El futur de les vies blaves | Què fem amb recs, fonts ornamentals i estanys secs?

El futur de les vies blaves | Què fem amb recs, fonts ornamentals i estanys secs?

Mantenir els espais públics amb aigua en un horitzó de sequera persistent requereix inversió i bombar del freàtic

Publicat a l’ARA el 21 de març de 2024 | Foto: David Borrat

Amb les pluges de les últimes setmanes, el gran estany artificial del Parc del Migdia de Girona, que portava mesos sec a causa de la situació d’emergència per sequera, acull aquests dies una fina làmina d’aigua, suficient perquè les granotes tornin a colonitzar aquest espai i facin sentir de nou als veïns de la zona el seu habitual concert nocturn de raucs. Si no es repeteixen les pluges, l’estany, d’uns 5.500 metres quadrats de superfície i que té una funció ornamental i dona caràcter al parc, a més de ser refugi d’amfibis i aus, tornarà a quedar sec, ja que habitualment s’alimenta de la xarxa pública d’aigua potable. L’emergència climàtica fa pensar que tant aquest estany com molts recs i fonts ornamentals tenen mala peça al teler. De moment, els ajuntaments no es proposen eliminar-les i, com a Girona, estudien fórmules per mirar d’alimentar-les d’aigües freàtiques o instal·lar-hi circuits tancats, tot i que es tracta d’intervencions que suposen grans inversions.

Aquest estany del Parc del Migdia, com la font ornamental del Parc Central (darrere l’Estació Jove), la de la plaça Catalunya o molts recs de la ciutat, entre els quals el de la Devesa, formen part de les anomenades “zones blaves”. Totes presenten des de fa mesos una imatge del tot il·lustrativa de la sequera extrema que pateix la ciutat i la resta de Catalunya. Aquesta situació es fa evident també a les zones verdes, avui de color groguenc per falta de reg. Albert Falgueras, veí del Parc del Migdia, assegura que l’estany “donava vida i alegria”, però que, buidat pels efectes de la sequera “també contribueix a conscienciar sobre el canvi climàtic”. Sobre el futur, creu que si s’ha de passar gran part de l’any buit potser seria millor tapar-lo.

La ciutat de Girona, actualment en fase d’emergència, va aplicar restriccions pròpies de l’actual situació crítica al gener, quan encara estava en fase de preemergència. L’alcalde, Lluc Salellas, va argumentar llavors la decisió per “responsabilitat” davant una situació que es preveia que s’agreujaria, tal com ha passat.

Sense aigua fins que s’aixequin les restriccions

Les mesures decretades en la fase d’emergència prohibeixen mantenir actives les fonts ornamentals i omplir estanys artificials llevat dels casos en què constitueixin un refugi vital per a la fauna o s’alimentin d’aigua regenerada o procedent del freàtic. No és el cas de la majoria de fonts ornamentals i estanys artificials de la ciutat, que “es mantindran eixuts fins que s’acabi la sequera”, admet el regidor d’Acció Climàtica de l’Ajuntament de Girona, Sergi Cot. El regidor assegura que tan bon punt es puguin aixecar les restriccions, la posada en funcionament d’aquests elements urbans serà una prioritat per a l’Ajuntament, ja que, segons afirma, contribueixen al benestar dels ciutadans, per la seva funció de reducció de la temperatura a l’estiu, entre d’altres, i perquè fomenten la biodiversitat de la fauna i la flora.

“El nostre objectiu és la renaturalització de la ciutat, és a dir, reduir les zones grises i potenciar les zones verdes i blaves”, assegura el regidor. Cot explica que aquest és un dels objectius inclosos en el projecte GiroNat, que pretén la transformació urbana per fer una ciutat més verda, resilient i saludable, potenciant la infraestructura ecològica i la biodiversitat amb les anomenades “solucions basades en la natura”, que inclouen horts urbans, espais verds, arbrat i estanys artificials, entre d’altres. Però, com és avançar en aquest camp amb l’horitzó del canvi climàtic?

El freàtic, una solució de futur

Davant l’amenaça dels previsibles episodis recurrents de sequera, l’Ajuntament es planteja que les noves zones verdes i blaves s’abasteixin i es mantinguin amb aigua regenerada procedent del freàtic i no amb la xarxa d’aigua potable. Això permetria que en èpoques de sequera no s’hagin de tancar les fonts ornamentals ni s’hagin de mantenir eixuts els estanys i els recs. Aquesta solució, però, no es preveu per a les fonts ornamentals o els estanys artificials que ja existeixen actualment a la ciutat, ja que podria suposar una inversió molt elevada.

Una de les ciutats que van decidir apostar per l’ús de les aigües freàtiques d’origen pluvial per a zones blaves és Santa Coloma de Gramenet, on el maig de l’any passat les tres fonts ornamentals de la ciutat es van posar en funcionament després d’estar mesos tancades. Tot i això, l’Ajuntament va haver de tornar-les a tancar posteriorment, ja que els recursos hídrics freàtics només donaven per a la neteja de l’espai públic i per mantenir la supervivència de l’arbrat. Santa Coloma de Gramenet, que s’abasteix dels embassaments del sistema Ter-Llobregat, és un dels 220 municipis de Catalunya en situació d’excepcionalitat per sequera. Malgrat això, va poder reobrir les seves fonts ornamentals amb la utilització d’aigua freàtica. També es van fer proves dels sistemes de depuració i hidràulic amb resultats positius, cosa que permet omplir les fonts un cop a la setmana amb aigües d’origen freàtic, que són aigües subterrànies d’origen pluvial, que un cop desinfectades poden servir per al reg de jardins i parcs i per a la neteja viària.