Publicado el 7 de octubre de 2013 en el Time Out Barcelona
Un recorregut per edificis emblemàtics de la ciutat
Per celebrar el Dia Mundial de l’Arquitectura us proposem 25 edificis emblemàtics la ciutat, des de temples gòtics fins a cases modernistes, passant pels museus racionalista i l’arquitectura contemporània.Publicat el 7 d’octubre de 2013 al Time Out Barcelona
Un recorrido por algunos de los edificios más emblemáticos de la ciudad
Os proponemos conocer un poco más 25 edificios emblemáticos de la ciudad, desde templos góticos hasta casas modernistas, pasando por los museos racionalistas y la arquitectura contemporánea.
1. Drassanes Reials
Visiteu aquest impressionant edifici, construït entre els segles XIII i XIV, per fer-vos una idea de la importància del mar a la Barcelona medieval. Malgrat les posteriors remodelacions d’aquesta obra catalogada com a Patrimoni Nacional mai es va prescindir de l’estil arquitectònic més adient, el gòtic. Després de funcionar com a drassanes, al segle XIX es van convertir en Maestranza de Artillería i més tard en caserna. Des del 1941, el monument acull el Museu Marítim i, coindicint amb les obres de reforma que han culminat enguany s’ha descobert una important necròpoli romana que data del segle I dC.
2. Santa Maria del Mar
És un dels exemples més emblemàtics i representatius de l’art gòtic català. Aquesta encantadora basílica destaca per les seves característiques línies horitzontals, superfícies planes, contraforts quadrats i torres octogonals planes. La gran unitat del seu estil és deguda a que va construir-se amb rapidesa, en només 55 anys, de 1329 a 1384. Rep el nom de Maria, patrona dels mariners, i va ser construïda allà on abans hi havia una petita església coneguda com Maria d’Arenys, per la seva proximitat al mar.
3. Biblioteca de Catalunya
La Biblioteca de Catalunya està ubicada des del 1939 a l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, un dels conjunts del gòtic civil més important de Catalunya. Té un fons aproximat de tres milions d’exemplars, i a part de la seu central té altres locals externs, a Barcelona mateix i a l’Hospitalet de Llobregat.
4. Museu Picasso
El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l’any 1963, acull un fons de més de 3.800 obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d’exposicions temporals. El museu, que va ser creat per pròpia voluntat de l’artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés –que va donar la seva col·lecció–, està ubicat en cinc palaus gòtics que representen una de les millors mostres d’arquitectura civil d’època medieval.
5. Teatre Principal
Els seus inicis es remunten al segle XVI, com a teatre de l’Hospital de la Santa Creu. Conegut com a corral de comèdies, al segle XIX es va fer popular per les seves representacions d’òpera i no va ser fins el 1840 quan adoptà el nom de Teatre Principal. La decadència va arribar a principis del segle XX, amb el canvi de titularitat, i després d’acollir cinema, varietats, ‘gènere íntim’ i sarsueles, entre d’altres, va tancar portes com a teatre el 2006. Reobrirà aviat i es podrà visitar el 19 i 20 d’octubre en el marc del festival 48H Open House.
6. Hivernacle de la Ciutadella
Una coberta de ferro i vidre flanquejada per dues naus ombrívoles, una estructura recta, decorada amb arcs i motllures. L’obra de Josep Amargós és una de les joies que es conserva de l’Exposició Universal del 1888. Després de les reformes que el 2009 li van rentar la cara, l’Hivernacle continua tancat.
7. Casa Batlló
La Casa Batlló és una de les transformacions arquitectòniques més extremes que van fer Gaudí i el seu col·laborador, Josep Maria Jujol, per al magnat tèxtil Josep Batlló entre el 1902 i el 1906. Gaudí va transformar un edifici qualsevol en una de les seves creacions més impressionants i admirades. La teoria més acceptada, tenint en compte els sentiments patriòtics de l’arquitecte, és que el coronament representa a Sant Jordi i el drac.
8. La Pedrera
L’últim edifici laic d’Antoni Gaudí, la Casa Milà no té cap línia recta. És una gesta audaç de l’arquitectura i la culminació dels intents experimentals de l’arquitecte per recrear formes naturals amb maons i un morter. Quan es va acabar de construir, La Pedrera era una obra tan moderna per al seu temps que la mecenes Roser Segimon es va convertir en la riota de la ciutat. Santiago Rusiñol va dir que una serp seria un animal domèstic més que adequat per als amos de l’edifici. Encara així, La Pedrera s’ha convertit en un dels edificis més estimats de Barcelona i els arquitectes l’adoren per la seva extraordinària estructura.
9. Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner va rebre l’encàrrec de dissenyar el Palau de la Música de l’Orfeó Català, institució coral creada uns pocs anys abans, el 1891. Per superar les irregularitats del terreny, l’arquitecte va situar l’auditori al primer pis i va deixar la planta baixa per a les oficines. Aquesta només va ser una de les aportacions magistrals aplicades a aquesta obra mestra modernista, concebuda entre 1905 i 1908 com un joc d’espais en què la llum natural té un protagonisme absolut.
10. Hotel España Ramblas
L’Hotel España està situat en un edifici del segle XIX al centre de Barcelona, a 100 m de la Rambla i del teatre del Liceu. Si busqueu una expressió de modernisme amb totes les lletres, aquí el trobareu: Lluís Domènech i Montaner va decorar l’hotel, on brillen els esgrafiats de sirenes que podria haver pintat Ramon Casas i la xemeneia d’alabastre, feta per Eusebi Arnau. El millor de tot és que la joia encara no ha estat descoberta (i envaïda) pels turistes.
11. Basílica de la Sagrada Família
“Envieu a Gaudí i la Sagrada Família a l’infern”, va deixar anar Pablo Picasso. Gaudí va dedicar més de 40 anys (els útlims 14 exclusivament) a aquest projecte i per a molts la cripta i la façana del Naixement són els elements més bells de la igelsia. La façana de la Passió, al carrer Sardenya, proporciona un contrapunt ombrívol als excessos de la façana del Naixement. Té columnes inquietants en forma d’os i escultures angulars de Josep Maria Subirachs que mostren les 12 estacions de la creu.
12. Palau Güell
El Palau Güell va ser el primer encàrrec important que va tenir Gaudí, i ho va iniciar el 1886 per a l’empresari tèxtil Eusebi Güell. Aquesta obra pertany a l’etapa orientalista de l’arquitecte, durant la qual es va inspirar en l’art del Proper i Extrem Orienti així com en l’art islàmic hispànic. L’edifici s’estructura en 6 plantes, més les cavallerisses, de funcionalitat molt diferent i una entrada de grans dimensions i una distribució de les estades entorn d’una xemeneia cònica que enllaça i ventila els pisos superiors. La terrassa està decorada per un bosc de colors i 20 xemeneies amb mosaic. Preludi del que faria a La Pedrera.
13. Fundació Antoni Tàpies
Antoni Tàpies va destacar en l’escena artística als anys 50, quan va començar a incorporar residus de paper, fang i draps en les seves pintures. L’artista va crear la Fundació Tàpies el 1984 a l’edifici de l’antiga editorial Montaner i Simon, i es dedica a l’estudi i a l’apreciació de l’art contemporani. En un acte polèmic, Tàpies va coronar l’edifici amb la seva obra Núvol i cadira. L’edifici segueix sent un dels primers exemples del modernisme a combinar maons a la vista i ferro, i és ara un centre cultural i un museu dedicat a l’obra i a la vida de Tàpies.
14. Casa Planells
Aquest edifici és obra de Josep Maria Jujol, un dels grans mestres del modernisme català. Jujol –un arquitecte auster, modest i subtil, molt allunyat dels recargolaments d’altres coetanis seus– va fer la Casa Planells per encàrrec d’un petit constructor. Amb aquesta construcció, que data de 1923-24, l’arquitecte va demostrar que no fan falta grans solars ni gaires recursos per aconseguir edificis immortals. És potser un dels monuments modernistes menys coneguts, però és sens dubte un dels més interessants i captivadors.
15. Mercat de les Flors
El Mercat de les Flors neix com a teatre municipal el 1983, quan la llavors regidora de cultura, Maria Aurèlia Capmany, i l’alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall, van impulsar la creació d’un espai escènic al Palau de l’Arquitectura, construït amb motiu de l’Exposició Universal de 1929. Amb l’estrena de ‘La tragèdia de Carmen’, de Peter Brook, el Mercat va iniciar l’exhibició d’espectacles de dansa de creadors internacionals i de la casa. Es va inaugurar oficialment com a teatre municipal el 1985 amb ‘Mahabarata’, també de Brook. La gran cúpula de 12 metres de diàmetre que governa el vestíbul del Mercat és obra de Miquel Barceló.
16. Pavelló Mies Van der Rohe
Mies van der Rohe va construir el Pavelló Alemany per a l’Exposició de 1929, no com una galeria, sinó com un espai de recepció poc moblat amb la seva marca personal, la ‘Cadira Barcelona’. El pavelló va ser un monument que va fundar l’arquitectura racionalista moderna, fent un ús revolucionari dels materials. Malgrat que el pavelló original va ser enderrocat després de l’exposició, el 1986 es va construir una còpia idèntica en el mateix lloc. La simplicitat del seu disseny ressalta el marbre i l’expressivitat de l’escultura de George Kolbe.
17. Fundació Joan Miró
Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània) i gran amic de Joan Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i airejat, les parets blanques i els arcs acullen una col·lecció de més de 104.000 peces, així com gairebé tots els dibuixos de Miró, unes 8.000 referències. És la col·lecció pública més completa d’obra de l’artista, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l’artista de totes les èpoques.
18. Velòdrom d’Horta
Instal·lació olímpica situada al Passeig de la Vall d’Hebron que va acollir les proves de ciclisme en pista durant els Jocs Olímpics del 1992. A l’interior de la pista, disposa d’un camp de futbol 7 de gespa artificial, i grades per a 3.000 persones. Va guanyar el FAD d’Arquitectura el 1984.
19. Palau Sant Jordi
Pavelló d’esports de l’arquitecte japonès Arata Izosaki construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona i inaugurat el 21 de setembre del 1990. Està considerat la joia de l’anomenada “anella olímpica de Montjuïc”, que també integren l’Estadi Olímpic Lluís Companys i les Piscines Bernat Picornell. Té una capacitat per a 17.000 espectadors en esdeveniments esportius, i de 18.000 per a concerts.
20. CCCB. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
El centre cultural va obrir el 1994 a la Casa de la Caritat, antic hospici construït en 1802 en un antic monestir medieval. Es conserven la façana i part del pati de l’edifici original, la resta va ser reconstruïda amb cristall i acer pels arquitectes Piñon i Viaplana, coneguts per dissenyar també el centre comercial Maremàgnum. El CCCB organitza i produeix exposicions, debats, festivals, concerts, programa cicles de cinema, cursos i conferències i fomenta la creació a partir de les noves tecnologies i llenguatge.
21. Macba. Museu d’Art Contemporani de Barcelona
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa l’impressionant edifici de l’arquitecte nord-americà Richard Meier a la plaça dels Àngels, al Raval. Vol transmetre l’art contemporani, oferir una multiplicitat de visions i generar debats crítics sobre l’art i la cultura. Si us perdeu, seguiu el soroll que fan els skaters.
22. Melià Barcelona Sky
Al tram final de la Diagonal, al barri del Poblenou, s’erigeix aquesta obra de l’arquitecte francès Dominique Perrault, un gratacel de 120 metres d’alçària repartits en 36 plantes. Aquest enorme prisma llisca sobre la seva superfície per créixer cap al cel d’una forma esvelta i elegant. En contraposició, l’arquitecte francès, juganer, va aixecar ben a prop l’edifici d’oficines Diagonal 123, format per blocs rectangulars escalonats. Ben bé, com un Tetris arquitectònic.
23. Torre Agbar
La controvertida torre va ser dissenyada per l’arquitecte francès Jean Nouvel i és propietat de la companyia d’aigües catalana. Nouvel es va inspirar en el llegat arquitectònic de Gaudí i de les muntanyes de Montserrat per crear aquesta impressionant construcció de 142 metres d’altura que va canviar l’skyline de Barcelona. Una de les seves qualitats és que s’ha construït seguint els patrons de l’arquitectura bioclimàtica, que aprofita el clima i les condicions de l’entorn per reduir el consum energètic i millorar la qualitat de vida dels usuaris de l’edifici. Un dels seus principals atractius són els efectes lumínics canviats.
24. Biblioteca Jaume Fuster
Situat en una gran plaça oberta, aquest edifici de Josep Llinàs aixecat el 2006 està format per diferents cossos de traços curvilinis que volen fugir de la rigidesa de les formes clàssiques. Sembla emmotllar-se al terreny d’una manera orgànica, sense tensions, en un intent de l’arquitecte català de fer una construcció lliure completament adaptada al seu entorn.
25. El Born Centre Cultural
L’antic mercat de Born reobre convertit en centre cultural. Sota l’estructura de vidre i ferro construïda per Josep Fontserè el 1876 –va ser el primer mercat de la ciutat creat seguint la moda de l’arquitectura de París– es conserven les restes arqueològiques del barri de Vilanova de Mar, de 1700. El vistant podrà circular lliurement per la balconada; amb l’entrada es podrà visitar l’exposició ‘De les pedres a les persones’ i els jaciments arqueològics (cal fer reserva prèvia). Aquests són els principals atractius d’aquest centre on es donarà a conèixer la vida de la ciutat abans i després del setge de 1714 i que també ambé acollirà activitats vinculades amb la celebració del Tricentenari.
1. Drassanes Reials
Visitad este impresionante edificio, construido entre los siglos XIII y XIV, para haceros una idea de la importancia del mar en la Barcelona medieval. A pesar de las posteriores remodelaciones de esta obra catalogada como Patrimonio Nacional, nunca se prescindió del estilo arquitectónico más adecuado, el gótico. Después de funcionar como atarazanas, en el siglo XIX se convirtió en la Maestranza de Artillería y más tarde en caserna. Desde 1941, el monumento acoge el Museu Marítim y coincidiendo con las obras de reforma que se han acabado en el 2013, se ha descubierto una importante necrópolis romana que data del siglo I d.C.
2. Santa Maria del Mar
Es uno de los ejemplos más emblemáticos y representativos del arte gótico catalán. Esta encantadora basílica destaca por sus características líneas horizontales, superficies llanas, contrafuertes cuadrados y torres octogonales planas. La gran unidad de su estilo se debe a que se construyó con bastante rapidez, en sólo 55 años, de 1329 al 1384. Recibe el nombre de María, patrona de los marineros, y fue construida en el lugar en el que antes había una pequeña iglesia conocida como Maria d’Arenys, por su cercanía con el mar.
3. Biblioteca de Catalunya
La Biblioteca de Cataluña está ubicada desde el 1939 en el antiguo Hospital de la Santa Creu de Barcelona, uno de los conjuntos del gótico civil más importante de Cataluña. Tiene un fondo aproximado de tres millones de ejemplares, y a parte de la sede central tiene otros locales externos, en Barcelona y en l’Hospitalet de Llobregat.
4. Museu Picasso
El Museu Picasso de Barcelona es el centro de referencia para el conocimiento de los años de formación de Pablo Ruiz Picasso. Abierto al público en 1963, acoge un fondo de más de 3.800 obras que componen la colección permanente y ofrece una dilatada programación de exposiciones temporales. El museo fue creado por propia voluntad del artista y de su amigo y secretario Jaume Sabartés, que donó su colección. Está ubicado en cinco palacios góticos que representan una de las mejores muestras de arquitectura civil de la época medieval.
5. Teatre Principal
Sus orígenes se remontan al siglo XVI, cuando fue creado como Hospital de la Santa Creu. Conocido como corral de comedias, en el siglo XIX ganó popularidad por sus representaciones de ópera y no fue hasta 1840 cuando adopta el nombre definitivo, Teatre Principal. La decadencia llegó a principios del siglo XX con el cambio de titularidada y, después de acoger cine, variedades, ‘género íntimo’ y zarzuelas, entre otros, cerró definitivament como teatro en 2006. Reabrirá sus puertas en breve y se podrá visitar el 19 y el 20 de octubre durante el 48h Open House.
6. Hivernacle de la Ciutadella
Es probablemente uno de los tesoros del barrio de Sants y pasaría desapercibido de no ser por el verde que sobresale de una de las claraboyas de la antigua fábrica de tapas de contador. En el Hivernacle venden plantas de interior y de exterior, semillas, tierra y complementos de jardinería, pero esta temporada lo que se lleva son los huertos urbanos hechos a medida. Si no tenéis espacio para que crezcan las lechugas, siempre podéis dar un paseo por el Hivernacle para conectar con tu yo salvaje.
7. Casa Batlló
La Casa Batlló es una de las transformaciones arquitectónicas más extremas que Gaudí y su colaborador, Josep Maria Jujol, hicieron para el magnate textil Josep Batlló entre 1902 y 1906. Gaudí transformó un edificio cualquiera en una de sus creaciones más impresionantes y admiradas. Las opiniones difieren en relación a la fachada del edificio, las paredes policromadas brillantes, los balcones siniestros y el techo escamoso: algunos dicen que es el espíritu del carnaval; otros, una cala de la Costa Brava. Sin embargo, la teoría más aceptada, teniendo en cuenta los sentimientos patrióticos del arquitecto, es que representa a Sant Jordi y el dragón.
8. La Pedrera
El último edificio laico de Antoni Gaudí es una hazaña audaz de la arquitectura y la culminación de los intentos experimentales del arquitecto para recrear formas naturales con ladrillos y un mortero. Cuando se acabó de construir, en 1912, era una obra tan moderna para su tiempo que la mujer que la financió, Roser Segimon, se convirtió en el hazmerreír de la ciudad. Santiago Rusiñol dijo, por la fachada ondulante, que una serpiente sería un animal doméstico más que adecuado para los dueños del edificio. Aún así, La Pedrera se ha convertido en uno de los edificios más queridos de Barcelona y los arquitectos la adoran por su extraordinaria estructura.
9. Palau de la Música Catalana
Uno de los auditorios más espectaculares del mundo: una extraordinaria explosión de arquitectura modernista construido en 1908 por Lluís Domènech i Montaner y considerado Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO. A parte de su interior, con una sala de conciertos de belleza abrumadora y con la presencia de las musas, vale la pena dedicar un tiempo a admirar la fachada y reconocer algunos elementos representados, como los bustos de los compositores Palestrina, Bach, Beethoven y Wagner, o el grupo escultórico La cançó popular catalana, que hace esquina.
10. Hotel España Ramblas
El Hotel España está ubicado en un edificio del siglo XIX del centro de Barcelona, a menos de 100 metros de las Ramblas y del teatro del Liceu. Si buscáis una expresión de modernismo con todas las letras, aquí la encontraréis: Lluís Domènech i Montaner decoró el hotel, donde brillan los serigrafiados de sirenas que podría haber pintado Ramon Casas y la chimenea de alabastro, hecha por Eusebi Arnau. Lo mejor de todo es que la joya todavía no ha sido descubierta (e invadida) por los turistas.
11. Basílica de la Sagrada Família
“Enviad a Gaudí y la Sagrada Familia al infierno”, dijo Picasso. Gaudí dedicó más de 40 años (los útlimos 14 exclusivamente) a éste proyecto, y está enterrado debajo de la nave. Muchos consideran que la cripta y la fachada del Nacimiento, que se completaron cuando Gaudí estaba en vida, son los elementos más bellos de la iglesia. La fachada de la Pasión, en la calle Sardenya, proporciona un contrapunto sombrío a los excesos de la fachada de la Natividad. Tiene columnas inquietantes en forma de hueso y esculturas angulares de Josep Maria Subirachs que muestran las 12 estaciones de la cruz.
12. Palau Güell
El Palau Güell fue el primer encargo importante que tuvo Gaudí, y lo inició en 1886 para el empresario textil Eusebi Güell. Esta obra pertenece a la etapa orientalista del arquitecto, durante la que se inspiró en el arte del Próximo y Extremo Oriente así como en el arte islámico hispánico. Fue declarado Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en el 1984. El edificio se estructura en 6 plantas, más las caballerizas, de funcionalidad muy diferente y una entrada de grandes dimensiones y una distribución de las estancias en torno a una chimenea cónica que enlaza y ventila los pisos superiores. La terraza está decorada por un bosque arco iris y 20 chimeneas con mosaico. Preludio de lo que haría en La Pedrera.
13. Fundació Antoni Tàpies
Antoni Tàpies destacó en la escena artística en los años 50, cuando comenzó a incorporar residuos de papel, barro y trapos en sus pinturas. El artista creó la Fundació Tàpies en 1984 en el edificio de la antigua editorial Montaner i Simon, y se dedica al estudio y a la apreciación del arte contemporáneo. En un acto polémico, Tàpies coronó el edificio con su obra Núvol i cadira (Nube y silla). El edificio sigue siendo uno de los primeros ejemplos del modernismo en combinar obra vista y hierro, y es ahora un centro cultural y un museo dedicado a la obra y a la vida de Tàpies, con exposiciones, simposios, conferencias y películas.
14. Casa Planells
Este edificio es obra de Josep Maria Jujol, uno de los grandes maestros del modernismo catalán. Jujol –un arquitecto austero, modesto y sutil, muy alejado de los retorcimientos de otros coetáneos suyos– hizo la Casa Planells por encargo de un pequeño constructor. Con esta construcción, que data de 1923-24, el arquitecto demostró que no hacen falta grandes solares ni demasiados recursos para conseguir edificios inmortales. Es quizá uno de los monumentos modernistas menos conocidos, pero es sin duda uno de los más interesantes y cautivadores.
15. Mercat de les Flors
El Mercat de les Flors nace como teatro municipal el 1983, cuando la entonces regidora de cultura Maria Aurèlia Capmany y el alcalde Pasqual Maragall impulsaron la creación de un espacio escénico en el Palacio de la Agricultura, por ese entonces abandonado. A partir del estreno de la obra ‘La tragedia de Carmen’, de Peter Brook, el Mercat inició la exhibición de espectáculos de danza de creadores internacionales y de casa, y se inauguró oficialmente como teatro municipal en 1985 con el estreno de ‘Mahabarata’, también de Brook. La gran cúpula de 12 metros de diámetro que gobierna el vestíbulo del Mercat fue pintada por el artista mallorquín Miquel Barceló.
16. Pavelló Mies Van der Rohe
Mies van der Rohe construyó el Pavelló Alemany para la Exposición de 1929, no como una galería, sino como un espacio de recepción poco amueblado con su marca personal, la ‘Silla Barcelona’. El pabellón fue un monumento que fundó la arquitectura racionalista moderna, haciendo un uso revolucionario de los materiales. A pesar de que el pabellón original fue demolido después de la exposición, en 1986 se construyó una copia idéntica en el mismo sitio. La simplicidad de su diseño resalta el mármol y la expresividad de la escultura de George Kolbe.
17. Fundació Joan Miró
Josep Lluís Sert, arquitecto cofundador del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània) y gran amigo de Joan Miró, diseñó este gran museo en el parque de Montjuïc. Accesible, luminoso y aireado, las paredes blancas y los arcos acogen la colección públlica más completa de obra del artista, con más de 104.000 piezas, entre pinturas, esculturas, cerámicas, textiles, grabados y dibujos del artista de todas las épocas.
18. Velòdrom d’Horta
Instalación olímpica situada en el paseo de la Vall d’Hebron que acogió las pruebas de ciclismo en pista durante los Juegos Olímpicos de 1992. En el interior de la pista, dispone de un campo de fútbol 7 de hierba artificial, y gradas para 3.000 personas. Ganó el FAD de Arquitectura en 1984.
19. Palau Sant Jordi
Pabellón de deportes del arquitecto japonés Arata Izosaki construido con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona e inaugurado el 21 de septiembre de 1990. Está considerado la joya de la llamada “anilla olímpica de Montjuïc”, que también integran el Estadio Olímpico Lluís Companys y las Piscinas Bernat Picornell. Tiene una capacidad para 17.000 espectadores en acontecimientos deportivos, y de 18.000 para conciertos.
20. CCCB. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
El centro cultural abrió en 1994 en la Casa de la Caritat, antiguo hospicio construido en 1802 en lo que un día fue un monasterio medieval. Se conservan la fachada y parte del patio del edificio original, el resto fue reconstruido con cristal y acero por los arquitectos Piñon y Viaplana, conocidos por diseñar también el centro comercial Maremagnum. El CCCB organiza y produce exposiciones, debates, festivales, conciertos, programa ciclos de cine, cursos y conferencias y fomenta la creación a partir de las nuevas tecnologías y el lenguaje.
21. Macba. Museu d’Art Contemporani de Barcelona
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ocupa el impresionante edificio del arquitecto estadounidense Richard Meier en la plaza dels Àngels, en el Raval. Quiere transmitir el arte contemporáneo, ofrecer una multiplicidad de visiones y generar debates críticos sobre el arte y la cultura. Si os perdéis, seguid el ruido de los skaters.
22. Melià Barcelona Sky
En el tramo final de la Diagonal, en el barrio del Poblenou, se erige esta obra del arquitecto francés Dominique Perrault, un rascacielos de 120 metros de altura repartidos en 36 plantas. Este enorme prisma resbala sobre su superficie para crecer hacia el cielo de una forma esbelta y elegante. En contraposición, el arquitecto francés, juguetón, levantó muy cerca el edificio de oficinas Diagonal 123, formado por bloques rectangulares escalonados. Casi como un Tetris arquitectónico.
23. Torre Agbar
La controvertida torre fue diseñada por el arquitecto francés Jean Nouvel y es propiedad de la compañía de aguas catalana. Nouvel se inspiró en el legado arquitectónico de Gaudí y en las montañas de Montserrat para crear esta impresionante construcción de 142 metros de altura que cambió el skyline de Barcelona.Una de sus cualidades es que se ha construido siguiendo los patrones de la arquitectura bioclimática, que aprovecha el clima y las condiciones del entorno para reducir el consumo energético y mejorar la calidad de vida de los usuarios del edificio. Uno de sus principales atractivos son los efectos lumínicos cambiantes.
24. Biblioteca Jaume Fuster
Situado en una gran plaza abierta, este edificio de Josep Llinàs levantado en 2006 está formado por diferentes cuerpos de trazos curvilíneos que quieren huir de la rigidez de las formas clásicas. Parece amoldarse al terreno de una manera orgánica, sin tensiones, en un intento del arquitecto catalán de hacer una construcción libre completamente adaptada a su entorno.
25. El Born Centre Cultural
El antiguo mercado del Born reabre convertido en centro cultural. En el interior de la estructura de hierro y cristal construida por Josep Fontserè en 1876 –fue el primer mercado de la ciudad creado según la moda de la arquitectura de Paris– se conservan los restos arqueológicos del barri de Vilanova de Mar, de 1700. El visitante podrá circular libremente por este balcón; además, con la entrada se puede visitar la exposición ‘De les pedres a les persones’ y los yacimientos arqueológicos (sólo con reserva previa). Estos son los principales atractivos de este centro que quiere dar a conocer la vida de la ciudad antes y después de 1714 y que también acojerá actividades vinculadas con la celebración del Tricentenari.
