RECUPERACIÓ DE LES ANTIGUES GUIXERES D’IGUALADA
2018
La proposta s’emmarca dins del projecte global de l’Anella Verda d’Igualada, que busca generar un conjunt d’itineraris per a vianants i bicicletes en forma de cinturó verd en el perímetre de la ciutat. En aquest context, el camí de les Guixeres suposa l’adequació d’un tram de 1’65km, dels quals s’ha executat els primers 800m.
L’espai natural per on transcorre el camí va ser objecte d’una intensa activitat extractiva de guix la primera meitat del SXX. Posteriorment la zona va ser utilitzada com a estació de transferència de residus municipals. A finals dels anys 70, aquest ús també cessa i l’àmbit queda totalment abandonat sense que s’hi faci cap tipus d’actuació correctora o de recuperació, fet que genera diverses problemàtiques: l’alteració de la topografia original origina problemes d’arrossegaments i esllavissaments degut a la pèrdua de la cobertura vegetal superficial i a la manca de control de les escorrenties. Tanmateix, les parets que van ser objecte de l’extracció de guix presenten unes altes pendents inestables i es generen petits despreniments de rocs tot sovint.
El projecte té dos objectius principals: un de connectivitat, dins el projecte global d’escala de ciutat (Anella Verda) i un segon de recuperació paisatgística i de biodiversitat, establint els elements necessaris per generar una nova dinàmica en el lloc que millori progressivament les seves condicions ambientals mitjançant l’aprofitament de l’aigua. En aquest sentit, la proposta s’articula mitjançant la configuració d’una secció tipus amb tres franges ben diferenciades que es van adaptant a les diferents situacions del recorregut, resolent les problemàtiques de l’emplaçament i alhora desenvolupant els seus potencials.
La franja central -el camí principal de sauló-, garanteix la continuïtat de l’Anella Verda amb una amplada aproximada de 3m i s’ordena reconeixent majoritàriament la traça preexistent a la zona. Aquest camí es complementa amb una segona franja situada en el marge exterior del camí i en forma de mirador lineal a la ciutat: una franja de 1,2m d’amplada de paviment dur per millor accessibilitat. La composició del seu formigó compta amb una fracció d’àrid luminescent que millora la visibilitat en les primeres hores de la nit retornant l’energia solar captada durant el dia en forma de luminescència.
En darrer terme, la franja interior del camí en forma de cuneta vegetal ajuda a canalitzar les escorrenties de la muntanya i alhora genera una franja de seguretat per retenir els petits despreniments existents. Aquests mateixos rocs despresos s’utilitzen per a la construcció d’una seqüència de murs de retenció que tenen l’objectiu de retenir i infiltrar bona part d’aquesta aigua en uns nous punt humits on s’hi disposa la nova vegetació que ha de colonitzar el lloc. La mateixa peça emprada per a la formació dels bancs lineals a les zones d’estada, s’utilitza també per resoldre els sobreeixidors dels punts baixos, permetent així que l’aigua continuï el seu curs en cas pluges d’alta intensitat.
Autors: Enric Batlle, Joan Roig, Iván Sánchez.
Col·laboradors: Mario Súñer, Simone Cicu, STATIC Enginyeria d’Estructures.
Fotògrafs: Jordi Surroca i Gael del Río
