Les dues illes de la presó permetrien fer un organisme hospitalari nou, com la justícia ha tingut ocasió amb la Ciutat
Publicat a El País el 3 de juliol de 2020
La notícia del trasllat del Clínic no ha passat per alt a ningú, atesa la transcendència d’aquest hospital per al conjunt de Barcelona i més enllà dels seus límits municipals. El Clínic no és un equipament, sinó un conglomerat que reuneix atenció sanitària, recerca i estudis de medicina, i que visiten un milió de persones a l’any. I per fer-ho encara més inqüestionable, n’hi ha prou amb veure la importància que ha tingut en la crisi de la covid-19.
La seva grandària, organització, ubicació i comunicació són, doncs, cabdals. És tan complexa l’estructura organitzativa d’un gran hospital que, contra el que és habitual (utilitzar la ciutat com a sinònim de màquina sofisticada quan volem donar a entendre què és un edifici complex), gràcies a l’organització de les diverses circulacions que tenen lloc al seu interior és l’únic cas que alguns urbanistes usen com a exemple de planificació d’una ciutat.
Per fer més rellevant encara aquest cas, s’hi afegeix que no es parla només de nova construcció, sinó de trasllat a un lloc de la ciutat ja ocupat, com resulta obvi atesa la compacitat de Barcelona: l’Escola Industrial. Ens trobem, doncs, davant d’un cas d’estudi perfecte per il·lustrar la diferència entre el projecte d’un hospital i el seu disseny. Estem assistint a l’inici d’un projecte.
La notícia del trasllat a l’Escola Industrial ha saltat per tal que la ciutadania s’adoni de la importància de trobar un lloc adequat per al Clínic. Hi voldríem reflexionar. El fet que es plantegi el trasllat a un conjunt amb edificis de valors arquitectònics de certa vàlua (alguns de protegits), instal·lacions com ara estacions transformadores o dipòsits d’aigües pluvials, a més d’altres edificis dins del recinte (les Piscines Sant Jordi o residències d’estudiants), fa que la ubicació d’un hospital d’aquesta mida hagi d’abordar problemes diversos que es podran resoldre partint dels avantatges de la seva proximitat amb el Clínic.
Però veient els esquemes de les diferents hipòtesis d’emplaçament dins l’Escola Industrial, sembla que es tracti d’un complex educatiu o administratiu, en els quals les parts no tenen els requeriments d’un hospital. En els hospitals les diferents tasques dels que hi treballen (metges, estudiants, infermeres, zeladors, malalts o visites, subministraments i neteja a banda), i on la separació del brut i el net equival a contagi o vida, obliguen a unes condicions de circulació molt particulars. Per aquesta raó, la forma del nou edifici ha de tenir la puresa d’un teorema. Fer el nou edifici a l’Escola Industrial, entremig dels edificis catalogats, no fa pensar en això. El lloc triat per a un hospital de referència ha d’estar més proper a un full en blanc que a una sofisticada gimcana entre edificis catalogats i instal·lacions existents.
Representants d’institucions implicades han fet èmfasi en allò que representa el Clínic pel seu pes econòmic, el valor com a actiu per a la ciutat i la seva recerca, sense oblidar que és, a més, un hospital universitari. Es tracta de cuidar i fer créixer aquells motors que poden equilibrar que l’activitat econòmica de la ciutat no depengui exclusivament del consum de temps lliure. Una ciutat mostra la seva intel·ligència no amb la informàtica, sinó en la manera de resoldre casos com aquests.
Observant el que s’ha publicat fins ara, segur que molts han pensat en les dues illes de la Model, que són més grans que l’espai que ocupa el Clínic, uns 22.500 metres quadrats de sòl que permetrien construir el nouorganisme hospitalari en un lloc accessible al costat de l’Estació de Sants, a la qual s’arriba des de tot Catalunya. Enderrocar la Model i fer un nou hospital: la salut podria tenir així la mateixa oportunitat que la justícia en fer la seva Ciutat. Potser és hora d’allò nou.
