Nascut en plena dictadura, l’estudi MBM (Oriol Bohigas (AxA), Josep Martorell i David Mackay) va desafiar l’arquitectura falsament clàssica que imposava el franquisme
Publicat a La Vanguardia el 12 de novembre de 2020 | Teresa Sesé
El projecte ‘Viure l’arquitectura’ obre un habitatge reformat del carrer de la Costa
Nascut en plena dictadura, l’estudi MBM (Oriol Bohigas, Josep Martorell i David Mackay) va desafiar l’arquitectura falsament clàssica que imposava el franquisme i va lluitar per fer-se un forat en l’arquitectura moderna a través d’una multitud de projectes –l’edifici de la Meridiana, l’escola Thau, la casa Orpí…–que el van convertir en l’equip arquitectònic barceloní més influent de la segona meitat del segle XX.
Però com ha passat el temps per alguns d’aquells edificis d’habitatges que en el seu moment van ser icones de la modernitat? Precisament per obrir una reflexió sobre la rehabilitació del patrimoni modern i la seva adaptació a les noves necessitats del segle XXI, la divulgadora de l’arquitectura Pati Nuñez ha ideat un projecte, Viure l’arquitectura, amb una primera edició que té com a protagonista un dels habitatges dissenyats als anys setanta per MBM al carrer de la Costa, al Putxet, i que ha estat objecte d’una restauració per part de l’Estudi Vilablanch.
Nuñez, fundadora del festival Open House Madrid i cocomissària del pavelló català que va tenir coma protagonista l’estudi RCR, explica que Viure l’arquitectura neix d’un projecte que la pandèmia ha deixat en pausa (la filmació d’una pel·lícula sobre Oriol Bohigas, l’únic supervivent dels tres socis d’MBM), però que, en tot cas, entronca amb unes de les seves obsessions, la d’explicar l’arquitectura a través de l’experiència directa. Així, el públic podrà visitar l’habitatge del carrer de la Costa, amb cita prèvia, del 17 al 26 de novembre, dins de la Barcelona DesignWeek.
Josep Bohigas, fill del fundador de MBM i també arquitecte, explica que l’edifici, amb una façana autònoma que no reflecteix l’interior (les seves formes idèntiques serveixen per a diferents usos: finestres, terrasses o galeries) va ser construït, com molts dels que va aixecar l’estudi en aquella època, en règim de cooperativa. Ja al hall hi ha alguns dels seus elements distintius: ceràmica blanca, terres de goma pirelli, la multicopiada llum de paret MBM o la columna de fluorescents verticals que s’enfila pel forat de l’escala. L’habitatge tenia la distribució típica per a una família burgesa, amb zones de servei separades, que Vilablanch ha dinamitat connectant els espais, ara molt flexibles, i unificant els materials, “per a una família moderna, 40 anys després”.
El projecte inclou un cicle de debats en línia en què participaran Elina Vilá, responsable de la reforma, Josep Ricart, Coque Claret, Benedetta Tagliabue (AxA) i Josep Bohigas, a més del fotògraf Jordi Bernardo, que també exposa a l’habitatge.
