Les cinc tertúlies, obertes al públic i de cinc equips cadascuna, giraran al voltat de l’obra realitzada per joves estudis d’arquitectura locals els últims anys i es celebraran cada dijous durant quinzenes consecutives
“A dia d’avui, crear l’enèsim cicle de conferències al voltant dels problemes endèmics d’una professió que diu de si mateixa no saber renovar-se no seria especialment profitós. Ja sabem el que no tenim, coneixem la cançó. Al llarg dels últims anys, entre la vanaglòria i la debacle, s’han anat forjant generacions d’arquitectes que han realitzat treballs que s’han posat en valor en petites mostres conjuntes, encara que, per desgràcia , moltes vegades sense un debat col·lectiu final o amb poca amplitud d’espectre. Algunes d’aquestes generacions ni han arribat a conèixer mai les vaques grasses i amb prou feines treuen avui dignament els seus encàrrecs per la porta. Segurament a causa d’aquesta situació, hi ha molts estudis d’arquitectes més o menys joves que no es coneixen entre sí de manera directa, debilitant un debat que de ben segur seria profitós al voltant de l’obra construïda. Unes fotos, uns plànols i una memòria per internet no són suficients. Ni és just per a l’autor ni per als col·legues de professió que vulguin entendre-la, conèixer els seus detalls i veure si li serveixen per solucionar problemes semblants en el seu exercici professional. Amb aquest objectiu neixen aquestes tertúlies, que no conferències, al voltant de diverses temàtiques amb l’obra de diversos autors com a teló de fons. Conèixer-se com a persones, reconèixer-se com a arquitectes i veure que s’ha fet en aquests últims anys que a molts ja els semblen dècades. PROGRAMA Les cinc tertúlies, obertes al públic i de cinc equips cadascuna, giraran al voltat de l’obra realitzada per joves estudis d’arquitectura locals els últims anys i es celebraran cada dijous durant quinzenes consecutives. La temàtica escollida per a cada sessió, genèrica i ordinària, preten ser pervertida i guiada per diferents teòrics o crítics portant el debat més enllà del terreny de joc convencional.”
