‘L’antiga plaça ha d’obrir-se a usos variats i, a la vegada, contribuir a la transformació de la zona’
Publicat el dilluns 4 de gener de 2016 al diari EL PERIÓDICO
La Monumental i Les Arenes es van construir al límit de l’Eixample, com l’escorxador o la presó. La quadrícula de Cerdà servia per a tot, però no necessàriament barrejat. Els carrers principals no eren els llocs per a la sang ni el proveïment. Les Arenes que va construir August Font Carreras el 1899 se situava a l’extraradi, a la Creu Coberta. La Monumental, projecte d’Ignasi Morell, també recolzada a la Gran Via, es va aixecar el 1914 a prop de les Glòries. L’afició als toros justificava dues places quan Barcelona tenia poc més de mig milió d’habitants.
La transformació de Les Arenes el 2010 va conservar la façana de la vella plaça levitant sobre uns esforçats pilars de ferro, una obra d’una complexitat tècnica enorme difícil de justificar. Per dins és un edifici actiu i bigarrat, un centre comercial més. La Monumental no ha sofert cap manipulació, té una bonica façana neomudèjar rematada amb uns ous amb revestiment ceràmic blanc i blau espectaculars. L’entrada principal se situa en una cruïlla important de l’Eixample, que el 1900 s’imaginava com el futur centre de la metròpolis. La plaça va tancar el 2011 amb una emocionant corrida de José Tomás al cartell. Hi ha hagut moltes propostes de transformació, entre altres la de fa uns anys de fer-hi una gran mesquita (també Les Arenes en els anys del frenètic Fòrum va tenir ofertes per a usos similars) i és lògic donada la seva posició i factura.
Crec que els últims anys hem après que és més fàcil desmuntar usos que omplir de contingut edificis vacus. I que, sovint, són interessants i atractius els projectes i programes que s’encaixen en espais previstos per a altres fins (naus industrials com a escoles o biblioteques, fàbriques com a museus, garatges com a gimnasos). Hem comprovat també que alguns processos necessiten foc lent i decisions contrastades. Probablement els experiments menys interessants des del punt de vista urbanístic dels últims anys, em refereixo a l’episodi del Fòrum per exemple, van ser una resposta ràpida i eficaç a un problema mal plantejat. La ciutat no es fa de decisions intuïtives en un tres i no res.
La llista del que no s’ha enderrocat al Poblenou després d’una llarga pressió veïnal, per exemple, compta tant o més que els edificis d’oficines que s’han construït. És més, des del punt de vista estrictament econòmic, alguns edificis industrials adaptats a nous usos són tan o més rendibles que edificis d’oficines que van substituir velles naus. Els turistes prefereixen l’animada rambla del Poblenou o el bigarrat carrer de Pere IV abans que l’entorn del centre comercial Diagonal Mar o el Congress Center i l’edifici Fòrum a Taulat.
Les Arenes no entra dins els programes de visites turístiques obligades. Tinc la impressió que farien cua per visitar la Monumental. La forma de la plaça suggereix imaginar activitats i espectacles en què l’acció i el moviment siguin importants i es puguin aprofitar les llotges i les grades: esports que es puguin adaptar al perímetre del cercle, una enorme sala de dansa, un centre d’experimentació plàstica, un concert hall, un espai per a teatre o circ experimental. I també usos de caràcter productiu com un centre actiu d’artesania, un espai de producció audiovisual, un gran centre de plantes… Usos que aprofitarien l’arquitectura i li donarien vigència i modernitat. A la Monumental s’han celebrat concerts monumentals: el dels Beatles del 3 de juliol de 1965, Rolling Stones, Bob Marley, Dire Straits o Tina Turner.
La Monumental pot ser l’inici de la transformació del carrer de la Marina que doni sentit i estableixi sinergies entre un conjunt d’equipaments desconnectats -el Teatre Nacional, l’Escola Superior de Música i l’Auditori, el Museu del Disseny-, que a banda del seu interès arquitectònic o de la qualitat dels esdeveniments que programen no contribueixen a complementar-se ni a generar vida a les voreres. El carrer de la Marina com una nova rambla d’atractiu per a visitants i locals pot canalitzar el flux cap a la Sagrada Família, un monument visitat per un volum de turistes descomunal, que actualment hi van en metro o autocar, que inunden el barri i que necessiten espais pròxims per prendre l’aire i allunyar-se de l’amuntegament.
És l’ocasió per obrir la plaça a usos variats i a la vegada aprofitar aquesta situació per emprendre una real millora del barri. Nous usos a les plantes baixes poden servir per activar la zona i acompanyar altres comerços i equipaments pròxims. L’interior de la Monumental és un espai imponent, esplèndid. Un buit tan bonic serveix per quasi tot i necessita la implicació dels barcelonins i un programa. Falten els mobles i ornaments, perquè l’arquitectura ja la tenim i és magnifica.
