Publicat el dilluns, 12 de maig del 2014, a diari El Punt Avui
El sector de la creació a la capital tendeix a créixer cap a la recerca o la programació.
Activitats com ara l’arquitectura, l’edició i les arts gràfiques perden pes.
Segons el diccionari, la creativitat és aquella capacitat o facultat d’inventar o bé imaginar. Quan el resultat d’aquest procés és una idea amb implicacions econòmiques, o un producte susceptible de ser comercialitzat, el terme es mercantilitza i apareixen les denominades indústries creatives. Un sector que abarca una àmplia amalgama d’activitats que van des de l’arquitectura fins al cinema, l’edició, la moda, la publicitat o el disseny i la comercialització de videojocs, per citar-ne només unes quantes. Ja sigui per tradició, vocació o visió estratègica, Barcelona històricament ha fet esforços per situar-se en aquests mercats, que segons els experts tenen múltiples potencialitats. La capacitat exportadora de les seves empreses, el valor afegit que aporten, l’atracció de turisme i mobilitat laboral que generen i la transformació d’espais urbans –el cas del 22@– que sovint provoquen, en són algunes.
El 2012 a Barcelona hi havia registrades 7.320 societats dedicades a la creació que representaven el 10,5% del teixit empresarial total de la ciutat, segons dades d’un estudi de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. En el seu conjunt donaven feina a 101.472 persones, l’11% de la població ocupada de l’urbs. Un percentatge que és lleugerament més elevat que el de la mitjana de Catalunya (7,5%), però que comparativament està clarament per sota del que es dóna a metròpolis com ara Londres (30%) i l’Ille de France (20%). Hi ha una tercera dada que no per contundent deixa de ser menys òbvia: de tots els llocs de treball que generen aquestes activitats al conjunt de Catalunya, el 49% es concentren a Barcelona. La capital política del país també ho és, doncs, del ram.
Tendència dual
Si s’observa, però, l’evolució estadística des del 2009, s’aprecia que les indústries creatives no han estat immunes a l’omnipresent crisi econòmica. Ans al contrari. Globalment el sector ha perdut 7.648 treballadors i ha experimentat el tancament de 696 empreses a la ciutat en quatre anys. Unes dades que, a primer cop d’ull, poden revelar una tendència recessiva general. Però no és ben bé així. Aquesta destrucció de feina i activitat es concentra sobretot en les denominades indústries creatives tradicionals, i més específicament en branques com ara les arts gràfiques i la impressió (que ha perdut 152 negocis i 1.389 ocupats en quatre anys); l’edició (-117 i -2.178); el cinema, el vídeo i la música (-47 i -1.203), i el disseny i l’arquitectura (-333 i -1.949), per citar els exemples més sagnants. En aquest últim cas, hi ha una dada complementària que ajuda a contextualitzar la davallada: només el 2009, el nombre de visats tramitats per part dels arquitectes del conjunt de la demarcació de Barcelona va caure un 67%. Una de tantes conseqüències de l’esclat de la bombolla immobiliària.
Com en tot, però, també hi ha el got mig ple. Hi ha un conjunt d’activitats creatives molt lligades a la producció digital, i catalogades com a no tradicionals, qua sembla que han aguantat millor l’estocada i apunten a ser emergents tan bon punt es consolidi un cicle econòmic expansiu. Deixant de banda la publicitat, en què entre el 2009 i el 2012 s’han tancat 97 estudis i 1.820 professionals han perdut la feina, parlem de branques com ara la recerca i el desenvolupament (R+D) lligat a nous formats creatius, o les de programari, desenvolupament de videojocs o edició electrònica. Tot i que els indicadors revelen que tant les unes com les altres han perdut llocs de treball entre el 2011 i el 2012, el percentatge és relativament modest (veure gràfic). Més enllà d’això, però, hi ha un factor subjectiu que fa creure en les potencialitats futures d’aquestes empreses, com és el fet que la creació digital és un negoci que va a l’alça. Té recorregut. En el cas de Barcelona, aquestes societats centrades en l’R+D o la programació són més aviat petites, estretament lligades a l’emprenedoria, i s’estan escampant especialment entre vivers o el magma d’antigues naus industrials que pobla el 22@. És més, la intenció de l’Ajuntament és crear un pol d’activitat en aquest ram al voltant del gran triangle que formen la Fabra i Coats, el Canòdrom i el Dhub.
7.320 empreses
del ram hi ha a Barcelona. Per activitat, les de publicitat –1.463– són les més nombroses.
101.472 treballadors
ocupen les empreses creatives. 55.141 són en sectors tradicionals i 46.331 en no tradicionals.
Innovar sobre reptes quotidians
Per refermar que aquesta aposta per l’emprenedoria i les empreses que innoven no és una aposta retòrica, l’Ajuntament de Barcelona ha aplicar aquest model en els seus contractes públics. El resultat és l’Open Challenge, un concurs internacional que s’ha convocat per recollir idees que aportin solucions a sis reptes que té la ciutat. La llista inclou els robatoris de bicicletes, facilitar la inclusió social a través de dispositius mòbils, dissenyar un sistema per monitoritzar els assistents a actes culturals, digitalització d’arxius, crear un sistema automàtic de manteniment del paviment i utilitzar ginys tecnològics per fomentar el comerç de proximitat. Com a condició, però, les empreses interessades s’hauran d’instal·lar durant sis mesos a la ciutat, tot i que rebran importants bonificacions del consistori. El juliol s’escolliran els 5 finalistes per projecte.
