Lluís Comerón posseïa la màgia d’introduir en el projecte qualsevol imprevist sense tocar la base conceptual
Publicat a La Vanguardia el 27 de gener de 2022
Ens ha deixat Lluís Comerón, un amic entranyable, amb qui he tingut la sort de compartir moltes vivències al llarg dels anys.
Va començar a treballar a l’estudi Artigues & Sanabria el 1985 i va col·laborar en diversos projectes com la Biblioteca Central de la UPC o la comissaria de la Rambla de Barcelona.
Més endavant, va participar com a associat en el desenvolupament del Centre Cultural de Leioa a Bilbao, en què va ser decisiu en la concepció de la façana de dues pells de l’edifici i va fer palesa, una vegada més, la seva gran capacitat tècnica i per projectar.
El 1996 ens vàrem presentar junts al concurs per a l’Institut del Teatre de Barcelona i vàrem guanyar. El projecte i l’obra de l’Institut van ser una experiència molt intensa.
En Lluís no va abaixar mai la guàrdia, atenent amb gran professionalitat i paciència la multitud de demandes que anaven canviant el projecte. Finalment, tot plegat va arribar a bon port, gràcies a la seva tenacitat. En Lluís posseïa l’habilitat, la màgia, d’introduir en el projecte qualsevol canvi imprevist sense perdre mai de vista les seves bases conceptuals.
Anys més tard va compaginar el treball professional amb la dedicació cap a tasques més institucionals, atenent la defensa de la professió i els valors de l’arquitectura.
En aquesta nova etapa va assolir la direcció de la demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i, entre els anys 2010 i 2017, va ser-ne degà.
D’aquest mandat li hem d’agrair el seu esforç, entrega i tenacitat en la consecució de la llei d’Arquitectura Catalana, el 2017. La tasca va ser colossal. Ho vaig poder comprovar des de la col·laboració d’AxA en la seva redacció. Sense la seva paciència, estratègia i tenacitat personal, no hauria estat possible que el Parlament l’aprovés.
A finals del 2017 és nomenat president del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) i col·labora en la tramitació de la llei d’Arquitectura espanyola i en la creació de l’Observatori 2030 com a taula estable del sector. Actualment presidia un nou mandat.
Però sobretot voldria recordar en Lluís a través d’una afició més personal que vam compartir al llarg dels anys: la muntanya. Ja va localitzar el projecte final de carrera al Bony de l’Arquer, a Llessui, on vam fer muntanya plegats sovint.
Més endavant, vam compartir travesses pel Pirineu amb jornades dures, però molt emocionants. Fins i tot vam viatjar cap als Alps a provar sort amb els quatre mils.
En Lluís afrontava la muntanya com afrontava la feina o la vida. El repte, l’esforç, l’estratègia, la tenacitat, la meticulositat, la prudència i la generositat distingien sempre el nostre amic, tant en un ascens al Pirineu com en les reunions maratonianes a què s’enfrontava diàriament, amb perseverança i rigor.
Ara, Lluís, que ja no portes el pes de tantes motxilles, podràs caminar més lleuger i assolir tots els cims anhelats… Bon viatge, amic meu.
Ramon Sanabria
Arquitecte
