El jurat format per Izascun Chinchilla, Anna Noguera (AxA) i Silvia Blanco ha valorat positivament que “un percentatge molt significatiu dels projectes tenen en compte estratègies de sostenibilitat, són conscients de l’emergència climàtica i l’encaren amb una actitud proactiva”
Publicat a Nació Garrotxa el 10 de juny de 2024 | Foto: Restaurant Equilibri de Bayona Studio | Adrià Goula
La seu a comarques gironines del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va acollir divendres al vespre el lliurament de la 26a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona. A l’acte hi van assistir unes 300 persones i es van guardonar vuit obres d’entre els 24 projectes finalistes que van passar la fase de seleccionades en les categories d’Arquitectures, Interiors, Paisatges i Efímers, i el Premi de l’Opinió, escollit per la ciutadania. Tres dels guardons que es van entregar van estar relacionats amb Olot.
El premi en la categoria Interiors el va rebre el despatx olotí Bayona Studio pel restaurant Equilibri situat al barri de Sant Ferriol d’Olot. En la categoria Paisatges, es va donar el premi a l’obra Ritual que NUA arquitectures va instal·lar a la casa Vayreda durant l’edició 2023 de Lluèrnia. I el premi Efímers el va aconseguir Raigs de llum de Francisco Spratley Studio, també del Festival Lluèrnia de l’any passat.
Més enllà d’Olot, en la categoria Arquitectures, el premi l’han obtingut ex aequo la Casa al Pradet a Vilamacolum, de Clara Crous Arquitectura, i la Casa 1627 a Pals, d’Harquitectes. Finalment, Mar de realitat a Girona, dels alumnes del màster en Disseny i Producció d’Espais (UPC School – CCCB) s’ha endut el Premi de l’Opinió.
El jurat dels premis format per Izascun Chinchilla (presidenta) i Anna Noguera i Silvia Blanco (vocals) ha valorat positivament que “un percentatge molt significatiu dels projectes tenen en compte estratègies de sostenibilitat, són conscients de l’emergència climàtica i l’encaren amb una actitud proactiva”.
A més, també destaquen que “hi ha un nombre important de projectes que exploren les condicions particulars de les comarques de Girona, la seva tradició artesana, el seu patrimoni cultural, el seu paisatge, la seva saviesa vernacla, els seus costums gastronòmics o d’ús de l’espai lliure o la seva producció industrial, segons el cas”. Per contra, han volgut fer un toc d’atenció a les administracions perquè consideren que “l’impuls públic a l’arquitectura de qualitat ha desaparegut o minvat de manera preocupant”.
