La prioritat hauria de ser la recuperació econòmica i no travar- la amb plans urbanístics precipitats
Publicat a La Vanguardia el 29 de desembre de 2020 | Lluís Sans, President de l’Associació de Passeig de Gràcia
El projecte de les superilles impulsat per l’Ajuntament de Barcelona planteja prohibir la circulació de vehicles en certs carrers i en 21 cruïlles de l’Eixample, dedicant-los per a ús exclusiu de vianants, patinets i bicicletes. Una mesura precipitada, poc estudiada i en què sobra ideologia però emmarcada en l’objectiu de reduir la contaminació amb què tots estemd’acord.
El disseny de l’Eixample d’Ildefons Cerdà va revolucionar Barcelona fa 150 anys i continua sent en l’actualitat admirat per tot el món, a part de pel seu singular entramat urbanístic, per la seva polivalència. L’Eixample no és un barri dormitori ni un barri d’oficines ni un centre comercial, sinó que ho és tot alhora. I aquí rau la seva excepcionalitat. En un mateix edifici hi ha veïns, despatxos professionals de metges, advocats, dissenyadors… i un comerç o un restaurant als baixos. I això s’ha de preservar.
Una ciutat que aspira a exercir la seva capitalitat fins i tot més enllà de Catalunya ha de ser no només una ciutat agradable on viure sinó una ciutat d’oportunitats en què es donin les condicions perquè les activitats econòmiques prosperin. I l’activitat econòmica comporta mobilitat.
Els clients i proveïdors han de poder accedir còmodament si volem que els negocis tinguin èxit. Molts d’aquests negocis no podrien sobreviure sense atreure demanda de la resta de la ciutat i de fora. A títol il∙lustratiu, un 54% dels clients del comerç i restauració del centre de Barcelona no són residents de la ciutat, sinó que venen de la regió metropolitana, de la resta de Catalunya, de la resta d’Espanya i del món.
En un moment extremadament delicat en què el centre de la ciutat està patint una crisi sense precedents, des del sector empresarial considerem que la prioritat de l’Ajuntament de Barcelona hauria de ser la recuperació econòmica i no travarla amb projectes urbanístics precipitats.
L’urbanisme de Barcelona ha estat històricament en mans de prestigiosos i capacitats urbanistes. Un canvi urbanístic com el que es proposa per transformar el Pla Cerdà hauria d’estar liderat per professionals que gaudeixin de reconeixement més enllà de les nostres fronteres. Barcelona no es mereix menys. Recordem, tot i això, que els comuns van prescindir de la figura de l’arquitecte en cap durant el seu primer mandat per recuperarla el 2019 mitjançant un procés tancat. La designació es va dur a terme per decret d’alcaldia i va recaure en un regidor de Terrassa que pertany al partit i que no va ser reelegit després de les últimes eleccions municipals.
Malgrat l’ampli consens, també als diferents sectors empresarials, sobre la necessitat de disminuir la contaminació tant ambiental com acústica a la ciutat, creiem fermament que un canvi urbanístic d’aquesta magnitud, en una trama que fa més d’un segle que funciona raonablement bé, ha de respondre a una estrategia avalada per experts que sigui fruit de la serenitat i el consens. L’actual govern municipal no ha procurat ni l’una ni l’altra.
