Els olotins RCR Arquitectes habiliten un castell francès com a centre d´art i disseny | Alfons Petit

Els olotins RCR Arquitectes habiliten un castell francès com a centre d´art i disseny | Alfons Petit

Publicat el divendres, 13 de juny del 2014, al Diari de Girona

La fortalesa de Nègrepelisse, del segle XIII, ha estat transformada en un equipament per a la creació contemporània

L’estudi olotí RCR Arquitectes ha rehabilitat el castell medieval del segle XIII de la localitat francesa de Nègrepelisse i l’ha adequat com un centre d’art i de disseny dedicat a la creació contemporània i batejat amb el nom de La cuisine (La cuina), que s’inaugura demà dissabte al matí. Nègrepelisse es troba a la regió de Migdia-Pirineus, a prop de Toulouse i a un centenar de quilòmetres de Rodez, on encara no fa quinze dies (el 30 de maig) el president de França, François Hollande, va inaugurar un altre projecte dels arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta (RCR), el Museu Soulages, dedicat al reconegut artista francès Pierre Soulages, un acte al qual també hi va assistir el president de la Generalitat, Artur Mas.

Els arquitectes olotins van guanyar l’any 2008 el concurs públic que s’havia convocat per al projecte de rehabilitació del castell de Nègrepelisse amb una proposta que, segons els responsables del centre cultural, “reposava en la dimensió icònica del castell”. L’arquitecte Josep Maria Montaner, catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC) i president de la Fundació Bunka, detalla en què ha consistit la intervenció: “S’insereix en la restitució dels grans murs i torres del castell del segle XIII, de planta trapezoïdal, aconseguint no sobrepassar mai l’alçada d’uns paraments de pedra que s’han completat i conso?lidat. D’aquesta manera, tota la intervenció nova queda inclosa a la fàbrica antiga. Es defineix una entrada molt clara, en forma de pavelló, i s’organitza tota l’esplanada de la fortificació reactivant-la amb les activitats dels diversos tallers, espais per als artistes residents, direcció, sala d’exposicions, biblioteca, auditori i forns de la cuina, equilibradament situats al voltant d’un pati de proporciones horitzontals”. Montaner afegeix que “cada un dels espais està resolt en tots els detalls i elements del mobiliari, atorgant a cada sala la seva identitat: els despatxos de direcció; la biblioteca a l’antiga torre amb la taula rodona al centre i un lucernari cilíndric; la sala d’exposicions amb elements lleugers i suspesos; tot el sistema tan pulcre de la cuina, penjada del sostre i deixant el terra lliure, etc”. Segons ell, “la relació entre l’obra con?temporània i la massa del castell és clara i estimulant; tota una lliçó d’intervenció en el patrimoni”. En aquesta relació hi destaca el contrast entre la solidesa de les construccions originals de pedra i la lleugeresa i l’horitzontalitat de les noves aportacions, en les quals l’acer corten (característic de l’obra de RCR) hi té una important presència.

L’activitat del centre d’art i de disseny La Cuisine (té una important dedicació a qüestions relacionades amb l’alimentació) se centra d’una banda en la programació d’iniciatives pedagògiques (tallers de pràctica artística, tallers de cuina, lectures de contes, conferències, projecció de pel·lícules, exposicions…) i també en la coordinació i organització de propostes culturals en col·laboració amb associacions i institucions locals. Per donar a co?nèixer aquest programa (encara que ja fa alguns mesos que el centre va entrar en funcionament) i també l’entorn en el qual es desenvolupa, s’ha aprofitat la inauguració oficial per organitzar un cap de setmana d’actes gratuïts que van des de visites guiades al recinte a tallers diversos, conferències, dansa, etc…