Els pisos per a joves han estat motiu d’indigestió per als executius de Clos, Hereu, Trias i Colau
Publicat a La Vanguardia el 26 de febrer de 2021
Va ser el mes de febrer de fa 14 anys quan Barcelona va decidir muntar un sorteig de loteria dos mesos després de Nadal. No s’hi rifaven diners, però no per això la il∙lusió dels participants era menor. S’hi adjudicaven 1.509 pisos protegits entre 54.440 sol∙licitants. Un bé escassíssim en aquesta ciutat el 2007 i també ara. Tocava a un pis per cada 50 persones. Cinc bombos disposats a Barcelona Activa i una retransmissió televisada van sentenciar la sort per a tots els aspirants. En conec molts, en aquell temps joves i amb aspiracions a viure a la gran ciutat, que hi van participar i que al final no van tenir sort. Anys abans s’havia mantingut a Barcelona un encès debat sobre si una persona amb 35 anys encara podia considerar-se jove, la precarització de la joventut no és una nouvinguda, i al final es va decidir posar el límit en aquesta edat per poder accedir a un pis oficial destinat a aquest col∙lectiu. Van quedar exclosos del sorteig 45 habitatges, situats al carrer Londres Villarroel, una promoció destinada a joves guanyadora d’un premi FAD. Obra dels arquitectes Coll Leclerc, els pisos, que 15 anys després encara estan buits, han estat motiu d’indigestió per als executius de Joan Clos, Jordi Hereu, Xavier Trias i Ada Colau. Errors heretats i no reparats amb el pas del temps. L’Ajuntament va cometre la falta de no exposar el projecte en informació pública i una sentència judicial va declarar nul el planejament. Es va haver de reiniciar la tramitació, i quan els pisos es podien lliurar ja eren vells i no complien les noves normes d’habitabilitat. Llavors es va pensar que allotgessin persones vulnerables, després refugiats i finalment es va presentar un pla per traslladar-hi l’escola Entença, malgrat l’oposició de les ampes. No se n’ha tornat a saber res més. L’escola continua en barracons ,i els habitatges, que el 2007 ja estaven a punt perquè s’hi entrés a viure, desocupats.
Aquests 45 pisos de 40 metres quadrats no resoldran el problema de l’habitatge a Barcelona. Són necessàries polítiques de pes a escala autonòmica i nacional amb pressupostos generosos. Un pacte entre totes les forces polítiques per solucionar el que, amb la feina, és el principal factor de pobresa aquí, a Madrid o a Màlaga. És el drama dels desnonaments o el lloguer –motiu d’agre enfrontament entre PSOE i Podem al Govern–, amb uns preus que aquests últims cinc anys han escalat més d’un 40% i han expulsat molts barcelonins. També és incentivar els privats perquè s’animin a construir pisos a preu assequible en col∙laboració amb les administracions. I, sobretot, aprofitar els recursos de què es disposa perquè cap inversió no sigui en va.
És bon moment per recuperar la promoció del carrer Londres. Un Ajuntament que es vanta de polítiques innovadores en matèria d’habitatge no es pot permetre tenir patrimoni públic i residencial abandonat, ja sigui a La Escocesa, a Reina Amàlia o al carrer Botella. És difícil d’entendre en la difícil situació actual.
