Urbanisme, interiorisme, paisatge, tecnològia, art
| Converses, entrevistes, llibres, noticies | 16 de març de 2020 PROGRAMA SENCER. DURADA: 1º01’45” Conversem amb el mestre finlandès Juhani Pallasmaa, que durant aquests dies s’està a Barcelona convidat com a professor visitant a l’ETSAB. Commemorem el Dia Internacional de les Dones parlant amb l’arquitecte Arcadi Pla (AxA), que ha estudiat a fons els casos de les primeres dones arquitectes als Estats Units, durant el tombant del segle XIX al XX. Arquitectura social i d’emergència amb Eva Serrats i Francesc Pla, Leve Arquitectes, que porten un munt d’anys desenvolupant projectes a Barcelona per afrontar els problemes de la gentrificació i els efectes nocius del turisme sobre la vida ciutadana. Amb Nicola Regusci i Xavi Bustos parlem de l’edició 2018 de la Distinction Romande d’Architecture, els guanyadors de la qual s’exposaven aquests dies al COAC. A la biblioteca de l’arquitecte parlem amb Miquel Lacasta del seu nou llibre, “Axonométrica, paseo por el voladizo”. Lluèrnia at home, el festival de la llum i el foc d’Olot, ara sense sortir de casa DURADA: 3’39” Aquests dies d’aïllament a casa afavoreixen la creativitat compartida a través de les xarxes socials, sobretot en forma de vídeos casolans. Trobarem de tot, però crida l’atenció que molts d’aquests vídeos estan elaborats i editats amb gran dedicació i un domini del llenguatge audiovisual encomiable. És amb el propòsit de posar en valor tot aquest talent creatiu que comencen a sorgir propostes i reptes com el que ara planteja Lluèrnia, el festival urbà de la llum i el foc que, cada any, des del 2012, el primer dissabte de novembre al vespre omple els carrers d’Olot de sorprenents instal·lacions que ens transporten a mons de fantasia. Ara, però, Lluèrnia llança una proposta casolana, virtual i d’emergència: Lluèrnia at home. El director artístic del festival, l’arquitecte Xevi Bayona, ens ho explica. Juhani Pallasmaa: “Els assumptes relacionats amb l’ecologia són qüestions ètiques, no pas tècniques” DURADA: 15’15” Des de l’any 2014, l’ETSAB organitza el Visiting Studio, un programa d’intercanvis acadèmics amb professors i universitaris d’arreu del món. Aquest hivern ha estat el torn del mestre arquitecte, filòsof i escriptor finlandès Juhani Pallasmaa que, tot i tenir ja 83 anys, i malgrat haver tancat el seu estudi d’arquitectura, ara fa uns 10 anys, està en un moment vital pletòric i d’una clarividència envejable. Ara, Pallasmaa centra la seva activitat en les conferències, però també en la docència i la publicació de llibres. Hem mantingut amb ell una conversa agradable que podeu escoltar aquí, sobre els temes que més el motiven en el seu propòsit de fer de l’arquitectura una pràctica més comprensible, assenyada i harmonitzada amb els reptes d’aquests convulsos temps que ens toca viure. Amb Arcadi Pla, un tomb per la història de les dones pioneres de l’arquitectura als EUA DURADA: 13’27Hem anat fins al despatx de l’arquitecte gironí Arcadi Pla (AxA), que, després de 50 anys d’exercir la professió, ha reduït molt la seva activitat per dedicar-se amb més energia a la docència i la investigació. Una part dels seus estudis s’han centrat en les dones pioneres de l’arquitectura nord-americana, al tombant dels segles XIX al XX. Dones com Louise Blanchard, Alice Constance, Marion Mahony Griffin o qui va ser la primera dona en obtenir el títol d’arquitecta al món: Julia Morgan. Els estudis d’Arcadi Pla sobre aquest tema són un “work in progress”, fa molts anys que compila dades, ja no només sobre aquestes dones nord-americanes, sinó de dones arquitectes de tot el món, però ell mateix s’adona que encara li queden un munt de coses importants per descobrir. LEVE, arquitectura de capçalera, servei al veïnat i cohesió de barris DURADA: 22’31” Els arquitectes del despatx LEVE, Eva Serrats i Francesc Pla, han centrat bona part dels seus esforços dels últims anys en temes tan feixucs com l’allotjament dels sensesostre, la sostenibilitat alimentària, la cohesió dels barris o les estratègies que podrien contribuir a fer compatible la vida ciutadana amb els interessos de la indústria turística. Tot plegat sovint en col·laboració amb Arrels Fundació. Conversem amb ells sobre alguns dels seus projectes més recents, el pis zero, la veïnificació del Moll de la Fusta o la il·luminació del Passeig de Gràcia. Els projectes guanyadors de la Distinction Romande d’Architecture 2018 DURADA: 6’53” Arriben a Barcelona els 26 projectes guanyadors de la Distinction Romande d’Architecture 2018. Contemplar els projectes premiats ja és per si mateix tot un goig, entre els quals el Parlament Vaudois, obra dels catalans Esteve Bonell i Josep Maria Gil, en col·laboració amb Atelier Cube de Lausana, o l’escola d’Orsonnens, a Friburg, col·laboració de TEd’A arquitectes, de Palma, amb Rapin Saiz Architectes de Vevey. Però l’interès és doble si afegim el disseny de l’exposició, un treball col·laboratiu de diversos departaments de disseny, interiorisme, paisatge, enginyeria civil i comunicació gràfica de les dues escoles de disseny de Ginebra, HEAD i HEPIA. L’arribada de l’exposició a Barcelona té també el propòsit d’afavorir la interacció i el contacte entre aquestes dues escoles i les escoles de disseny barcelonines, i l’escenari per gaudir de tot plegat és la seu del COAC de Barcelona. En parlem amb els comissaris, els impulsors del Cities Connection Project, Nicola Regusci i Xavi Bustos. Lilly Reich, la cara oculta del pavelló Mies van der Rohe DURADA: 7′ La Fundació Mies van der Rohe mostra aquest mes de març els fruits de la primera edició de la beca Lilly Reich, orientada a promoure la igualtat de gènere en l’arquitectura. L’arquitecta, historiadora i crítica guipuscoana Laura Martínez de Guereñu va ser la guanyadora d’aquesta primera edició de la beca, i ella és la principal responsable de tot el que trobarem al pavelló quan es reobri després del confinament causat pel coronavirus: Una instal·lació “site-specific” que reviu tot el protagonisme de Lilly Reich en els pavellons alemanys de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, sota el nom de “Re-enactment”. La intervenció més disruptiva i sorprenent ha consistit a alliberar el lluernari central del pavelló, que sempre ha estat tancat a la circulació i estableix una divisió de l’espai en dues parts. Tot un luxe experimentar el pavelló des d’aquesta nova panoràmica. Laura Martínez de Guereñu ens ho explica tot. “Axonométrica. Paseos por el voladizo”, de Miquel Lacasta DURADA: 5’23” Des de l’any 2012, l’arquitecte Miquel Lacasta alimenta un blog sobre arquitectura anomenat “Axonométrica”. Setmanalment, cada dilluns al matí, fins a l’any 2016, i més espaiadament després, ha anat publicant textos de reflexió sobre un extens ventall de matèries: arquitectura i art, meditacions sobre el temps, l’espai, el buit, psicologia de la percepció, urbanisme… Fins que li ha arribat l’hora de fer un tomb i una sacsejada a tot plegat, i ara publica en llibre una selecció d’aquestes entrades. 25 concretament, si no ens hem descomptat, sota el títol d'”Axonométrica. Paseos por el voladizo”. Textos d’unes 1.500 paraules, prou curts com per ser gaudits d’un en un, en petits moments de recés, prou llargs com per deixar-nos una bona estona plantejant-nos preguntes que sovint tenen múltiples respostes. L’hem estat fullejant al seu despatx d’Archikubik, al barri de Gràcia de Barcelona. AQUESTES SÓN LES ÚLTIMES RECOMANACIONS DE LA NOSTRE SECCIÓ DE LLIBRES D’ARQUITECTURA. LA BIBLIOTECA DE L’ARQUITECTES David Tajchman, Jordi Badia i Le Corbusier, avui a “La biblioteca de l’arquitecte” DURADA: 16’10” Avui, tres joies bibliogràfiques de primer ordre. La primera és l’entrega 144 de TC Cuadernos, “Baas-Jordi Badia. Arquitectura 2010-2020”, 14 projectes del despatx de Jordi Badia explicats i presentats amb extraordinària sensibilitat i un munt de recursos gràfics i estètics, fotografies de Jordi Goula, alçats exclusius, textos d’Oriol Bohigas, Xavier Monteys i Jaume Prat. També tenim el catàleg raonat dels dissenys/dibuixos/pintures de Le Corbusier entre el 1902 i 1916, molts d’inèdits, provinents de col·leccions particulars; 968 il·lustracions en color acuradament comentades i contextualitzades. Per acabar, la presentació i taula rodona al voltant del llibre “Gran Mediterráneo” de l’israelià David Tajchman; un periple per l’emergència i el declivi, a finals del segle XX, dels quibuts, una forma de col·lectivisme que pretenia combinar el socialisme i el sionisme, quan les granges independents van esdevenir inviables i calia un nou model social de desenvolupament. Juhani Pallasmaa i Anna Bach, “Animales arquitectos” a la Cooperativa Jordi Capell DURADA: 4’17” Des de l’any 2014, l’ETSAB organitza el Visiting Studio, un programa d’intercanvis acadèmics amb professors i universitaris d’arreu del món. En aquests moments, amb el suport del Gremi Fusta i Moble i fins a finals de març, l’arquitecte, filòsof i escriptor finlandès Juhani Pallasmaa ocupa aquest espai acadèmic, en què imparteix conferències i comparteix els seus llibres i pensaments. Un d’aquests llibres, de fet el que podríem considerar el seu primer llibre, tot i que inicialment va ser concebut com un catàleg, és “Animales arquitectos”, que ara publica en castellà Gustavo Gili i que serà el tema central de conversa d’una trobada que us recomanem aquest dimarts, 10 de març, a les 7 del vespre, a la seu de la Cooperativa Jordi Capell del COAC a Barcelona. Compartirà conversa amb la també arquitecta finlandesa, establerta a Barcelona des del tombant de segle, Anna Bach. La biblioteca de l’arquitecte: Juhani Pallasmaa i Carlos Martí Arís obren la col·lecció “Polièdrica” DURADA: 10’59” “Tocando el mundo”, de Juhani Pallasmaa, i “Silencios elocuentes”, de Carlos Martí Arís, són els dos primers títols de la col·lecció Poliédrica, d’Ediciones Asimétricas en col·laboració amb Iniciativa Digital Politècnica – UPC. Els fullegem en companyia del nostre prescriptor literari, Marc Longaron (AxA). La biblioteca de l’arquitecte: “Arquitectes i arquitectura”, de Valeri Pastrana DURADA: 9’44” L’historiador de la Universitat de Girona Valeri Pastrana publica “Arquitectes i arquitectura”, el tercer volum de la col·lecció “La gent de Girona”, d’Editorial Gavarres, dedicat a compilar les dades històriques sobre els mestres d’obres i arquitectes documentats en la construcció de la ciutat de Girona al llarg del temps. La biblioteca de l’arquitecte: “Conversations and Allusions: Enric Miralles” DURADA: 05’08″Afegim a la biblioteca de l’arquitecte del “Perspectiva” un nou volum, “Conversations and Allusions: Enric Miralles”, un recull d’assaigs, entrevistes i moments de diversos autors que van compartir experiències amb l’arquitecte Enric Miralles durant els seus 25 anys dedicats a l’arquitectura fins que va morir, l’any 2000. Són textos inèdits de Peter Buchanan, Josep Quetglas, Sir Peter Cook, Juan José Lahuerta, Carles Muro, Elena Cánovas, Manuel Bailo, Teresa Galí-Izard, Maurici Pla, Eva Prats, Elena Rocchi i també qui va ser la seva parella sentimental en aquells últims anys, Benedetta Tagliabue (AxA), així com el seu gran amic Elias Torres (AxA), amb qui va compartir un prolífic viatge a l’Índia per tal de descobrir l’obra de Le Corbusier, viatge que és objecte d’una exposició que encara es pot visitar a la Fundació Enric Miralles. Ens hem trobat amb Benedetta Tagliabue i Elias Tores durant la presentació del llibre. La biblioteca de l’arquitecte: Els “cahiers” de Dessau i els 50 anys de l’Arxiu Històric del COAC DURADA: 09’36” En companyia de Marc Longaron, director de la cooperativa La Capell, fullegem la publicació commemorativa dels 50 anys de l’Arxiu Històric del COAC, amb un munt de reproduccions dels dibuixos que conserva aquesta institució, comentats per una selecció d’arquitectes, artistes i teòrics del món de la cultura. També l’edició limitada d’un estoig que recull els quaderns que el despatx Addenda Architects ha anat publicant durant l’execució del projecte del Museu Bauhaus de Dessau. ALTRES ÀUDIOS RECENTS QUE US PODEN INTERESSAR… Els estudiants de l’ETSAV es qüestionen Badia del Vallès a fons: “Badia a dia” DURADA: 20’13” Seixanta alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès acaben de tancar el període d’exposició a la ciutadania del projecte “Badia a dia”, 22 propostes estratègiques que han pres com a laboratori la ciutat de Badia del Vallès, amb l’objectiu de transformar els seus problemes en oportunitats i analitzar com es pot fer un tomb que afavoreixi les realitats econòmiques, socials i ambientals que els indicadors albiren per al municipi a mitjà termini. Fins al passat 15 de febrer, han exposat els projectes a la ciutadania i n’han debatut la viabilitat i els beneficis en matèria de mobilitat, medi ambient, models d’habitatge, rehabilitació d’espais obsolets, creixement sostenible i la interacció amb els municipis i les grans infraestructures de l’entorn. Hem anat fins allà per trobar-nos amb alguns dels participants en el projecte i saber-ne més detalls en directe. Els arquitectes debaten les noves regles de joc del creixement sostenible a la Costa Brava DURADA: 9’12” Continuen els passos endavant per protegir el litoral gironí de la pressió urbanística. El mes de desembre passat, es va aprovar inicialment el nou Pla Director Urbanístic de sòls no sostenibles de la Costa Brava, que d’entrada elimina la possibilitat de construir 15.000 potencials nous habitatges en espais d’interès natural o paisatgístic. Ara els arquitectes aprofiten el moment per sotmetre’l a jornades tècniques i debats d’on pretenen recollir les al·legacions i esmenes que, per ara, no reflecteixen grans desacords en les línies generals i l’esperit del pla. N’he estat parlant amb Agustí Serra, secretari d’Hàbitat Urbà i Territori; el catedràtic d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, Ricard Pié, que és el responsable de recollir i redactar les al·legacions, i Assumpció Puig, la degana dels arquitectes catalans. Sant Cosme (Prat de Llobregat) i Pedregal Grande (Perú) projectes d’arquitectura social DURADA: 16’27” Hem estat amb dues investigadores de la UIC Barcelona School of Arquitecture, Raquel Colacios i Carmen Mendoza-Arroyo, per conèixer els seus últims treballs en arquitectura social i disseny humanitari: un és un estudi sobre les transformacions socials al barri de Sant Cosme, al Prat de Llobregat, i l’altre ens porta fins al Perú, concretament a Pedregal Grande, on amb prou feines comencen a tenir una vida digna des que, ara fa més de dos anys, el territori va quedar devastat per una forta tempesta, El Niño costaner. Josep Ferrando (AxA), nou director de l’Escola d’Arquitectura i Edificació La Salle Barcelona DURADA: 5’41” L’any 1997 es va fundar l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle-Universitat Ramon Llull. Sota la direcció de Robert Terrades, al llarg d’aquests 22 anys, l’escola ha estat un model d’èxit que tenia molts reptes a superar, entre d’altres, el de ser la primer escola privada d’arquitectura a Catalunya i, a més, traslladar el model ètic i pedagògic de La Salle a aquests estudis, en el context i les realitats del segle XXI. Ara, però, i sobre aquestes bases, l’escola afronta una nova etapa que requeria també un relleu a la direcció. El disseny del nou projecte es va encarregar als arquitectes Jordi Mansilla i Josep Ferrando, i finalment ha estat aquest últim qui va ser proposat com a nou director. Un càrrec que ha assumit oficialment aquesta setmana passada i amb ell hem estat parlant dels seus propòsits per a aquesta nova etapa de l’escola. A poc a poc i inexorablement, l’amiant ens està matant DURADA: 17’19” La persistència de l’amiant als nostres espais vitals i la seva alta toxicitat és un tema de salut i qualitat mediambiental molt més greu del que podria semblar a simple vista, entre altres coses perquè sovint ni el veiem. Passa, però, que el gran soroll mediàtic que s’està generant al voltant d’aquesta qüestió provoca, d’una banda, un excés d’alarmisme, però, de l’altra, una cultura del negacionisme que tampoc s’adiu gens amb la realitat. Tot seguit intentarem desllorigar les llegendes urbanes i les veritats ocultes que hi ha al darrere de l’amiant i mirarem d’establir el punt just de gravetat de la situació present. BIMtour: El Project Management a través del BIM DURADA: 10’13” El nostre BIMtour aborda avui un tema que sovint es deixa per al final en els projectes. I de fet és lògic que així sigui, perquè és justament l’última fase de la vida d’un edifici, l’última i la més llarga, la de la seva vida útil una vegada entra en servei. Però, pel fet de ser l’última, sovint ens oblidem de la seva gestió, enlluernats per les meravelles del procés constructiu. Ens referim al Project Management, i ens acompanyen un aparellador i un arquitecte, els germans Josep i Xavier Coll, d’Enginyeria i Project Management, EiPM, que treballen a fons justament aquest aspecte a través del BIM. Es jubila Josep Maria Julià i Capdevila, el penúltim “llapis d’or” de l’Ajuntament de Barcelona DURADA: 27’05” Tretze eren els arquitectes que van arribar a l’Ajuntament de Barcelona als inicis de la dècada dels anys 80 per tal de transformar radicalment la ciutat. El més conegut, Oriol Bohigas, i a sopluig de la seva llarga ombra, creixien els altres 12, un per a cada districte, ja que en aquell moment no eren 10, com en l’actualitat, sinó 12 els districtes de la ciutat. De mica en mica, tots han anat marxant de l’Ajuntament fins que només n’ha quedat un, Josep Lluís Delgado, perquè tot just s’acaba de jubilar el penúltim, Josep Maria Julià i Capdevila. Amb ell conversem sobre aquests gairebé 40 anys que deixa enrere, amb una llarga col·lecció d’alcaldes i mil experiències que mirarem de destil·lar durant els minuts que ha compartit amb nosaltres, al “Perspectiva” de Catalunya Ràdio. Els arquitectes del col·lectiu Greta: a la recerca del coneixement perdut DURADA: 26’49” L’ús de tècniques i materials tradicionals en la construcció és una pràctica que va guanyant simpaties entre els arquitectes, cada dia més interessats en la sostenibilitat dels seus projectes. Hi ha, a més, un factor estètic molt important, ja que avui dia valorem la personalitat pròpia dels espais, el seu vincle conceptual amb una forma de vida més saludable, així com també que ens evoquin més familiaritat, accessibilitat i calidesa ambiental. Sobre això últim és molt important la formació dels professionals, i en aquest aspecte hi ha un dèficit important als estudis reglats i oficials, de manera que proliferen les propostes formatives complementàries, com les que proposa el col·lectiu d’arquitectes Greta. Amb ells n’hem estat parlant: amb Olga Muñoz, que actualment dirigeix el col·lectiu, i Oriol Rosselló, que n’és un dels fundadors i el passat mes d’octubre va comissariar una jornada sobre les tècniques tradicionals en l’arquitectura contemporània. Reorientant la llum solar als habitatges de l’Eixample de Barcelona DURADA: 8’11” Hem anat fins a la Universitat Internacional de Catalunya – School of Architecture per trobar-nos amb els arquitectes Diego Navarro i Ana Cocho. Volíem saber com es desenvolupa un estudi que estan duent a terme amb uns miralls robotitzats que han de millorar el flux de llum natural que entra dins dels habitatges. Un tema particularment delicat sobretot als blocs de pisos de les ciutats que han estat segregats en diverses propietats. Diego Navarro i Ana Cocho han treballat sobre el model dels pisos de l’Eixample de Barcelona on, a més d’aquest costum de les segregacions, també ha estat habitual alterar el disseny original de les illes i els seus patis interiors, sense que s’hagi parat gaire atenció a com afectarien aquestes modificacions a les condicions d’il·luminació que havia ideat Ildefons Cerdà ara fa 160 anys. Un nou projecte urbanístic a Tarragona amb altes prestacions en sostenibilitat i bioconstrucció DURADA: 11’17” Un interessant projecte urbanístic a Tarragona que integra zona comercial i àrea residencial a un nou sector entre els barris de Sant Pere i Sant Pau i Terres Cavades, amb especial cura per l’ús de materials no contaminants i altes prestacions. Incorpora innovacions i les últimes experiències en matèria de gestió de camps electromagnètics, qualitat de l’aire, interconnexió amb espais verds o un acurat estudi de la llum natural. També amb una especial cura per la utilització de materials lliures d’obsolescència programada, i és que una de les persones implicades en aquest projecte és el popular enginyer Benito Muros, de Light&Life Tecnology, l’inventor de la bombeta amb 75 anys de funcionament garantit. En parlem amb l’enginyer d’E3 Solinteg de Barcelona Sergi Solera i l’arquitecta especialitzada en bioconstrucció i espais saludables Sònia Hernàndez. BIMtour: Treballar els projectes amb BIM suposa un canvi de paradigma en les relacions professionals DURADA: 16’58” Un capítol més del nostre BIMtour al “Perspectiva”, com sempre, en companyia del nostre col·laborador, l’arquitecte Ignasi Pérez Arnal, que és també el director de BIM Academy i que aquest mes de desembre passa per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per posar a debat la integració al BIM dels sistemes d’informació geogràfica. També ens acompanya la psicopedagoga Montse Armengol, que treballa les relacions humanes i les formes d’integració en el BIM dels sectors professionals implicats; unes noves formes de relació que estan transformant radicalment els protocols i hàbits de treball de professionals de naturaleses molt diverses, que de sobte es troben compartint i modificant informació i dades en temps real amb persones d’altres sectors amb qui, fins ara, no els calia cap mena de relació directa. BIMtour: Els delineants davant dels nous reptes del BIM DURADA: 9’22” En companyia del nostre col·laborador Ignasi Pérez Arnal, director de BIM Academy i també el principal promotor del BIMtour, parlem avui de com el BIM revaloritza la malmesa professió del delineant. També ens acompanya Cristina Bernabé, una jove enginyera que va marxar a Anglaterra l’any 2013, durant la crisi, i ara torna a Catalunya per posar en pràctica tota l’experiència adquirida treballant amb BIM durant aquests 6 anys. Visitem l’Escola dels Encants, Premi FAD de l’opinió 2016, amb l’arquitecte Roger Méndez DURADA: 14’15” Els edificis docents sempre són obres complicades, executades amb pressupostos sovint retallats i amb un alt grau d’exigències i necessitats. Avui visitem una escola d’infantil i primària que l’any 2016 es va endur un premi FAD de l’opinió, l’Escola del Encants, situada a l’entorn en constant transformació de la plaça de les Glòries, i amb un projecte pedagògic gens convencional. Un projecte singular, doncs, per a un espai molt exigent, que a més, va tenir un encàrrec poc convencional, ja que va anar a parar a un ens que no té per costum treballar en aquest sector tan específic de l’arquitectura com són els centres educatius: AMB. Aprofitem que també ens trobem en dates d’inici del curs escolar per visitar-la a ple rendiment en companyia del seu creador, l’arquitecte d’AMB Roger Méndez. Somlapera, el casal de barri de Trinitat Nova, premi de l’opinió als FAD 2019 DURADA: 15’23” Visitem el premi de l’opinió en la categoria d’arquitectura dels premis FAD 2019, el casal de barri de Trinitat Nova de Barcelona, projecte dels despatxos Bayona-Valero i Cantallops-Vicente. Ens hem trobat amb dos dels arquitectes d’aquests despatxos, concretament la part masculina de tots dos, Albert Valero i Lluís Cantallops. Amb Isabelle Anguelovski parlem dels reptes per afrontar la gentrificació i el canvi climàtic DURADA: 16’37” Els dies 4 i 5 de juliol, el CCCB ha celebrat els seminari i debat “Les ciutats a l’antropocè”, un projecte col·laboratiu amb la British Academy per compartir els criteris i el coneixement d’experts de diversos països en el repte de transformar les ciutats en espais sostenibles i adoptar les estratègies urbanes necessàries per revertir el procés de degradació ambiental que condueix el planeta al col·lapse. N’hem parlat amb Isabelle Anguelovski, experta en ecologia política i en planificació mediambiental urbana, que actualment investiga a l’ICREA i dirigeix un equip interdisciplinari d’investigació, pioner en qüestions de justícia mediambiental urbana a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB. La Vall d’Hebron: una transformació radical que reconnecta la ciutat amb la muntanya DURADA: 24’01” Avui revisem a fons el futur proper de la Vall d’Hebron, ja no només de l’hospital en si, sinó de tot el seu entorn i el nou mercat cobert que, juntament amb la cobertura del tram de la Ronda de Dalt que travessa la zona, suposen una de les transformacions més importants que ha d’experimentar Barcelona en els propers 5 anys. Ho fem en companyia d’Ivan Sánchez, director de paisatge del Batlle-Roig Arquitectes (AxA), i Jordi Badia, arquitecte principal del despatx BAAS (AxA). |
