L’equilibri entre els equipaments de barri, el manteniment del patrimoni, la generació d’espais públics de qualitat i la continuïtat del Clínic al districte és possible
Publicat a La Vanguardia el 30 d’octubre de 2020
El govern d’Ada Colau i Jaume Collboni ha renunciat al model d’espai públic propi de Barcelona que es basava en la reflexió, el debat d’idees i l’aplicació de solucions de qualitat. Aquesta manera de fer era també una marca d’identitat de la nostra capital. Per contra, han optat pel traç gruixut, la improvisació, la unilateralitat i l’opacitat en la presa de decisions. Els perillosos blocs de formigó i la pintura als carrers són avui els protagonistes d’una carrera desbocada de Barcelona cap al seu propi enlletgiment i ineficiència. I intervencions com la reforma verda del passeig de Sant Joan ja són testimonis d’un temps on l’aposta per una ciutat verda i viva i per als vianants anaven de la mà de la qualitat en l’espai públic.
La ciutat que somiem ha d’inspirar la transformació urbana que promovem. Somiar la ciutat del futur per fer-la present. Avui tenim tots clar que Barcelona no està projectant el seu millor futur.
La subhasta del front marítim per part del govern de l’Estat a la qual Colau i Collboni han assistit impassibles, el boicot municipal al projecte de l’Hermitage sense plantejar cap alternativa o el fals debat entre salut i cultura que vam viure a l’hora de decidir la ubicació del nou CAP Raval Nord i l’ampliació del Macba, mostren la preocupant manca de lideratge de l’actual govern de la ciutat.
Barcelona ha d’afrontar encara grans reptes i transformacions que requeriran d’un lideratge ara absent. Un dels més urgents és assegurar el futur de l’hospital Clínic. La manca d’espai en la seva ubicació actual posa en risc l’excel∙lència assistencial, docent i investigadora de l’hospital. Hem d’obrir una reflexió de ciutat i de país, compartida pel mateix hospital Clínic i participada per les administracions implicades, les entitats veïnals i associacions de l’Eixample, així com els experts sanitaris. Cal assolir un compromís polític, professional i social amb l’hospital Clínic que vinculi i obligui tothom independentment de canvis polítics. Ara toca el Compromís pel Clínic.
La historia del Clínic va lligada a la de l’Eixample i és allà on hem d’assegurar el seu futur. Això passa per fer compatible l’ampliació de l’hospital amb els usos propis d’un districte tan dens. L’equilibri entre els equipaments de barri, el manteniment del patrimoni, la generació d’espais públics de qualitat i la continuïtat del Clínic al districte és possible. El debat no es pot seguir posposant.
Projectar el futur del Clínic és projectar Barcelona. El repte és gran i afrontar-lo amb èxit requereix d’imaginació, d’ambició, de generositat i de mirada llarga per somiar avui el que volem assolir demà.
Estic convençuda que Barcelona no fallarà a la seva cita amb el futur del Clínic, que és el seu propi, perquè el futur de Barcelona passa per tot allò que el Clínic representa: servei a les persones, innovació científica, excel∙lència en la docència i un posicionament mundial de valor afegit per la ciutat i pel conjunt del país.
Fem-ho possible. Fem-ho junts.
