Prensa
Arquitectura hostil. La hipocresía del no habitar
Cambios económicos, tecnológicos y sociales están modificando nuestra estructura social y nuestra concepción y uso del espacio público. La arquitectura hostil es un recurso creciente que decide “por nuestro bien” quién y para qué puede utilizar el espacio
Amb les superilles, supercautela!
La prioritat hauria de ser la recuperació econòmica i no travar- la amb plans urbanístics precipitats
Malestar pel caos del trànsit
La deficient gestió de la mobilitat que fa l’Ajuntament és la segona preocupació ciutadana
Superilles, eixos verds i el model de ciutat | Josep M. Montaner
No són incompatibles, sinó que eixos i superilles es complementen
El segle de les ciutats | Silvia Angulo
La realitat urbana i metropolitana importa poc o gens, perquè ara són els estats i les regions els que decideixen el què, el com i l’on
L’AMB promou i contribueix al canvi de la nova metròpolis del segle XXI
Construir ciutats més connectades entre si que prioritzin el vianant i el transport públic és una realitat que l’AMB està implementant al llarg de tot el seu territori
Les cases on creaven i on vivien Freud, Kafka, Rilke o Pessoa
El professor Daniel Cid (AxA) busca les habitacions pròpies dels autors i posa en qüestió les cases-museu
Cerdà, neutral? | Jordi Martí
Per avaluar les intervencions presents i futures, el “no tocar” és un error majúscul
Barcierrona | Daniel Fernández
Las dificultades de circulación, la aparición de barreras de cemento en las calles, los obstáculos en las aceras, sumados al cierre de comercios, con locales de puertas tapiadas, convierten el centro de Barcelona en un gran agujero negro