NO HAY MAYOR DESPRECIO QUE NO HACER APRECIO | RAMON SANABRIA (AxA)
“Promoveremos un urbanismo amable para las familias, arraigado y armonioso con el entorno, fomentando la rehabilitación de los estilos regionales y la protección de las fachadas tradicionales, incluyéndolos en los catálogos de bienes de interés cultural.
Rechazamos por ello proyectos globalistas como la llamada Nueva Bauhaus Europea que impulsan los burócratas de Bruselas, que, con la coartada del fanatismo climático y la eficiencia energética de los edificios pretende uniformar la realidad de nuestras ciudades.”
Tot i que ‘No hay mayor desprecio que no hacer aprecio’, no puc per més que contestar aquest text programàtic de VOX sobre l’Arquitectura.
Els arquitectes moderns sempre varen tenir en compte la historia de l’Arquitectura, tant la Il·lustrada com la Popular. A més, cal estudiar l’obra de Le Corbusier o la de Mies van der Rohe per entendre la importància de la historia en el moviment modern.
Aquest interès dels pioners també va estar present en les arquitectures vernaculars. Cal recordar la relació de les arquitectures del GATPAC amb l’arquitectura eivissenca i mediterrània. Sense oblidar tot el referent a les ‘preexistències ambientals’ dels ’60 de Casabella-continuità d’Ernesto Nathan Rogers, o posteriorment el Regionalisme Crític de l’Escola de Barcelona de la mà d’Oriol Bohigas.
Però al meu entendre, això de VOX no té res a veure amb aquesta continuïtat històrica i cultural de l’Arquitectura Moderna de la que escrivia. Més aviat és una mirada retrògrada i folklòrica cap una mena de Poble Espanyol de caràcter nacionalista.
Tots aquells que estem vinculats a l’Arquitectura, la seva història i la seva cultura, hem de ser molt crítics i bel·ligerants amb aquestes actituds incultes i irresponsables.
Ramon Sanabria, arquitecte i president d’AxA
