Figura icònica de l’arquitectura nord-americana, va trencar amb l’hegemonia del modernisme
Publicat dijous 20 de setembre de 2018 a l’ARA
Robert Venturi, que va morir dimarts a casa seva després d’una curta malaltia als 93 anys, és una figura icònica de l’arquitectura nord-americana del segle passat. Amb les seves construccions, llibres i textos va contribuir a trencar amb l’hegemonia modernista. Si arquitectes com Le Corbusier i Ludwig Mies Van der Rohe van defensar que “menys és més”, Venturi assegurava que “menys és avorrit”. Per a Venturi –que va ser un dels grans impulsors del postmodernisme– l’humor, la fantasia i les figures al·legòriques també podien tenir un lloc en l’arquitectura contemporània.
‘Complejidad y contradicción en la arquitectura’, publicat el 1966, és un al·legat contra la tendència racionalista de l’arquitectura moderna que es va convertir en un ‘bestseller’ i es va traduir a més d’una dotzena de llengües. Amb la seva dona, la també arquitecta Denise Scott Brown, va fer tàndem professional durant pràcticament tota la seva carrera. Un dels seus primers treballs conjunts va ser la casa familiar Casa Vanna Venturi. La parella van recórrer Nevada buscant inspiració en hotels i casinos i després van escriure ‘Aprendiendo de Las Vegas: el simbolismo olvidado de la forma arquitectónica’ (1972). Ambdós arquitectes defensaven l’artificiositat del món dels casinos. Venturi creia que l’arquitectura també havia de reflectir la història i l’estètica de cada lloc.
Entre els edificis de Venturi i Scott Brown destaquen el Franklin Court (1972-1976), la renovació i ampliació del Museu d’Art a l’Allen Memorial a Oberlin, Ohio (1973-1976), el Gordon Wy Hall a la Universitat de Princeton (1980-1983) i l’ala Sainsbury (1986-1991), pel qual va ser guardonat amb el premi Pritzker d’arquitectura.
