Carme Pinós ha gaudit d’un privilegi infreqüent: edificar una plaça a Barcelona. No una plaça menor i apartada, fruit de la demolició d’una illa de cases en un barri de gran densitat. Pinós va rebre fa més de deu anys l’encàrrec de renovar la plaça de la Gardunya, redefinint l’arquitectura de tres dels seus costats i conservant tan sols el quart: una façana posterior de l’antic hospital de la Santa Creu.
Publicat el dimarts 25 d’abril de 2017 al diari LA VANGUARDIA
La intervenció de Pinós a la part del darrere del mercat de la Boqueria es va resoldre afegint-hi uns pòrtics metàl·lics que rebaixen la cota de la coberta i ofereixen protecció del vent i la pluja. La intervenció al costat nord de la Gardunya es concreta en un edifici, encara en obres, amb una cinquantena d’habitatges, de geometria particular però escala domèstica, que estarà travessat per un passatge. Davant seu, pràcticament acabada –es lliurarà d’aquí a un mes i entrarà en servei el curs que ve–, s’alça la futura seu de l’ Escola Massana, actualment encara instal·lada a l’hospital.
La millor manera de descobrir la nova Massana és accedint a la Gardunya pel carrer del Carme i els jardins del Doctor Fleming. Els qui fa temps que no hi passen descobriran de cop i volta un singular i imposant volum. La primera impressió pot ser de sorpresa. Estem parlant d’un gran cos disposat en horitzontal, revestit de làmines de ceràmica de color maó, per preservar la intimitat de les aules amb vista a la plaça (convertida en àrea de pícnic pels turistes que compren fruites i sucs a la Boqueria). Però, segons es va observant, aquest edifici d’11.000 metres quadrats construïts revela les seves qualitats. Per exemple, el dinamisme de la façana (reflex dels dos volums en forma d’ela, encaixats, que l’integren). O els balcons que l’esquitxen, configurant esplèndids miradors sobre la plaça. O, ja a l’interior, una sensació de transparència que és omnipresent i dilueix qualsevol idea tancament.
Pinós sol dir que als seus edificis s’hi entra sortint-ne, que tot just ingressar-hi es fa present l’exterior. Serien, doncs, construccions aptes per a claustrofòbics. A la nova Massana aquesta impressió és ben clara. S’hi entra per un lateral vidrat de cinc nivells, que dona accés a un carrer interior, també de cinc plantes. Aquest carrer divideix en dues parts l’edifici, unides per passarel·les escalonades, de perfils angulosos i eix no coincident. El gest d’aquestes escales és dur, però la seva funció, a més de la connectiva, és lluminosa: menen a balcons i terrasses, de la mateixa manera que una rampa corbada, a la planta baixa, porta cap a un espaiós pati anglès que il·lumina la biblioteca del centre.
A diferència de la seva seu actual, amb vistes limitades al jardí hospitalari, la nova Massana busca i troba contínuament l’exterior i la llum, mitjançant vuit àmplies balconades a la façana, cinc terrasses –la superior, amb vistes espectaculars sobre Barcelona–, el pati anglès que dèiem i moltes claraboies… Hi ha edificis que pesen sobre els seus usuaris com una llosa. Dins de la Massana, en canvi, la sensació és d’obertura i llibertat. Sens dubte, la més apropiada per a una escola com aquesta.
