En aquesta 4a publicació d’Entre l’Agressió i l’Oblit, comptem amb una reflexió d’AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque) sobre la Marquesina del Complex Turístic Politur (1963) dels arquitectes Antoni Bonet Castellana, Josep Puig Torné i Josep M. Esquius, situat a l’Av. Politur de Platja d’Aro. L’edifici es troba en un estat de degradació i enderroc parcial que cal denunciar.
Fotos actuals: Aureli Mora
Fotos originals: Fundación Docomomo Ibérico
Els exemples en els que Antoni Bonet Castellana treballa en el llindar on es toquen arquitectura i paisatge són abudants. En termes residencials, podem comptar des de les seves reconegudes cases unifamiliars en paratges singulars (Casa Cruïlles, Casa Rubió) fins a construccions de la mateixa tipologia inserida en el conjunt d’una urbanització (Casa Berlingieri, Conjunt Punta Ballena). Però en el cas que ens ocupa destaquen les seves aproximacions al que podríem anomenar la democratització de les vacances, concepte d’especial rellevància dels anys 60 en endavant, dècades on Espanya comença a desenvolupar la seva classe mitjana treballadora amb la fórmula ‘apartament + SEAT 600’.
El Complex Turístic Politur, ubicat a Platja d’Aro, aplica dues línies d’intervenció. La primera està basada en la repetició del model habitacional, adaptant-lo a l’orografia en blocs de fins a 5 apartaments agrupats. Cada unitat, que té una superfície de 50m², fa bandera de la gran terrassa que permet una relació oberta i d’oci entre l’interior i l’exterior, en contraposició a la rutina diària de les caixes de mistos dels pisos a les grans ciutats. La senzillesa estructural, l’expresió dels elements constructius, l’esglaonament a la recerca la intimitat i l’ús de materials locals que dotin de singularitat regional al conjunt són altres punts a destacar d’aquest complex que, com a premissa, no vol pujar per sobre del nivell de les copes dels pins. L’estat actual, tret de lleugeres modificacions domèstiques, és de bona conservació
La segona línia es basa en les fites, que destaquen per sobre del conjunt: el centre d’administració i recepció i la piscina. Les singularitats en el conjunt, els pols d’atracció. El centre de recepció esmentat, i d’aquí la denúncia, ha estat completament enderrocat, i només es conserva, en estat molt precari, la pèrgola triangular de formigó de 8cm de gruix suportada sobre pilars, també de formigó.
Més enllà de ser un referent de paisatge artificial que ara s’endevina fantasmal en l’imaginari de Platja d’Aro, aquest espai mereix i demana, per la seva potència formal, ser recuperat per a una ciutadania que l’utilitzi i se’n senti part.
L’arquitectura moderna està en perill. Any rere any veiem, impassibles, l’enderroc, la mutilació, o senzillament la degradació de desenes d’edificis moderns amb un alt interès patrimonial.
Des d’Arquitectes per l’Arquitectura, juntament amb Arxius d’Arquitectura a Catalunya, volem iniciar una profund debat sobre la conservació del patrimoni arquitectònic modern.
La primera part d’aquest debat és donar a conèixer tot aquest patrimoni a la ciutadania, ja que només a través de la seva interiorització se li podrà donar una permanència i continuïtat amb dignitat. Setmanalment es publicarà a les nostres xarxes socials, informació sobre l’estat de les obres d’arquitectura moderna del nostre país que es troben en el punt de mira; periòdicament aniran acompanyades de breus reflexions, escrites especialment per a ‘Entre l’Agressió i l’Oblit’ de la mà d’una sel·lecció d’arquitectes de renom del nostre país.
