Arrel del Premi Princesa de Girona rebut fa uns dies, la Roser Albertí entrevista l’arquitecta gironina
Publicat el dimarts 7 d’abril de 2015 al Diari de Girona
P Com va reaccionar quan va conèixer la notícia que havia estat premiada?
R Em va fer moltíssima il·lusió perquè és un premi d’Arts i Lletres que ha guardonat la disciplina de l’arquitectura. Estava sola a Londres quan em va trucar la directora de la Fundació. No m’ho podia ni creure.
P Considera que l’arquitectura és un art?
R És un treball molt creatiu, i a la vegada existeix molt de diàleg amb l’equip i els clients. Té un punt de complexitat on la creativitat juga un paper molt important.
P El 2013 va rebre el premi AJ Emerging Woman of the Year, que distingeix la dona emprenedora de l’any. Creu que es valora poc la figura femenina en el món de l’arquitectura?
R Jo crec que cada vegada està anant a més. Ara hi ha més concursos que premien específicament el treball de les dones. Crec que realment s’està intentant posar èmfasi en el paper de la dona en aquest sector.
P Així opina que s’està produint un canvi?
R Sí. A la meva generació la majoria d’estudis estan formats per parelles d’home i dona. No sé per quin motiu, però ja és una situació bastant habitual.
P I com a arquitecte de menys de 35 anys, creu que actualment s’aprecia més la feina dels joves talents?
R Sí, jo crec que sí. Potser també és una qüestió generacional de canvi de plantejament: ara ja no esperem que vingui el client amb un problema sinó que ets tu qui identifica situacions i t’hi avances proposant projectes. Això et permet ser més actiu i donar-te més visibilitat.
P I es premia prou o faria falta més reconeixement?
R Està bé. Justament el premi FPdG va vinculat al Fòrum Impulsa, que està molt centrat a potenciar l’emprenedoria. Però potser a l’estranger es valora més amb premis com el Young Architect of the Year dels LEAF Awards de Londres -que Felip va guanyar l’any 2010.
P I què pot suposar per a la carrera d’un arquitecte novell rebre un premi així?
R Reconeixement. Si no, no se’t valora fins que no tens un llarg recorregut professional. Si no existissin premis per a joves, tenir reconeixement seria gairebé impossible i per això és una de les coses que més valoro.
P La vocació per l’arquitectura ja li ve de la infància?
R Els meus pares són arquitectes i sóc filla única, així que en el seu estudi hi tenia una taula de treball per a mi on em deixaven utilitzar tot el material. M’apassionava, per mi era com un joc. A més, viatjàvem molt per temes relacionats amb l’arquitectura i em fascinava.
P I mai va tenir dubtes sobre el seu futur professional?
R Només al COU perquè anava a classes de còmic al centre cívic de Sant Narcís amb en Quim Bou i era un món que m’encantava. Aquell any vaig dubtar sobre si dedicarme a l’arquitectura o a l’animació.
P I que la va ajudar a escollir?
R Vaig visitar el taller d’en Xavier Mariscal -dissenyador i artista valencià- per veure com treballaven. Al final vaig optar per la carrera d’arquitectura que era molt absorbent i t’atrapa i el dibuix va quedar en segon pla.
P Durant els seus estudis va realitzar estades a capitals com Edimburg, París o Londres. Per què va optar per Girona per establir-hi el seu estudi?
R Perquè sóc de Girona i al final això pesa molt. Amb la meva parella i soci -Josep Camps- vam dubtar molt perquè ens feia por quedar desvinculats o aïllats, però al final crec que va ser una de les millors apostes que hem fet.
P En quin sentit?
R Doncs que a Girona hi ha estudis d’arquitectura amb un nivell molt alt i la proximitat, si tens família, és un avantatge. Jo tinc dos nens, en Pau i en Marc de 4 i 7 anys, i com que viatjo molt, el fet de viure a Girona em permet poder deixar-los amb els meus pares.
P Creu que Girona és molt restrictiva amb la innovació arquitectònica?
R Normalment quan tens moltes restriccions s’acaben convertint en oportunitats. Nosaltres sempre diem que qualsevol projecte per petit o gran que sigui té unes potencialitats i que les restriccions de pressupost o normativa fan que treguis el millor d’aquell projecte. Les dificultats motiven que treguis el millor de tu mateix.
P Algunes de les seves obres més destacades són la plaça de l’Absis de la Catedral i el Centre Cívic Mercat de Ferreries de Tortosa. Per què aquesta població?
R Perquè el meu soci i parella és d’allà i vam fer el pacte d’anar a viure a Girona sempre que ens presentéssim a qualsevol concurs d’arquitectura que sorgís a Tortosa. Per això, les primeres obres que tenim són a l’Ebre.
P Com descriuria el seu estil personal?
R És molt difícil ser conscient del que fas, perquè no és intencionat. Però en els jurats dels premis sempre es destacaven uns trets comuns com: l’elegància, la lluminositat o la sobrietat.
P Considera que haver guanyat el premi FPdG en Arts i Lletres li obrirà més portesen l’àmbit professional?
R El temps ho dirà però és veritat que de moment ens hem trobat amb situacions o oportunitats que han vingut donades per alguns dels premis que hem tingut. Al final els reconeixements sí que ajuden a fer camí. Impulsen.
P Es considera monàrquica?
R És una qüestió que no m’he arribat a plantejar.
