Oriol Bohigas ha quedat vinculat nominalment, i per sempre, al’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), de la qual va ser director entre el 1977 i el 1980. Divendres es va celebrar l’acte de lliurament de 4.000 llibres seus a la biblioteca d’aquesta institució acadèmica, que d’ara endavant portarà el nom d’Oriol Bohigas.
Publicat el dissabte 29 d’abril de 2017 al diari LA VANGUARDIA
D’aquesta manera, l’arquitecte i ideòleg de la transformació olímpica de Barcelona quedarà indissolublement associat a l’escola on va estudiar i va ensenyar, i que en la seva maduresa va contribuir a renovar de manera decisiva, amb nous professors i mètodes educatius. Amb 70.000 volums, 160 punts de lectura i un quart de milió de visites anuals, aquest centre és un dels més dinàmics de la Universitat Politècnia de Catalunya.
Assegut en una cadira de rodes, envoltat de la seva companya Beth Galí i per tots els seus fills, somrient ocasionalment, Bohigas va rebre l’homenatge universitari i també el dels seus col·legues de professió, que hi van assistir en gran nombre a retre-li homenatge.
Jordi Ros, actual director de l’ETSAB, va obrir l’acte, rememorant la història de la biblioteca de l’escola, que en els seus primer anys era a la Llotja, després va passar a la plaça de la Universitat i es va traslladar finalment a l’escola de la Diagonal. Va dir que, d’ara endavant, aquest centre serà la prova tangible de la relació de l’arquitecte amb la seva universitat.
Va succeir a Ros davant el faristol l’arquitecte Rafael Moneo, que en la seva articulada exposició va rememorar mig segle llarg de relació personal amb Bohigas, el va definir com un caràcter socràtic que “a través de la polèmica treu el que de positiu té cada situació” i va enumerar les seves virtuts. Segons Moneo, aquestes són la intel·ligència, que s’expressa en la seva vocació de coneixement i en la claredat de la seva exposició; la fortalesa, que es tradueix en capacitat de treball; la lleialtat, tant als amics com al país i la societat en general, i la capacitat de lideratge, assumida tant per ell mateix com pels altres. “La Generalitat hauria estat molt bé a les seves mans -va acabar Moneo, al·ludint a les moltes capacitats de l’homenatjat-, però Bohigas també ha tingut una vida personal molt intensa que l’ha distret d’obligacions més altes”.
A continuació, l’arquitecte Pere Joan Ravetllat va evocar el pas de Bohigas per l’ETSAB, la seva tasca com a renovador d’aquesta i el seu concepte de la càtedra com un lloc de trobada. I Eduardo Mangada, que va desenvolupar a Madrid funcions municipals paral·leles a les de Bohigas a Barcelona, el va glossar com un d’aquells grans intel·lectuals que, per dir-ho en paraules de Noam Chomsky, aspiren més a ser agents morals que sers del poder. L’escriptor Jordi Coca, finalment, va fer una viva descripció de Bohigas com algú disposat a qüestionar-ho tot, i va acabar definint-lo així: “Un gegant”
