El Macba recrea el prestigiós llibre ‘Barcelona, en blanc i negre’ del fotògraf, en una exposició protagonitzada per un muntatge aclaparador i espectacular
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) va rebre en dipòsit el 2011 l’arxiu del fotògraf Xavier Miserachs (1937-1998), un dels grans referents de la fotografia catalana de la segona meitat del segle XX. Un cop ordenat i sistematitzat aquest fons, el museu té la intenció de mostrar el fruit de tota la feina feta a partir del novembre, però abans d’això, la institució ha engegat la tardor que dedica al fotògraf amb una exposició centrada exclusivament en el prestigiós fotollibre Barcelona, en blanc i negre, que Miserachs va publicar el 1964 a l’editorial Aymà, amb textos de Josep Maria Espinàs i que avui dia només es troba en llibreries de vell i de segona mà. En el volum, Miserachs, amb només 27 anys, va captar amb la seva càmera una Barcelona en ple procés de transformació.
El Macba ha volgut recrear el llibre de Miserachs amb una exposició, allunyada de la tradicional mostra de fotografia amb les imatges emmarcades i ha optat per un muntatge amb grans ampliacions fotogràfiques i tridimensionals i una projecció audiovisual, que recreen els carrers de la Barcelona dels anys 60 i la viva atmosfera d’aquell moment. I poca cosa més, llevat de l’encertada projecció final de les planes del llibre i la presència física del volum original. Són escassament quatre sales, més un mural fotogràfic a l’entrada.
El comissari de l’exposició, Horacio Fernández, reconeix que va ser ell mateix qui va prendre la decisió de no organitzar una retrospectiva de Miserachs. “Les retrospectives em semblen enterraments perquè li fas una retrospectiva a un creador i el condemnes a que no es vegi res més d’ell en anys. D’aquesta manera, carreguem les tintes en un sol projecte de l’autor, que és la seva obra mestra, i sempre podem dedicar-nos a altres temes més endavant”, diu Fernández. Dissenyat pels arquitectes Maria Langarita i Víctor Navarro, el muntatge de la mostra té un component escenogràfic “molt particular”. “El muntatge és també una obra”, admet Fernández.
La preeminència de l’escenografia tan brutal en una exposició dedicada a un fotògraf de factura clàssica i documental com Miserachs no és massa freqüent, com tampoc ho és el protagonisme del color en una mostra sobre la fotografia en blanc i negre. “A la pràctica, les fotos de Miserachs estan vives –ho justifica el comissari de la mostra–. De la mateixa manera que el fotògraf va treballar en premsa, en publicitat, en fotollibres, en muntatges amb diapositives, en cartells i fent exposicions convencionals, cosa que correspon a l’època en què va viure. Ara és una època diferent”. Segons Fernández, el tema principal de la fotografia de Miserachs és la gent. D’aquí que siguin els habitants i passejants de la ciutat els que tenen un especial protagonisme en aquesta arriscada mostra.
Les fotos de Miserachs es van desconstruint a mesura que l’espectador avança. La primera sala, amb ampliacions amb forma de grans panells, se centra en el paisatge canviant de la Barcelona dels anys 60. Veiem l’arribada d’emigrants d’altres parts de l’Estat, els habitants del Somorostro, la tendresa d’un comiat a l’entrada d’una fàbrica o l’esvelt campanar de Santa Maria del Pi sorgint d’entre parets mitgeres. Aquí encara es conserva l’estructura de les imatges però en la segona sala, amb forma de petit carrer, els personatges ja apareixen en alguns casos fragmentats del seu context.
A la tercera sala és on els personatges ja s’han escapat definitivament de les escenes fotogràfiques i es projecten en un fons de colors, confrontades a la imatge dels espectadors reflectits en grans miralls.
Desconcert familiar
És aquesta part de l’exposició la que ha “desconcertat” més la germana del fotògraf, Toni Miserachs, moments després de veure per primer cop la mostra. “Estem contents que, per fi, s’hagi fet l’exposició i no estem en contra que tingui una voluntat tan avantguardista però que crec que en alguns moments tanta fragmentació de les imatges, tant treure-ho tot de context, converteix les fotos del meu germà en una altra cosa.” Toni Miserachs espera que quan s’obri al públic l’exposició del fons Miserachs el 12 de novembre la impressió sigui una altra.
D’altra banda, el catàleg de la mostra també és força particular perquè se n’han editat dues versions. Lluny de reeditar el llibreBarcelona, en blanc i negre amb fidelitat, l’editorial RM ha optat per un volum amb cobertes vermelles i sense relligar, que permet que el lector jugui amb les planes.
La família del fotògraf, però, va exigir un catàleg més convencional, i se n’ha fet un altre exemplar, amb una selecció de fotografies del llibre original i amb només un petit text del mateix Xavier Miserachs.
