TORRE TELEFÒNICA DIAGONAL ZEROZERO
2006-2011
En aquest barri coexisteixen grans volums edificats de residència i indústria. La posició prominent del nou edifici i el fet d’ocupar tota una illa ens ha portat a definir una solució amb la màxima unitat visual, de solucions i d’elements dels diferents programes, de manera que es pugui generar un volum d’escala similar a la dels edificis existents que pugui dialogar amb claredat i de tu a tu amb el seu entorn.
La façana a Josep Pla, el carrer principal, és la més adequada per situar el programa públic, i es reserva per a tots els accessos als equipaments. Els habitatges i l’aparcament tenen els accessos a les altres façanes Paraguai i Pere IV. S’aprofita el carrer de vianants del darrere, el Camí de Ca l’Isidret, per als accessos als habitatges de gent gran i ubicar una possible zona d’oci a l’aire lliure dels centres, ocupant el nou espai públic vianants.
Tots dos equipaments tenen com a part prominent del programa uns espais que van de façana a façana i que s’aprofiten per generar, tant en planta baixa com en planta primera, unes visions a través de l’edifici que permeabilitza l’experiència urbana i connecta diferents parts de la ciutat, acostant el carrer a l’interior dels equipaments públics. A partir d’aquesta premissa de posició urbana el programa s’estratifica en alçada: el centre per a la tercera edat se situa en planta baixa i es potencia la seva relació amb els habitatges per a gent gran de les plantes superiors. El centre cívic se situa en planta primera amb un espai d’accés a doble alçada en el vèrtex més estret de l’edifici.
Els equipaments desenvolupen programes diferents, per a usuaris diferents i en horaris també diferents. El centre per a Gent Gran, tot en planta baixa, a part del programa de tallers i sales té una cafeteria que dóna a la zona de vianants del Camí de Ca l’Isidret, on poder desenvolupar activitats a l’aire lliure. El Centre Cívic amb el programa de tallers en planta primera, té una gran sala subdivisible per a activitats de grans grups, similar a la del centre de la tercera edat.
La façana es planteja com una excavació del volum total, sense projeccions externes, amb diferents graus de profunditat. Les façanes, fetes amb panells de formigó lleuger GRC de color os, reforcen amb la seva textura la condició contundent i mineral del volum i sintonitzen amb l’entorn de l’edifici, encara molt industrial. Les obertures, de color vermell fosc al seu interior, reforcen l’efecte de profunditat. La planta baixa, en contraposició, es dota de la màxima transparència, aprofitant la connexió visual entre les dues façanes llargues i amb el gran pati interior del centre cívic.
L’edifici ofereix dos tipus bàsics d’habitatge protegit diferenciats: habitatges tutelats de lloguer per a gent gran, que se situen a la barra baixa; i habitatges per a famílies en règim de venda limitada en el temps. En els dos casos la planta és molt compacta a causa dels requeriments d’optimització de la superfície disponible, esgotant les previsions del planejament. Fins i tot amb la planta triangular del solar, els habitatges de la tercera edat es sistematitzen al màxim, repetint una tipologia principal. Així, per als habitatges de la tercera edat se situen 11 unitats per planta, amb una tipologia principal que es repeteix 9 vegades.
La ubicació del nucli vertical d’accessos en un punt central minimitza els recorreguts i puntua amb una tercera entrada de llum l’àmbit del corredor, que es troba també il·luminat en els seus dos extrems. Aquesta tipologia s’ha definit tenint en compte el col·lectiu al qual va destinada, amb espais clarament definits i diferents graus de privacitat dins de cada apartament. S’han incorporat alguns espais comuns en diferents plantes, com sales de trobades i bugaderia.
Per a la torre residencial l’esforç principal ha estat minimitzar els espais comuns i alhora dotar tots els pisos de ventilació creuada. Això ens ha portat a una solució amb 6 pisos per planta, amb un únic nucli vertical d’accessos i 3 patis d’il·luminació situats estratègicament que ajuden a generar una bona qualitat espacial en tots els casos. Es afavoreix una certa indeterminació funcional en repetir les mateixes unitats residencials.
AUTORS: EMBA
Enric Massip-Bosch, principal | Jon Ajánguiz, arquitecto jefe de proyecto | Aleix Antillach, Elena Guim, Esteve Solà, Ricardo Mauricio, Carlos
Cachon, Cornelia Memm, Cristina Feijoo, Heidi Reichenbacher, Rita
Pacheco, Rodrigo Vargad, Jana Alonso, Marta Marcet, Mariana
Arámburu, Montse Galindo, Glòria Andrés, Rodrigo Vargas, Laura
Rodera, Miguel Orellana
FOTOGRAFIA: EMBA, Jordi Bernadó, Pedro Antonio Pérez, Marcella Grassi, Miquel Llonch, Adriana Eskenazi
