A començaments d’abril, Balaguer va inaugurar la seva nova seu judicial. És obra de Josep Camps i Olga Felip, i constitueix un feliç exemple de com acomodar una obra d’arquitectura contemporània, i de forta personalitat, en un casc medieval.
La trama urbana de Balaguer respira al seu front fluvial i a la plaça Mercadal, de notables dimensions, però quan un s’endinsa al nucli antic, hi predominen carrers estrets i, sovint, ombrívols. Per exemple, el carrer Major, que uneix la plaça Mercadal amb la del Pou, en una de les cantonades de la qual s’aixequen els nous jutjats: un edifici de tres plantes, revestit de planxes d’acer patinable perforat, planes o allistonades, amb nombroses reculades que busquen -i aconsegueixen- el respecte per les alineacions preexistents i l’ajustada inserció de l’obra en el seu dens context.
Aquesta col·locació, la inserció en una vella trama, és sens dubte la virtut més gran d’un edifici que al seu interior es caracteritza per la funcionalitat. El programa era vast i l’espai disponible, limitat. Es tractava, naturalment, d’incloure tots els serveis requerits. I, tant com fos possible, fer-ho amb certa ambició arquitectònica, que és apreciable, sobretot, en l’espai reservat a escales, situat al costat d’una de les façanes laterals i que aprofita la llum natural i les visuals des del carrer Pintor Borràs fins a la catedral de Balaguer.
Només han passat deu anys des que Camps i Felip van obrir el seu estudi. Han estat els anys de la crisi i, tot i això, la seva producció ja és molt consistent. Al Centre Cultural Ferreries (Tortosa) van aconseguir una peça subtil i afirmativa. Al Museu de l’Energia d’Ascó, mitjançant el simple gest de la seva façana, un edifici molt acollidor. Al CAP de l’Aldea, una construcció que s’expressava lliurement per relacionar el món urbà i l’agrícola. Ara, a Balaguer, han firmat un jutjat que li va com l’anell al dit al seu emplaçament. I ben aviat inauguraran un altre CAP de grans dimensions, aquest a Viladecans, rectilini, bicolor i, com tots els treballs anteriors, d’organització racional, volum contundent i elegant resolució formal.
Amb poca o cap obra a les quatre capitals de Catalunya, però amb el fruit de la seva tasca disseminat per diverses ciutats del país -i ara construint un pont a Londres-, l’estudi de Camps i Felip, Arquitecturia, ja s’ha situat, merescudament, a la primera línia de la jove generació catalana.
