Albert Viaplana, Professor d’aquesta escola ens ha deixat. Ho ha fet com ell volia, sense fer soroll, sense avisar, sense que ningú hages de canviar res de la seva vida quotidiana pel seu trànsit. De la mateixa manera que en el seu dia va deixar l’escola. Va ser una jornada qualsevol en que va faltar a classe i ens van tenir que a donar de la seva marxa pel buit de la seva absència.
El silenci, com a espai de reflexió, ha sigut el seu millor company en el viatge de l’arquitectura.
El seu to de veu reposat, deixant l’espai per escoltar el fluxe d’idees a l’hora de projectar, donar tot el temps que calgui al seu interlocutor, al company o a l’alumne, quan li explicaven un projecte. Mai tenia pressa per respondre i dir la seva. Compartir amb ell les correccions i els suggeriments que sorgien de la seva manera d’entendre i d’interpretar l’espai, transformava la seva opinió en tota una llisó d’arquitectura. Ho va fer durant total la seva trajectòria docent.
El vaig tenir com a professor de taller en el curs de Composició de 2n, que portava en Rafa Moneo, tot just començant els estudis. Vaig tenir la sort de rebre durant tot l’any les reflexions i estímuls que compartia dia rere dia amb el seus estudiants. D’ell vaig aprendre l’entusiasme i la dedicació que requereix la nostra professió i, també, que treballar i donar classe era una mateixa cosa.
En finalitzar els estudis, encara pendent de lliurar el PFC, em va escollir per formar part d’un nou curs de projectes que devia substituir al curs que portava en Oscar Tusquets, ja que deixava l’escola. Per fer-ho va triar, a dit, a 9 professors dels quals quatre no havíem acabat la carrera. Va ser una aposta valenta i decidida. Albert valorava en la gent mes l’entusiasme per l’arquitectura, l’interès per aprendre i la idea de compartir-ho amb els estudiants que no el bagatge inicial del seu equip. Criteri, que donades certes excepcions, va ser el comú de l’equip inicial.
La seva activitat com a responsable de curs i més endavant com a catedràtic va ser un gran revulsiu per l’Escola. Paral·lelament a aquesta activitat i en el seu estudi es produïen projectes que reflectien nítidament el seu pensament arquitectònic. El parc del Besos, La plaça de Sants, el CCCB, el cementiri de Badalona, van ser espais de peregrinació d’estudiants i professor d’aquesta escola. La seva obra va ser un dels referents més notable de la nostra arquitectura catalana com a capdavantera de l’estat.
Albert ens ha deixat, però no el seu llegat, que el tindrem ben present i ens acompanyarà a través del seu pensament, dels seus projectes, obres, escrits i dibuixos que ens ha deixat com a testimoni del seu pas.
Barcelona 16 de maig de 2014,
Moises Gallego
Des d’Arquitectes per l’Arquitectura volem mostrar les nostres més sinceres condolences a la família i amics d’Albert Viaplana.
AxA
