La planificació urbanística, eina per reactivar l’economia

La planificació urbanística, eina per reactivar l’economia

Publicat el 13 de Desembre de 2013 a El Punt Avui

El Departament de Territori i Sostenibilitat vol donar encara més importància al planejament, especialment en la seva vessant d’impulsor de l’activitat econòmica. Precisament amb aquest objectiu, s’ha creat la Unitat de Projectes Estratègics, participada per la direcció general d’Ordenació del Territori i Urbanisme i l’Institut Català del Sòl (Incasòl). La unitat neix amb la missió d’impulsar grans actuacions que el departament ha identificat com a tractores de desenvolupament econòmic en les seves àrees d’influència, i ferho en menys temps del que seria habitual. És l’anomenat “urbanisme exprés”, és a dir, que en poc més d’un any es pugui disposar del planejament oportú per fer possibles les activitats.

Aquestes àrees estratègiques s’impulsaran mitjançant l’aprovació de deu plans directors estratègics (PDU) fins al 2017, tot i que la llista no està tancada. Alguns d’aquests PDU serviran per estructurar zones on no s’havia actuat fins ara i altres, per impulsar infraestructures ja existents amb un alt potencial de desenvolupament: PDU del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès-Parc de l’Alba; PDU del Logis Empordà; PDU del Logis Penedès; PDU circuit Barcelona-Catalunya; PDU del Parc d’Innovació del Cuir i la Marroquineria d’Igualada-Jorba; PDU de l’eix Riera de Caldes Sud; PDU de la Granvia-Llobregat; PDU Salt-Vilablareix; PDU del Delta del Llobregat; PDU de BCN World.

En aquesta aposta del departament per estimular l’economia, especialment la dels sectors que li són afins, mitjançant els instruments de planejament, s’emmarca la nova llei d’arquitectura que ja s’està treballant. L’objectiu general és donar valor a l’interès públic de l’arquitectura, assegurar-ne la preservació com a patrimoni cultural i social, així com distingir-la com a bé fonamental per garantir el benestar de les persones i la cohesió social. Alguns dels seus trets fonamentals seran els següents: foment i reconeixement mitjançant la creació de premis i distintius per prestigiar l’arquitectura contemporània, contribuint així a la sensibilització de la ciutadania envers la rellevància d’aquesta disciplina; la incorporació dels objectius de qualitat arquitectònica en els projectes, tant públics com privats, i l’establiment de mecanismes per assegurar aquesta qualitat; i la incorporació en els plecs dels concursos d’obra pública, urbanització i edificació de criteris de qualitat, innovació, creativitat i funcionalitat. S’establiran mecanismes objectius perquè la qualitat arquitectònica també sigui un element puntuable d’una oferta.

Un únic marc normatiu

D’altra banda, el DTES treballa en la redacció d’una llei de territori amb l’objectiu d’aplegar en un únic marc normatiu tota la legislació relacionada amb l’ordenació i gestió del territori per dotar- la de majors criteris de qualitat i d’utilitat social, cultural i econòmica. Igualment, permetrà adequar-se als nous paradigmes resultants de la crisi, tot apostant per la rehabilitació de qualitat més que per un urbanisme basat en el consum de nou sòl. La nova llei de territori tindrà caràcter bàsic, és a dir, abordarà els aspectes més rellevants de l’ordenació del territori, la del litoral, l’urbanisme, el paisatge i la muntanya. Per tant, es deixaran les concrecions de cada àmbit als posteriors reglaments. Una vegada s’aprovi, la nova llei substituirà les següents: la llei de política territorial del 1983, de la qual va emanar el Pla Territorial General (PTG) de Catalunya; la llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge del 2005; la modificació del text refós de la llei d’urbanisme del 2012. A més, aprofitarà les competències de la Generalitat en matèria de costes per proposar una ordenació pròpia. Una altra iniciativa de suport al sector és el concurs de projectes d’enderroc, d’abril del 2013. El DTES ha adjudicat la redacció de 23 projectes d’enderroc de construccions, bàsicament situades en sòl no urbanitzable, declarades il·legals arran de resolucions ratificades mitjançant sentència ferma. El valor estimat del contracte era de 59.100 euros.