El coronavirus canviarà les ciutats, o no

El coronavirus canviarà les ciutats, o no

La Covid no s’ha de veure només com un problema, que ho és, sinó, des del punt de vista urbanístic, com una oportunitat

Publicat a El Nacional el 7 de juny de 2020

“Si la nostra ciutat ha de tenir la gran quantitat de turisme que tenia abans del coronavirus i aquest és el model que volem, òbviament, no tenim espai per a tothom, d’això n’estic segura”, sentencia Nadia Favia, arquitecta i professora de la Universitat de Girona, en parlar sobre la possibilitat de mantenir el distanciament social necessari per prevenir la propagació del coronavirus. “Ara, la ciutat que tenim, amb els habitants que tenim, podria funcionar mantenint la distància social. Això crec que treballant-ho es podria funcionar correctament”.

El debat sobre si les ciutats estan construïdes per a les persones o per als cotxes no és nou. Tot i així, s’ha posat un altre cop sobre la taula en plena crisi del coronavirus. Hem pogut veure moltes persones passejar per unes carreteres sense cotxes per poder mantenir la distància de seguretat amb la resta de vianants que passejaven per les voreres, per exemple. I hem pogut veure, també, com algunes zones de les ciutats estaven plenes de gent, però d’altres estaven desèrtiques perquè no tenien la vida laboral o turística habitual.

Voreres ampliades al carrer Consell de Cent. Foto: Ajuntament de Barcelona

Per augmentar l’espai dels vianants al carrer, s’estan fent projectes temporals com, per exemple, l’ampliació de les voreres pintant carrils a la calçada i reduint l’espai per als cotxes. Francesc Robusté, Catedràtic de Transport de la UPC indica que aquest urbanisme tàctic serà positiu «necessitem més espai, per tant necessitem voreres més amples i que els carrils per a bicicletes i vehicles de mobilitat personal també ho siguin». Favia, però, lamenta que això s’estigui fent pensant només en el coronavirus i no en el canvi climàtic: “cal fer projectes a llarg termini i que realment puguem veure els canvis estructurals, no només projectes d’emergència”. 

La Covid no s’ha de veure només com un problema, que ho és des del punt de vista sanitari, sinó, des del punt de vista urbanístic, com una oportunitat

Julián Galindo, director del Departament d’Urbanisme de l’UPC, ho amplia: “La Covid no s’ha de veure només com un problema, que ho és des del punt de vista sanitari, sinó, des del punt de vista urbanístic, com una oportunitat per tirar endavant coses que ens costen molt tenint com a referència altres problemes com el canvi climàtic o econòmic”.

Durant el confinament, gran part dels nostres hàbits han canviat. En general, hem tornat a fer vida de barri, a relacionar-nos amb els veïns per ajudar-nos mutualment i a comprar als comerços de proximitat. En aquest sentit, Galindo demana que aquests nous hàbits s’aprofitin més enllà de la pròpia problemàtica sanitària.

No tindrem capacitat de reaccionar. Ho farem sempre a posteriori i mai amb previsió perquè no ho hem vist com un problema sanitari

També, com Favia, destaca la importància de pensar en la crisi climàtica que s’apropa: “és sorprenent com els governs han fet operacions pel coronavirus que respecte el canvi climàtic no han fet en molts anys”. Alerta que veiem el canvi climàtic molt llunyà i menys perillós que el coronavirus però adverteix que també es tracta d’un tema sanitari: “els canvis sobre el medi són cada vegada més accelerats i no tindrem capacitat de reaccionar. Ho farem sempre a posteriori i mai amb previsió perquè no ho hem vist com un problema sanitari”.

Amsterdam. Foto: Unsplash

Les ciutats dels 15 minuts

Un dels termes que s’han popularitzat aquests dies és el de la ciutat dels 15 minuts. Consisteix en un projecte de ciutat amb distàncies curtes on, en 15 minuts de mobilitat activa (a peu o en bicicleta) puguis tenir tot el que et cal per viure, reaprofitant així l’espai de la teva zona i reduint la mobilitat dins la ciutat. Aquest és el nom del projecte planificat per a per a París però altres ciutats com Melburne o Barcelona tenen projectes similars que mantenen la mateixa essència: la descentralització i la proximitat. “Cal apostar per la multipolaritat amb centralitats més ben connectades entre si. Transformar els espais perifèrics en noves centralitats per deixar de tenir un nucli urbà i una perifèria i passar a tenir una metròpoli en xarxa”, afirma Galindo.

Cal apostar per la multipolaritat amb centralitats més ben connectades entre si

Vista de París. Foto: Unsplash

La importància del treball

El treball és un dels motius principals de la mobilitat de les ciutat. Vicente Guallart, arquitecte i fundador de l’Institute for Advanced Architecture of Catalonia (IAAC), remarca que les ciutats no poden viure sense treballar, tot i que el treball pot adoptar moltes formes diferents. Explica que hem vist que el teletreball ha començat a funcionar però que també hem comprovat la importància que el treball presencial ha tingut durant la crisi sanitària.

Ciutat de Madrid. Foto: Unsplash

Guallart indica que ens trobem a les portes d’una tercera revolució industrial que portarà “indústries molt més petites, ecològiques, que produiran, en moltes ocasions, sota demanda, i indústries personalitzades”. Aquest tipus d’indústries podrien tornar a la ciutat, en format de tallers i cooperatives, com els que, en el seu moment, hi havia a l’Eixample de Barcelona. Afegeix que cal portar la indústria lleugera a prop d’on viuen les persones que hi treballen: “és un error és fer polígons d’habitatges en una punta de la ciutat i que la gent hagi d’anar a la Zona Franca i a les grans plantes de produccions industrials a treballar, que, per cert, en moments de  crisi es demostren que són més vulnerables”.

És un error és fer polígons d’habitatges en una punta de la ciutat i que la gent hagi d’anar a la Zona Franca i a les grans plantes de produccions industrials a treballar

Aquest canvi només és possible si s’hi impliquen diferents sectors. En aquest sentit, Favia es mostra negativa: «m’agradaria que hi hagués un canvi, però és trencar un cicle polític, econòmic i social i no sé si dos mesos de virus permetran un canvi radical de la ciutat». Tot i així, sí que considera que tant la població com la classe política ara estan més conscienciades i que això és un pas més cap a una ciutat sostenible econòmicament i mediambientalment.

L’estil de vida

El canvi de les ciutats, sigui cap a la direcció que sigui, influirà directament en com viuen els ciutadans. Tot i així, els experts coincideixen en el fet que l’estil de vida de les persones és decisiu per a l’estructura i construcció de les ciutats. Julián Galindo ho compara amb un organisme: “hi ha una relació de simbiosis amb les persones, una relació que de vegades és més favorable i de vegades no”. Guallart apunta que la cultura de les persones que viuen a les ciutats influeix clarament en com es construeixen: “a Los Ángeles viuen en cases aïllades, aquí en ciutats compactes i a la Xina en ciutats més denses. Cada ciutat reflecteix la seva cultura”.

Los Ángeles. Foto: Unsplash

La ciutat l’hem de construir sempre sobre la idea de com volem viure

Favia, per la seva banda exposa, però, la importància de decidir com volem viure: “si no hi ha espais on poder caminar o si les distàncies són molt llargues per abastir-se, utilitzarem la ciutat de maneres diferents. Tot i així, la ciutat l’hem de construir sempre sobre la idea de com volem viure”. Així doncs, tot apunta que el camí a seguir són les ciutats sostenibles i respectuoses amb el medi ambient i que els ciutadans seran claus en aquest canvi.