El nou edifici serveix un programa d’oficines individuals destinades a l’ús dels investigadors o a aules, i distribuïdes en cinc pisos (més la planta baixa i un soterrani), racionalment distribuïts.
Publicat el dissabte 7 de febrer al diari LA VANGUARDIA
Juan Navarro Baldeweg, un dels grans noms de l’arquitectura espanyola, va completant el seu conjunt de tres edificis que integren el Parc de Recerca de la UPF. Ho fa a la reposada velocitat que permet la tresoreria: han passat gairebé vint anys des que el 1996 va guanyar el concurs; set des que va inaugurar el 2008 la seva primera peça, l’edifici Mercè Rodoreda I, i en falta un, almenys, perquè culmini l’encàrrec amb l’obertura de la Fundació Pasqual Maragall per a la Investigació de l’Alzheimer. Mentrestant, el desembre passat, es va inaugurar l’edifici Mercè Rodoreda II, de 8.720 metres quadrats.
Situat, com els altres dos, davant el parc de la Ciutadella, aquest bloc és el de façana més llarga i el més assolellat. Potser per això Baldeweg l’ha dotat d’una doble pell. La primera és d’alumini lacat de blanc, presenta grans buits rectilinis, de ritmes diversos, i és definida pel seu autor com una màscara, que redueix la insolació sense eliminar les línies visuals. La façana interior té finestres de tipus convencional. Entre totes dues se situa un matalàs d’aire que millora el rendiment tèrmic i una relliga que facilita el manteniment.
Si el Mercè Rodoreda I es distingia pel seu gran atri vidrat, amb uns brisse soleils vermells incrustats que semblaven grans brotxades i ens remetien a la faceta pictòrica de Baldeweg, aquest Mercè Rodoreda II, amb el qual forma una unitat, li oposa el seu atri vidrat en una façana lateral, de formes irregulars. En aquest cas, no ha estat concebut com un gran buit al qual s’aboquen les circulacions de les diverses plantes, sinó com una successió de terrasses flotants, interconnectades amb escales, que constitueixen apropiats espais de relació amb un fort component vertical.
El nou edifici serveix un programa d’oficines individuals destinadesal’ús dels investigadors o a aules, i distribuïdes en cinc pisos (més la planta baixa i un soterrani), racionalment distribuïts.
En el nivell superior, el nou edifici disposa a més de menjadors i d’una esplèndida terrassa correguda, amb vistes sobre el parc de la Ciutadella. En suma, aquesta construcció constitueix una intervenció de to discret, que fa ciutat amb expressivitat continguda i subtil.
Foto de portada extreta del web de la Universitat Pompeu Fabra
