Diversos dels projectes suspesos pretenien convertir-se en símbols arquitectònics de la ciutat es destinaran a un altre ús, però la resta haurà d’esperar
Publicat el divendres 3 de juliol de 2015 al diari EL PERIÓDICO
Entre els 30 projectes hotelers pendents d’aconseguir la llicència municipal d’obres o el canvi d’ús -d’edifici d’oficines a establiment turístic, principalment- alguns competien per convertir-se en símbol arquitectònic de la ciutat. La torre Agbar ja ho és abans fins i tot de transformar els despatxos en habitacions. Però altres d’aquests immobles intentaven, sobre el paper, fer-se un lloc en l’imaginari urbà de Barcelona. La torre Deustsche Bank, al passeig de Gràcia; l’edifici de Banesto a la plaça de Catalunya; el del cine Novedades, al carrer de Casp, i l’antiga seu de Henkel, al carrer de Còrsega, eren cinc -si s’hi suma l’edifici de Jean Nouvel- aspirants a convertir-se en estrelles urbanes de Barcelona, però la moratòria les deixa en estrelles congelades.
En el sector immobiliari barceloní la notícia no es va rebre amb sorpresa: «Ja feia temps que es veia venir. En tot cas, és positiu que els dubtes s’hagin aclarit amb més rapidesa del que es podia esperar», va comentar ahir Jorge Ruíz, que és consultor del sector hoteler de CBRE.
Però en funció de la repercussió econòmica que pot implicar sobre cadascun d’aquests establiments, les reaccions van ser diferents. «Josep María Farré [president del fons KKH propietari de la torre del Deutsche Bank] volia aportar un gran hotel de luxe per a la ciutat, que fos una referència en tots els sentits», van comentar ahir fonts pròximes al responsable del fons inversor. La moratòria modifica els plans per a la torre, que havia d’augmentar la superfície física que ocupa actualment per portar a terme el projecte hoteler. Si no pot ser un hotel, el fons es plantejarà realitzar-hi una altra cosa: oficines o edifici residencial, comenten les fonts.
Pels experts del sector és precisament aquest segment el que registra menys oferta a la ciutat. «No sé si Barcelona ja ha esgotat la seva capacitat d’absorció, però crec que la major part del mercat està en el segment de cinc estrelles», va comentar Oriol Barachina, director de la consultora Cushman& Wakefield a Barcelona. «Si Hyatt (torre Agbar) o Four Seasons (Deutsche Bank) estaven disposats a entrar a Barcelona, és perquè veuen mercat a la ciutat», va afegir.
No és aquest el segment que pretén ocupar Meridia Capital amb l’hotel que ha planejat per a l’exseu de Henkel. Es tracta d’un establiment de quatre estrelles per a una zona amb una oferta limitada. «Respectem totalment la decisió i treballarem amb l’ajuntament perquè vegin la bondat del projecte», va comentar Xavier Faus, fundador de Meridia.
Grans cadenes
També les grans cadenes hoteleres espanyoles es veuen afectades per la moratòria. Iberostar era l’opció de Pontegadea -immobiliària d’Amancio Ortega- per gestionar l’hotel de la plaça de Catalunya, com Melià, a través de la seva marca Me Hoteles, és l’encarregada de gestionar l’hotel que havia de construir-se als immobles que ocupen el cine Novedades, l’Hotel Barcelona (Husa), al carrer de Casp, i part de l’edifici de Zara a la Gran Via. Altres cadenes, però, han salvat projectes gairebé a l’últim minut. Núñez i Navarro podrà acabar l’hotel previst al carrer del Rec Comtal, gràcies al fet que ja comptava amb la llicència.
Les grans cadenes compartiran moratòria amb les especialitzades en segments menys selectius. Hostel, especialitzada en albergs, o Praktik Hotel, en el segment de tres i quatre estrelles també tenen projectes afectats a la ciutat.
«Els inversors institucionals que han de complir amb uns objectius anuals es plantejaran on invertir, si no ho poden fer a Barcelona». Per Albert Grau, soci de Magna HC, consultora que ha ajudat molts inversors a trobar objectius hotelers a la ciutat, un dels pitjors efectes de la moratòria és deixar passar l’oportunitat d’atraure inversions. «L’avantatge és que els que ja hi són es veuran beneficiats per menys competència».
No tots els experts veuen un problema en la moratòria. Per alguns és una gran oportunitat per reflexionar sobre el model turístic de la ciutat. «En algunes zones de la ciutat fa falta certa regulació, per exemple a la Barceloneta. Tothom en aquesta ciutat sap que el model turístic necessita una revisió», va comentar Jorge Ruiz, de CBRE. «Els inversors que vulguin invertir en el sector saben que poden