Els arquitectes i urbanistes d’Espanya haurien de cercar la inspiració als habitatges tradicionals del sud d’Europa i del nord d’Àfrica, i no als del nord de Suècia
Publicat a l’ARA el 22 d’agost de 2022 | Foto David Borrat
M’he mudat a una casa nova i he deixat l’edifici antic del centre, amb les típiques finestres i persianes de fusta, on he viscut més de deu anys. La meva nova llar és moderna, té molta claror i és eficient des del punt de vista energètic, o això diuen. I, malgrat tot, aquest ha estat l’estiu de la meva vida que més calor he passat a casa. La gent em diu que aquest ha estat l’estiu més càlid registrat mai aquí. No només aquí, a tot arreu. Les glaceres es desfan molt més ràpidament del que es preveia. Els embassaments estan en nivells mínims. A Espanya, el nivell de les reserves hídriques als pantans és del 37,9%. A Catalunya, de vora el 40%. El nombre d’incendis ha augmentat vertiginosament.
Tot i això, no puc evitar pensar que, a la casa nova, els grans finestrals d’alumini en gris antracita, el color de moda, amb la referència RAL 7016, tenen alguna relació amb la incomoditat i la factura que estem a punt de pagar per l’energia. L’agència immobiliària Habitaclia es pensa que encara busco casa. No em para d’enviar correus, com ara un article que porta per títol: “Quatre gestos per reduir el deute ecològic de les llars”. Ai, mare, em vaig dir.
A la meva bonica casa nova, fins i tot les persianes i els estors són d’alumini fosc. I no és només a casa meva. Es veu que tots els edificis residencials d’obra nova de Barcelona i rodalia tenen instal·lades finestres i persianes de color RAL 7016. Al meu parer, haurien d’estar prohibides en qualsevol edifici situat al sud del cercle polar àrtic. Mireu de posar la mà a una persiana en gris antracita quan hi toqui el sol i entendreu per què ho dic.
Acabo de comentar que aquest estiu ha estat el que he passat més calor a casa de la meva vida. Soc del sud d’Europa. A la meva terra, estàvem acostumats a arribar als 40 ºC a l’estiu i les temperatures per damunt dels 30 ºC hi són perfectament normals. Tot i això, recordo que dormia bé i els meus avis fins i tot aconseguien mantenir la casa fresca. Aquí, m’imagino que tothom que s’ho pugui permetre ha posat l’aire condicionat. I aquesta és la qüestió: qui s’ho pot permetre? La majoria de la població no pot. Per què des dels ajuntaments de pobles i ciutats d’arreu de la Mediterrània s’autoritzen edificis de nova construcció que semblen tòrrids hivernacles, mentre alhora s’exigeix eficiència energètica? Per què no estem construint habitatges confortables i energèticament assequibles per a tothom? Des de l’Algarve fins a la Pulla, des del Marroc fins a Grècia, la construcció d’habitatges eficients des del punt de vista energètic i dissenyats per a estius càlids no és res de nou. De fet, hi ha segles d’experiència i de pràctica: abaixa les persianes cap a les 10.00 h i no les tornis a apujar fins a les 19.00 h. Emblanquina la casa i el terrat cada any. No posis finestres de grans dimensions a les parets que donin al sud. Tingues un pati interior on corri aigua i hi hagi vegetació. Ah, i emmagatzema l’aigua de la pluja per a les plantes i el jardí.
Aquest mes, el govern espanyol ha aprovat un pla energètic : no es permet posar l’aire condicionat per sota dels 27 ºC, almenys als edificis públics i administratius. A l’hivern, la calefacció no es podrà posar a més de 19 ºC. L’objectiu del pla és reduir d’un 7% el consum de gas. Aquestes mesures, però, són insuficients donat el canvi climàtic. En vista del risc de recessió econòmica, alta inflació, manca d’aigua, impossibilitat de recórrer a l’energia hidroelèctrica, alts preus de l’energia i un conflicte bèl·lic a Europa, no cal ser cap geni per adonar-se que els arquitectes i urbanistes d’Espanya haurien de cercar la inspiració als habitatges tradicionals del sud d’Europa i del nord d’Àfrica, i no als del nord de Suècia. D’entrada, hauríem d’optar per seguir emprant el blanc per a l’exterior dels edificis de nova construcció. També hauríem d’incrementar el nombre de jardins urbans i cobertes verdes presents a les edificacions. Si hem d’aprendre alguna cosa del nord d’Europa, que sigui aquesta: el bon disseny és, per damunt de tot, funcional.
Teresa Marques és professora de filosofia a la UB
