En la categoria d’arquitectura i urbanisme, el guardó va recaure en la iniciativa ‘Arquitectes de capçalera’, impulsada des de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i amb la participació dels estudiants.
Publicat el dimecres 3 de febrer de 2016 al diari ARA
La comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Berta Sureda, ha fet públics aquest matí els guanyadors dels premis Ciutat de Barcelona 2015. La comissionada ha subratllat que, més que treballs concrets, s’han guardonat iniciatives que “connecten amb la ciutadania” i que “parlen de l’avui”. Els premis els atorguen jurat independents de cada categoria i estan dotats amb 6.000 euros. Es lliuraran el 15 de febrer al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquests són els guanyadors dels premis Ciutat de Barcelona 2015:
Mitjans de comunicació: A Carles Capdevila, per la “defensa de l’educació des dels mitjans”, que ha tingut una fita el 2015 en l’extraordinària difusió a través de les xarxes socials de la conferència ‘Educar amb humor’“, i pels seus 5 anys a l’ARA.
Arquitectura i urbanisme: A la iniciativa ‘Arquitectes de capçalera’, impulsada per l’ETSAB al Raval, perquè a través d’aquest ‘workshop’ “els estudiants d’arquitectura s’apoderen en l’exercici pràctic del seu futur ofici i prenen consciència de la seva utilitat social” en un temps en què el sector està carregat de dificultats i incerteses i perquè els veïns del barri “descobreixen en la figura de l’arquitecte algú que pot donar resposta a necessitats de la seva vida quotidiana”. En aquest enllaç podeu llegir l’article que l’arquitecte Jordi Badia va publicar a l’ARA sobre aquesta iniciativa.
Arts visuals: A l’associació A Bao a Qu, perquè ha contribuït “a la necessària relació entre l’educació, la creació i les arts” amb les iniciatives desplegades al llarg del 2015 en els programes ‘Cinema en curs’, ‘Fotografia en curs’ i ‘Creadors en residència’. El jurat ha concedit una menció especial als espais independents i autogestionats Espai Colona, Fireplace, The Green Parrot, Halfhouse, Homesession, El Palomar i Passatge Studio, “per haver endegat un circuit de pràctiques artístiques i curatorials emergents”.
Disseny: A l’exposició del Museu del Disseny ‘Disseny per viure’, comissariada pel paradissenyador Òscar Guayabero, “per posar l’èmfasi sobre un tema actual en el disseny mundial i adreçada a tots els públics”.
Assaig, ciència i humanitats: A l’obra ‘La resistència íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat’, de Josep Maria Esquirol, “per aportar una veu original en el camp de la filosofia que aborda la problemàtica existencial de l’individu a partir d’elements quotidians”.
Literatura en llengua catalana: A Najat El Hachmi, per la novel·la ‘La filla estrangera’, “una novel·la valenta i sobre la construcció d’una identitat i d’una veu complexes en què es reflecteixen qüestions ancestrals i actuals”.
Literatura en llengua castellana: A Ricardo Piglia, per la novel·la ‘Los diarios de Emilio Renzi’, “una veritable obra panoràmica amb totes les virtuts que ens ha ofert al llarg de la seva trajectòria”.
Projecció internacional de la ciutat de Barcelona: A Paul Preston, “per la seva significativa trajectòria d’abast internacional com a historiador de la Segona República, la Guerra Civil, l’exili i la Transició”, “uns períodes transcendentals per a Barcelona”, i per la seva donació del seu arxiu al monestir de Poblet.
Traducció en llengua catalana: A Ramon Monton i Lara, per ‘Els quaranta dies del Musa Dagh’, de Franz Werfel, “en un català viu i fluid que s’adequa al to i al registre d’aquest gran clàssic modern sobre el genocidi armeni”. Josep Maria Jaumà rep una menció per l’antologia ‘Irlanda indòmita 150 poemes’, de William Butler Yeats.
Audiovisuals: A Edmond Roch, productor d’Ikiru Films, per ‘Atrapa la bandera’, “per una aposta decidida i valenta per l’animació, feta des del nostre país. Un gènere que no ha rebut el suficient reconeixement públic malgrat la seva qualitat i valors industrials, i el seu gran ressò internacional”. El jurat fa una menció a la pel·lícula ‘Game over’, d’Alba Sotorra, perquè fa un “un lúcid i subtil retrat de la fascinació d’un jove per les armes i la guerra en el context de la nostra societat”.
Ciències de la vida: A Maria Pia Cosma, pel treball publicat a la revista ‘Cell’, “que aporta una nova visió de com l’ADN s’organitza en la compactació del genoma amb implicacions funcionals en l’expressió gènica i l’establiment dels diferents tipus cel·lulars, incloent-hi les cèl·lules mare”. Aquest premi també fa una menció especial a Paloma Mas, també pel seu treball a la revista ‘Cell’, “per dilucidar els mecanismes dels ritmes circadiaris (cicle nit-dia) en plantes, tot trobant paral·lelismes amb els corresponents rellotges dels mamífers”.
Ciències experimentals i tecnologia: A Teresa Puig i Xavier Obradors, “pel descobriment d’un procediment de producció de materials superconductors assequible i industrialitzable, basat en la cristal·lització ultraràpida, aplicable a la gestió sostenible de l’energia elèctrica”.
Educació: A l’escola Miquel Bleach del barri d’Hostafrancs, “pel seu procés de transformació del projecte pedagògic a partir de la integració de les arts com a eix vertebrador de l’aprenentatge amb el projecte Tàndem amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya”.
Teatre: A Pol López, “per la memorable construcció del personatge de Christopher a l’obra‘El curiós incident del gos a mitjanit’, a les ordres de Julio Manrique, al Teatre Lliure.
Dansa: A Bea Fernández i Mònica Muntaner, que són al capdavant de La Poderosa, per la producció del cicle ‘Hacer Historia(s)’, per la seva “tasca d’experimentació, recerca i la recuperació d’una història recent” i per la seva perseverança durant 15 anys.
Circ: A la companyia Animal Religion, per l’espectacle ‘Sifonòfor’, “que aporta una nova mirada a les gramàtiques del circ mitjançant un treball col·lectiu de naturalesa multidisciplinària”.
Música: Al grup Za!, pel treball ‘Loloísmo’, “per la presentació que en van fer a la Fabra i Coats i per la tasca continuada en matèria pedagògica i de divulgació”.
Cultura popular i tradicional: A l’entitat Castellers del Poble Sec, pel projecte ‘Castelloscopi’. El jurat ha valorat especialment “la implicació del barri en aquest projecte, l’assoliment dels objectius pedagògics fixats i la combinació encertada de tradició i noves tecnologies”.
Gastronomia: A Joan Bayen, ‘Juanito del Pinotxo’, “per l’amor, la dedicació i la simpatia que ofereix diàriament en el seu espai emblemàtic de Barcelona a la Boqueria”. El local va complir 75 anys el 2015 i Joan Bayen representa la cinquena generació de la família al capdavant del negoci.
Premi Agustí Duran i Sanpere d’història de Barcelona: Al llibre ‘Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986)’, de l’autor Marc Andreu Acebal, “per l’anàlisi exhaustiva del moviment veïnal a la dècada dels 70, el seus èxits polítics, socials, culturals, educatius, sanitaris i urbanístics”.
