OD TALAMANCA, EIVISSA
2017
Res construït en el territori pot ser deslligat. Tot forma part del paisatge. Els promotors privats d’hotels i altres negocis creuen que un territori funciona millor eliminant tot allò que ens ha deixat la història, i fa nosa: murs, camins, marjades: coses d’altre temps. Urbanitzar, parcel·lar, encintar, asfaltar amb voreres i fanals: aquesta serà la forma homogeneïtzadora, des dels Pirineus a Tarifa, de tractar el territori per part d’aquesta gent. Desapareguda la memòria del territori, no necessitem ni poetes, ni artistes, ni llengua. Una pizza la podem demanar per senyes.
OD Talamanca és un projecte d’ampliació i reforma d’un hotel de 1972 a Eivissa, adequant l’antic edifici als nous requeriments de sostenibilitat, normatives vigents i actuals necessitats.
Es planteja l’adequació a l’entorn tant des del punt de vista volumètric mitjançant la diferenciació en dos cossos; com de la utilització de materials i tècniques tradicionals de l’illa, com ara els murs de pedra típics de les Pitiüses.
L’hotel que es proposa es semblant a una ciutat en miniatura, ja que un edifici d’aquesta tipologia s’estructura organitzant tant l’espai privat com el públic.
Les cambres no es projecten com un dormitori amb bany, sinó que es dóna importància als nous usos i a la zona de treball, situada en alguns casos al centre i configurant diferents àmbits.
Pel que fa al bany, la dutxa ocupa una part sobrant de l’antiga terrassa, gaudint de la vista al mar. L’àrea pública: o dita noble, és unitària: vestíbul, recepció, menjador, bar i saló, diferenciades per elements mòbils.
Autors: Victor Rahola Aguadé i Maite Matutes Juan
