Santa Àgata a Barcelona. Obra de Bonell + Dòriga Arquitectes (AxA)
Publicat a l’ARA el 24 de juny de 2022 | Cristina Ros
Havien d’eixamplar l’espai. Calia fer que el pis d’uns 70 m2 que havia comprat una parella de músics al barri de Gràcia els servís no només com a lloc de residència sinó també per a la feina que sovint fan a casa. Els assajos, que poden fer ells sols o amb tres o quatre persones més, i alguna classe de reforç que imparteixen com a professors de música que són, obliguen a disposar d’una certa amplitud, precisament la que no tenia el vell pis que havien adquirit, tan compartimentat i amb unes proporcions estretes i més aviat allargades.
Havien de fer-ho, també, amb la despesa mínima, el pressupost era baix. Per això, els arquitectes de l’estudi Bonell + Dòriga –Laura Bonell i Daniel López-Dòriga–, responsables d’aquest projecte de reforma, van decidir focalitzar els esforços en els punts on era més important actuar. I ho van fer pensant sobretot com s’havien d’ocupar i habitar els espais, tant en relació a les necessitats específiques dels propietaris com en la manera de situar les peces de mobiliari perquè, a més de ser més útils per a la quotidianitat, també contribueixin a la nova concepció de l’espai.
I és que es tractava d’alliberar-ne, d’espai, sobretot perquè hi pogués sonar la música. Així, atenent a les necessitats i al pressupost, la intervenció es faria a la zona d’ús més col·lectiu. En canvi, pràcticament es deixarien sense tocar els dos dormitoris que donen al carrer, estret i tranquil, del barri barceloní, tot i que se’ls va treure a fora l’armari i un d’ells s’ha convertit en una habitació auxiliar i polivalent que serveix com a estudi, per assajar individualment o perquè hi passi la nit algun visitant ocasional.
Un continu dinàmic
Per guanyar espai a tota la zona objecte de la principal intervenció, la que va des de l’entrada –deixant a l’esquerra els dos antics dormitoris– fins al gran finestral que, amb orientació sud-oest, s’obre a l’interior d’illa, el primer que van afrontar va ser eliminar els envans que impossibilitaven la vida desitjada per a l’habitatge. És més, la configuració que hi havia abans de la reforma tancava i obscuria les estances centrals, a banda que dificultava enormement que l’aire creués la casa. Ja sense els envans, només amb la subtil divisió d’un mur estructural generosament obert gràcies a un pas de porta i una finestra que originalment donaven pas a la galeria, el nou espai, més que no un doble espai –en horitzontal–, es tot un continu dinàmic que, gràcies al projecte de Bonell + Dòriga, eixampla no només l’espai central disponible sinó també la sensació d’espai que es té en conjunt per les noves visions creuades.
Els arquitectes Laura Bonell i Daniel López-Dòriga han dissenyat també el mobiliari, que, fet a mida i més enllà de la seva funcionalitat, esdevé en aquest cas un element indispensable tant per a la configuració dels espais com per a la circulació dins l’habitatge. És així des de la mateixa entrada al pis. I és que en haver posat els armaris just fora dels dormitoris, amb el moble verd-blau que s’ha construït per fer aquesta funció, es comença a marcar el gest que serà essencial per al màxim aprofitament de l’espai. És un gest o un gir que en el cas de l’armari de roba ara davant la porta d’entrada fa en certa mesura de rebedor, dona intimitat als dos dormitoris separant-los de la vida més col·lectiva i, alhora, situat obliquament respecte de la paret, obre un angle obert a l’espai de la sala-menjador-cuina que augmenta els metres centrals disponibles per a un assaig o per a un menjar amb els amics. Aquesta mateixa obliqüitat, en un sentit o un altre, la trobem en la taula menjador o d’estudi, d’ubicació i funció flexibles; i també la trobem al sofà d’obra que dirigeix la mirada cap al finestral i la sortida a la petita terrassa. El sentit oblic fa guanyar espai, de la mateixa manera que ho fan els mobles —de la cuina, sense illa, de l’escriptori i d’altre mobiliari divers— aferrats a la paret i als racons, amb un disseny subtilment corbat.
Un finestral moble i un estar a fora
Un finestral de grans dimensions –grans, en proporció a les mides de l’habitatge– és sempre un element determinant per engrandir la sensació d’espai. En el cas d’aquest pis del barri de Gràcia, ja hi era, el finestral que sortia cap a fora, però era d’alumini de mala qualitat i s’havia fet malbé. Ara, redissenyat per Bonell + Dòriga en fusta, no només és un finestral, sinó que s’ha concebut perquè a l’interior faci de moble-sofà-llit, el millor lloc per a una migdiada. Abans, però, una terrasseta s’aprofita per dinar.
Quan van comprar el pis, hi havia una zona de la casa que no tenia rajoles, només el ciment en brut, tal com havia quedat després d’una reparació. Pagava la pena, per estètica i per pressupost, conservar les hidràuliques originals de la casa, tan senzilles com maques, d’un to blanc trencat i amb un viuet ocre que, a més, estaven col·locades al cartabò. Però, com passa sovint, entre les trencades i les que mancaven, no n’hi havia prou per cobrir els nous espais. En comptes d’optar per encarregar fer-ne com les antigues, es va recórrer al reciclatge total. Es van aprofitar totes les originals que estaven en bon estat i es va concentrar el buit en la sala, com si fos una estora del sofà feta d’un combinat d’hidràuliques reciclades d’altres llocs. Sempre n’hi ha prou.
Els arquitectes Laura Bonell i Daniel López-Dòriga han dissenyat també el mobiliari, que, fet a mida i més enllà de la seva funcionalitat, esdevé en aquest cas un element indispensable tant per a la configuració dels espais com per a la circulació dins l’habitatge. És així des de la mateixa entrada al pis. I és que en haver posat els armaris just fora dels dormitoris, amb el moble verd-blau que s’ha construït per fer aquesta funció, es comença a marcar el gest que serà essencial per al màxim aprofitament de l’espai. És un gest o un gir que en el cas de l’armari de roba ara davant la porta d’entrada fa en certa mesura de rebedor, dona intimitat als dos dormitoris separant-los de la vida més col·lectiva i, alhora, situat obliquament respecte de la paret, obre un angle obert a l’espai de la sala-menjador-cuina que augmenta els metres centrals disponibles per a un assaig o per a un menjar amb els amics. Aquesta mateixa obliqüitat, en un sentit o un altre, la trobem en la taula menjador o d’estudi, d’ubicació i funció flexibles; i també la trobem al sofà d’obra que dirigeix la mirada cap al finestral i la sortida a la petita terrassa. El sentit oblic fa guanyar espai, de la mateixa manera que ho fan els mobles —de la cuina, sense illa, de l’escriptori i d’altre mobiliari divers— aferrats a la paret i als racons, amb un disseny subtilment corbat.
Un finestral moble i un estar a fora
Un finestral de grans dimensions –grans, en proporció a les mides de l’habitatge– és sempre un element determinant per engrandir la sensació d’espai. En el cas d’aquest pis del barri de Gràcia, ja hi era, el finestral que sortia cap a fora, però era d’alumini de mala qualitat i s’havia fet malbé. Ara, redissenyat per Bonell + Dòriga en fusta, no només és un finestral, sinó que s’ha concebut perquè a l’interior faci de moble-sofà-llit, el millor lloc per a una migdiada. Abans, però, una terrasseta s’aprofita per dinar.
Quan van comprar el pis, hi havia una zona de la casa que no tenia rajoles, només el ciment en brut, tal com havia quedat després d’una reparació. Pagava la pena, per estètica i per pressupost, conservar les hidràuliques originals de la casa, tan senzilles com maques, d’un to blanc trencat i amb un viuet ocre que, a més, estaven col·locades al cartabò. Però, com passa sovint, entre les trencades i les que mancaven, no n’hi havia prou per cobrir els nous espais. En comptes d’optar per encarregar fer-ne com les antigues, es va recórrer al reciclatge total. Es van aprofitar totes les originals que estaven en bon estat i es va concentrar el buit en la sala, com si fos una estora del sofà feta d’un combinat d’hidràuliques reciclades d’altres llocs. Sempre n’hi ha prou.
