El pavelló d’Espanya obté el Lleó d’Or a la Biennal d’Arquitectura amb una selecció de 58 projectes dels quals 23 (el 40%) són catalans
“És un reconeixement -va indicar Carlos Quintáns, comissari del pavelló juntament amb Iñaqui Carnicero- als sabers, energia, entusiasme itambé el patiment dels arquitectes espanyols. Constitueix un raig d’esperança i optimisme, perquè prova que junts podem superar una situació molt difícil”.
“Hem recollit la feina de professionals de tot Espanya -aporta Iñaqui Carnicero- ihem observat que hi ha hagut una unitat d’acció entre autors que han sabut lluitar amb pressupostos molt ajustats; que saben també que, en el moment actual, de vegades es tracta més d’intervenir sobre el que ja s’ha construït que d’aixecar edificis de nova planta, i, en definitiva, que saben que amb una actitud positiva i esprement l’enginy es poden vèncer les dificultats de la crisi”.
El també arquitecte Patxi Mangado, coordinador general de la Biennal Espanyola d’Arquitectura, la Biennal Iberoamericana ielpavelló d’Espanya a Venècia, va continuar en la mateixa línia quan va assenyalar: “Aquest premi acredita la capacitat d’Espanya per, en una situació crítica, generar molt bona arquitectura. Espanya va ser un país arquitectònicament rellevant en els anys de les vaques grasses i ha continuat sent-ho en el de les vaques magres. Va passar una cosa similar en els anys cinquanta i seixanta del segle passat, cosa que em porta a pensar que la bona arquitectura és al nostre ADN professional”.
“Els joves han aconseguit fer bona arquitectura treballant amb la realitat, adaptant-se al context i amb mitjans molt senzills -afegeix Mangado-. En suma, tot això ens ensenya que no hi ha projecte petit, que la importància del projecte no és proporcional a la mida, sinó a la intel·ligència amb què es resol, que la bona arquitectura a Espanya no ha depès de la bonança econòmica, sinó del talent dels professionals”.
Els altres grans premis d’aquesta Biennal -que en aquesta edició té per comissari el xilè Alejandro Aravena- se’n van anar cap al Paraguai i el Brasil. L’estudi paraguaià integrat per Solano Benítez, Glòria Cabral i Solanito Benítez es va emportar el Lleó d’Or a la millor intervenció. La seva obra és una monumental estructura de maó, construïda al pavelló central dels Giardini, en què ressonen ecos d’Antoni Gaudí i de Rafael Dieste, una prova que amb recursos senzills i ambició es poden materialitzar construccions notables. D’altra banda, el Lleó d’Or auna trajectòria se’l va emportar el brasiler Paulo Mendes da Rocha, autor d’una arquitectura compromesa que constitueix un clar precedent ideològic d’aquesta quinzena edició de la Biennal, acabada d’inaugurar sota el lema Reportatges des del front.
“Es reconeix el patiment dels arquitectes en una situació molt difícil”, afirma el comissari “L’arquitectura espanyola va ser cabdal en temps de vaques grasses, però ara també”, diu Mangado
