En record d’Oriol Bohigas i Guardiola
En record de l’Oriol Bohigas
S’ha escrit extensament sobre la seva persona, i aquest apunt sols vol ser un complement per explicar la seva relació amb la ciutat en general i amb la meva persona en particular. La seva relació amb Vilanova i la Geltrú comença amb l’amistat que té amb el filòsof i escriptor Eugeni d’Ors i les seves estades en la casa-ermita de Sant Cristòfol. Posteriorment, realitza com a Arquitecte de l’Estudi MBM la Escola Sant Jordi, inaugurada l’any 1980, i anys després l’edifici NEAPOLIS (Centre de Noves Tecnologies), inaugurat l’any 2001.
Personalment crec que la paraula que el defineix és INTENS, i així és com sento el seu pas tant per la ciutat com per la meva vida, breus instants, però intensos, on sempre s’aprèn. L’Escola Sant Jordi i el Neàpolis són edificis que marquen el nostre paisatge urbà i el funcionament de la ciutat. Malgrat la distància en el temps i el diferent programa de necessitats ambdós edificis mantenen un fil projectual on es valoren en gran mesura els espais de relació, aquells que anomenaríem servidors, dels pròpiament funcionals. També s’utilitza, curiosament, l’obra vista com a element definidor de la façana.
Vaig estudiar a l’ETSAB, en la època en la que ell era el Director. La seva figura imposava tant en les correccions de Projectes de Fi de Carrera, com en la Càtedra de Projectes IV (curs que significava una mena de pas de grau dins la carrera) i és allà on vaig coincidir amb ell.
En una d’aquestes visites d’obra al Neàpolis envoltat de tècnics i polítics municipals va lloar d’una manera intensa (com solia fer) l’edifici de la Residència d’Estudiants i Biblioteca de la UPC, que acabàvem de realitzar, en especial li va interessar el funcionament a través de passeres exteriors com a element de comunicació horitzontal, aportant una potent definició a la composició de la façana. No cal dir que, algun dels tècnics m’ho va fer saber, i com es pot entendre, per a un arquitecte jove va ser tot un estímul. Posteriorment, vàrem comentar l’edifici personalment en alguna de les conferències i trobades que va realitzar a la nostra ciutat.
Es per això que voldria donar-li les gràcies per deixar-nos aquests edificis emblemàtics dels quals en podem gaudir, a banda de la extensa obra arquitectònica i literària.
GRÀCIES MESTRE
