Publicat el dijous 24 del 2014 al Punt Avui
La ciutat es gastarà fins a vuit milions d’euros en quatre anys només en el manteniment d’un conjunt d’elements del seu espai urbà
Sota l’epígraf estructures vials i espais urbans singulars s’engloben una heterodoxa classificació d’elements i peces que conformen l’espai urbà de Barcelona. Parlem, per ser exactes, de ponts, túnels, passarel·les, pèrgoles, marquesines, passos inferiors, rampes, escales no mecàniques, bancs, pilons o baranes que s’han convertit, també, en un factor distintiu del tan exalçat urbanisme amb DO de la capital catalana. Per tant, la seva conservació és una tasca primordial perquè la ciutat pugui continuar presumint de tenir un entorn públic que sigui segell de qualitat. Com a referència del que representa aquesta tasca ingent, l’Ajuntament de Barcelona va haver de reparar o substituir, només l’any passat, fins a 1.316 cadires i bancs, 4.230 baranes i tanques de protecció o 2.626 pilons, per citar només tres exemples.
Amb vista als pròxims quatre anys, el consistori té previst gastar-se la gens menyspreable quantitat de 8.060.000 euros en el manteniment de tots aquests elements. Unes feines que se centralitzaran en un únic contracte que ja està en concurs, i que ara resta en espera d’acumular ofertes de les empreses potencialment interessades. La tipologia dels treballs a executar abraça un ventall tan extens com ho és la singularitat i diversitat d’elements que necessiten sotmetre’s a aquesta mà de pintura, en el millor dels casos. Ara bé, sí que es poden diferenciar tres grans paquets d’actuacions en funció de la seva tipologia. Per una banda hi ha els projectes que tenen per objectiu la conservació, o la reparació, de grans estructures relacionades, generalment, amb el trànsit viari com ara ponts –a Barcelona n’hi ha fins a 70–, túnels –26– o passos superiors de vianants –53–. La llista d’aquestes obres a executar fins al 2018 és llarga, i inclou repintar de nou el pont de Vallcarca (pressupostat inicialment en 36.086 euros), resoldre les esllavissades detectades en un talús que dóna a la piscina del Club Natació Montjuïc (200.000 euros), col·locar unes juntes noves de neoprè armat a la ronda del General Mitre, ara en obres, (23.706 euros), apedaçar el túnel de la plaça Lesseps (32.441 euros) o el pont de la ronda de Dalt a l’altura d’Iradier (14.080 euros) o arranjar les filtracions que es produeixen als revestiments del túnel de la ronda del Mig a l’altura de la sortida de Badal (una actuació, només aquesta, que ja està pressupostada en 850.000 euros), entre moltes d’altres ja planificades. A tot això cal afegir-hi les que puguin tenir caràcter sobrevingut i que, per tant, hauran de ser resoltes per la via d’urgència. Quan afectin baranes o ponts o tinguin una incidència directa sobre la seguretat viària, el temps de resposta dels equips de reparació no podrà ser superior als 60 minuts. És un de tants requisits de les bases de licitació.
Un segon paquet de treballs inclosos en la contracta afecten peces subjectes a la catalogació clàssica de mobiliari urbà. Això implica, per exemple, arreglar i substituir els pilons –n’hi ha fins a 98.800 d’inventariats a tota l’urbs– que limiten l’aparcament en carrers reconvertits en àrees de vianants. Sobre això, una curiositat, o anècdota, que denota fins a quin punt aquests vetustos elements juguen un paper capital a l’hora de definir la personalitat de l’espai públic de la capital catalana. Entre els diferents models de piló que es planten, n’hi ha que tenen noms que evoquen la toponímia de la ciutat. Com ara la Via Júlia, feta de foneria, i d’aspecte robust, que es contraposa amb l’allargassada i de traç auster BCN 92. Amb les baranes, passa tres quarts del mateix, ja que també trobem el tipus Eixample o el Gran Via II, per citar-ne dues.
El tercer vèrtex d’aquest triangle el formen un conjunt d’indrets o elements singulars i pèrgoles que juguen un paper bàsicament ornamental en la trama urbana. En total n’hi ha fins a 219 a Barcelona, però el programa descrit planteja el nombre de les intervencions en 84. Sant Martí, amb 25, és el districte on n’hi ha més de projectades, i més específicament a l’àrea de la Vila Olímpica. Una estadística que és il·lustrativa d’una tendència, ja que la instal·lacions d’aquest tipus de peces es va multiplicar arran de la transformació que va experimentar la ciutat arran dels Jocs. D’entre totes aquestes, una en què està previst actuar per fer-li una posada al dia pressupostada en 13.311 euros és la situada a l’avinguda Icària. En la característica passarel·la vermella del passeig Colom (23.670 euros) també s’hi passarà més que una mà de pintura.
104 pèrgoles
s’han documentat a Barcelona, a les quals cal sumar 92 elements singulars i 23 espais també característics.
1.230 fonts públiques
estan escampades pels deu districtes de la capital catalana.
98.800 pilons
hi ha classificats a la ciutat, juntament amb 213.751 baranes i passamans i 40.339 barreres de seguretat.
28.667 bancs
s’han inventariat als carrers de Barcelona. Sant Martí, amb 6.713, és el districte on se n’han comptat més.
Dignificar també els monuments
L’Ajuntament de Barcelona també ha tret a licitació un contracte de 7,6 milions d’euros per a la restauració de 26 monuments de la ciutat que han de ser restaurats, en diferent grau, com a conseqüència del càstig del pas del temps i el vandalisme. El catàleg de peces inclou des de la popular cascada del parc de la Ciutadella, la peça d’Eduardo Chillida que hi ha al parc de la Creueta del Coll, el monument a Ramon Berenguer de Josep Llimona a tocar de la plaça del Rei, el Conjunt d’Animals de Frederic Marès que hi ha a la Diagonal o el Laberint d’Horta, que té algunes estàtues (vegeu la fotografia) que justifiquen més que sobradament una posada a punt.
Alhora també s’arreglaran, gràcies a una consignació pressupostària de 2,7 milions, algunes dependències històriques de la seu del consistori a la banda mar de la plaça Sant Jaume. Entre aquestes, el Saló de Cent, on es restauraran alguns dels seus vitralls o les bancades.
La del Consolat de Mar, la de Cròniques –decorat amb obres de Josep Maria Sert–, el Bon Govern o el Treball són altres sales nobles de l’edifici oficial en què també es farà una repassada.
