mitjançant el diafragma que suposen les diverses cabines de vestuari, mentre el soterrani -1 es reserva per als quiròfans, sala d’endoscòpia, reanimació i boxes de consulta de planta. Un vestuari masculí i un altre femení, cadascun amb el seu bany interior, serviran de barrera des de la seva posició central, organitzant la planta.
La planta baixa és, potser, la més complexa de totes ja que deu permetre la convivència de l’entrada general de la clínica amb la de el Servei d’Urgències, que té accés en ambulància des del carrer. L’entrada es situa en la trobada de les dues parets que defineixen l’antiga volumetria de l’edifici, deixant l’antiga sortida de servei al carrer Còrsega com a sortida d’emergència. La planta es preveu lliure entenent les diverses mampares i compartimentacions com mobles que no arriben a sostre, a manera del de recepció. Els sostres metàl·lics, els vidres a testa, sense fusteria i els panelats d’auró pretenen donar a la clínica un aire de modernitat i asèpsia.
Les plantes primera, segona, tercera i quarta (cadascuna d’elles destinades a diverses especialitats mèdiques) suposen la creació de el màxim nombre de despatxos o consultes que, al situar-les perpendicularment a façana, permeten millorar el rendiment de les respectives plantes fins a un 50 %, respecte del primer projecte que ens va lliurar la propietat. Les diverses recepcions de planta s’ubicaran a la part central per permetre a les cantonades ubicar, a una banda, els vestuaris de personal i, a l’altre, els lavabos de planta d’homes i dones. Les plantes s’articulen en dos cossos, deixant en l’angle posterior un pati de servei pel qual ventilaran banys i dependències de servei.
Que una millor distribució permeti millors condicions de treball i de vegades, fins i tot, guanyar sales de consulta, respecte del programa imposat, és evident. Però el cavall de batalla va ser aquesta doble pell que, a manera de llames folrarà la remunta i dialogarà amb les noves caixes en les quals es converteixen les antigues finestres, perquè la remunta no sembli, com tantes altres, un gelat de dos gustos i darrere de la qual estan, a la seva manera, altres tants projectes de Ben van Berkel a Steven Holl, de Tuñón i Mansilla a Enric Miralles, animant-nos a seguir, lluitant.
Autors: Octavio Mestre i Costaserra Arquitectura (Guim Costa / Roman Serra) Director de Projecte: Francesco Soppelsa
Aparellador: Pere Vilaginés
Fotografia: Lluis Casals
