REHABILITACIÓ DE LA FACULTAT DE MEDICINA, UNIVERSITAT DE BARCELONA
1989 – 2013
La rehabilitació de l’edifici de la Universitat de Barcelona de 1907 neix de la necessitat d’adaptar els espais als nous requeriments de la medicina. Es respecta el traçat clàssic del repertori modèlic, la magnitud dels espais comuns com l’aula magna, el claustre, etc. i s’organitzen un traçat d’espais al voltant d’un corredor d’on pengen els accessos principals i de servei en punts estratègics del recorregut.
La intervenció comprèn la restauració de la façana i elements singulars, com el claustre, i la integració en el conjunt de nous volums edificats en planta coberta i sota-coberta. El procediment per la conservació i restauració de la façana va consistir en la neteja i sanejament de l’estuc d’acabat, i la restauració dels elements portants i aplacats de pedra de Montjuïc. També es va realitzar una protecció d’amplis i motllures sortints amb xapa de zenc per evitar el desgast. L’operació també va incloure la substitució de fusteries existents de fusta per noves d’alumini.
El projecte recupera la magnitud del corredor i circulació original al voltants del claustre, el qual havia patit una erràtica compartimentació i fragmentació al llarg dels anys. Penjant d’aquesta circulació principal, s’ubiquen de forma estratègica nous nuclis d’accés i servidors. Aquests nous volums interiors i exteriors s’insereixen respectant el traçat clàssic del repertori modèlic original.
La rehabilitació i reforma s’ha dut a terme de manera molt respectuosa amb els elements patrimonials de l’edifici. Arquitectònicament el problema que platejava l’edifici -l’adequació d’activitats tècniques amb variabilitat en el temps a un edifici antic molt rígid- és el que ha permès donar-li caràcter. El contrast entre la part antiga i la nova defineix el futur amb respecte per la tasca feta al passat.
Autors: Espinet/Ubach Arquitectes i Associats S.L.P.
