Transformació de l’edifici del Teatre de les Llars Mundet a la nova seu del Barcelona Center for Applied Neurosciences (BCAN)
Benvolguts companys/es,
Valguin aquestes línies per comentar-vos la meva absoluta disconformitat en la transformació de l’edifici del Teatre de les Llars Mundet a la nova seu del Barcelona Center for Applied Neurosciences (BCAN).
Tan sols llegint les bases del concurs amb l’extens i fragmentat programa funcional proposat (1), – a les antípodes del senzill, clar i concret programa existent – no es difícil concloure que l’aplicació de les mateixes comportarà la irremeiable e irrecuperable pèrdua d’un dels edificis més emblemàtics del conjunt de les LlarsMundet, el Teatre, amb una de les sales amb la millor acústica de Barcelona (2) dissenyada per l’arquitecte Manuel Baldrich Tibau (3).
Haver tingut la sort de poder visitar l’interior de l’edifici, tancat víctima de la deixadesa i la ignomínia des de farà uns 30 anys (4), i haver llegit les premisses del concurs, m’ha fet recordar un article del company Xavier Monteys (5). En aquest, a més de parlar del concepte de la flexibilitat de la casa ( i per extensió – penso – dels edificis), ens recorda unes reflexions d’en Ignacio Paricio i Xavier Sust (6) sobre la casa flexible que m’han semblat molt adients pel tema que ens ocupa i preocupa.
Ells proposen la idea de la flexibilitat a través de la comparació entre una caixa de puros i un estoig de compàs. Aquesta metàfora serveix per iŀlustrar la diferència entre espais flexibles i rígids. Així doncs la caixa de puros representa un espai flexible i obert amb capacitat per allotjar diversos usos i adaptacions i, pel contrari, l’estoig de compàs simbolitza un espai rígid i tancat, dissenyat per a una funció específica, sense marge per a altres usos.
Tornant doncs a les Llars Mundet, caldria reflexionar que les intervencions efectuades els anys 90 per part de la universitat de Barcelona als edificis del pavelló de llevant i dels pavellons dels nens i de les nenes a usos universitaris no van causar cap alteració important als esmentats edificis, ja que les caixes on es va actuar van permetre la flexibilitat suficient com per a absorbir sense traumes les adaptacions necessàries per l’ús docent universitari.
Un tema molt diferent és amb l’actual proposta del concurs. L’objectiu del qual és fer entrar amb calçador un extens, esmicolat i complex programa funcional per ubicar les dependències del projecte del Barcelona Center for Applied Neurosciencies” (BCAN) en un edifici singular i amb un ús específic de Teatre. Hem trencat i desguassat l’estoig per fer una esperpèntica caixa, comportant la pèrdua patrimonial tant de l’edifici com de les seves obres d’art que són inherents e indissolubles als seus espais.
Al meu entendre els promotors del concurs, la Diputació de Barcelona i la Universitat de Barcelona, haurien d’adaptar o fer una caixa en un lloc més idoni i respectuós. La Diputació ha de ser sens dubte – tal com ha manifestat en diversos fòrums – el garant per mantenir i conservar el patrimoni que han i hem rebut, buscar noves formes d’assegurar el seu futur i alhora no agreujar la memòria del que va ser
un dels seus iŀlustres arquitectes, Manuel Baldrich Tibau.
Afegir per últim que aquesta primavera a les Setmanes de l’Arquitectura s’han programat per primera vegada sis visites al recinte organitzades per Demarcació de Barcelona del Coŀlegi d’Arquitectes de Catalunya. Al voltant de 400 persones han pogut descobrir i gaudir del conjunt de les Llars Mundet. L’èxit d’aquesta primera convocatòria ens ha fet copsar el desconeixement generalitzat d’aquest patrimoni, la necessitat d’incrementar la seva divulgació, crear sinergies pel seu potencial i exigir, juntament amb els sorpresos assistents, la necessitat de reorientar aquest concurs.
Barcelona, juny 2025
Jaume Ratera Vives, arquitecte
(1). – Documentació del Concurs: https://contractaciopublica.cat/ca/detall-publicacio/41d6c880-5aaa-42a0-8984-ddcf3a3d07d5/300405015
(2) – Durant els anys 80 va ser utilitzat com estudi de gravació de música clàssica de la discogràfica Columbia.
(3).- Article Manuel Baldrich Tibau, “Concepción y ejecución de la obra” Revista Sant Jorge nº 28, Octubre 1957.
(4).- Revista Carrer núm.: 164, octubre 2023, “La UB abandona durante treinta años el teatro de las Llars Mundet”, M. Eugenia Ibañez.
(5).- Quaderns d’arquitectura i urbanisme núm.: 265, 2013, “La casa de habitacions iguales”, Xavier Monteys
(6).- L’habitatge contemporani, programa i tecnologia. ITEC, Barcelona, 1996
