SEMPRE AMB TU JOAN
A en Joan, el vaig conèixer abans que a la Roser, si us serveix de referència. Tots envejàvem els seus apunts i per damunt de tot els seus dibuixos, senzills, precisos i elegants. L’ambient de l’escola d’arquitectura d’aquells anys no ajudava a fer amics, els continus tancaments et feien perdre el ritme dels estudis i l’amistat, però compartíem amb ell, moments inoblidables quan ens trobàvem a la banyera-actual seu de la Jordi Capell- per discutir projectes amb els nostres primers mestres de l’Arquitectura. Eren reunions intenses, estimulants i on sense gaires miraments es posaven en qüestió la funció, la forma i la composició dels nostres incipients projectes. En Joan sempre hi era, i a mi em semblava que ja era un arquitecte per la qualitat de les seves propostes i les seves elegants presentacions. Com que érem veïns, disposàvem d’una estona per seguir la crítica en el ferrocarrils fins a l’avinguda del Tibidabo.
Vàrem seguir la nostra vida paral·lela com a professors a l’Etsab des de l’any 1976 i ens van jubilar plegats el 2014, 38 anys com a professors associats, primer en Departament d’Expressió gràfica i després en el Departament de Projectes, on ens va cridar en Federico Correa per ajudar-lo en el primer curs de Projectes. El posat d’en Federico i el tarannà d’en Joan feia preveure un curta relació, i en Joan va aprofitar una escletxa per marxar al curs de l’Albert Viaplana. Ens veiem però no tant, fins que l’any 1985, vàrem anar a viure amb la Roser i els tres fills al carrer Lleó XIII, on des de feia uns anys en Joan s’havia arreglat una esplèndida casa.
L’Amelia i la Roser van intensificar la nostra relació. Eren anys difícils i de molta dedicació als despatxos per poder tirar endavant unes famílies de tres fills i elles varen saber teixir una relació preciosa que sobresortia amb sopars agraïts al paladar, i on no faltava el cava, el vi, els gintònics i el puro. Tradició que hem mantingut, ampliat i enriquit amb la “penya del barri”.
Amb en Jordi Romeu i la Magda Sunyer i en Ramón Casanelles i l’Anna Alavedra, ens hem trobat, per dinar o sopar un cop al trimestre, a casa de l’un o l’altra. Encontres entranyables amb discussions eternes i sana competència gastronòmica i que ens comprometem a seguir fent amb l’estimada Amelia i malgrat ens faltaran els teus inalterables principis que eren sempre el contrapunt de les xerrades.
Però no s’acaba aquí el nostre vincle, que fills i nets han ampliat, i amb la Laia, la filla gran, hem compartit despatx amb en Joan al carrer Lleó XIII-7. Cada tarda, quan tothom havia marxat, quedàvem en Joan i jo per compartir els darrers moments de la jornada. Com enyoraré Joan, aquestes estones tranquil·les on tu i jo podíem parlar d’arquitectura, de la nostra fantàstica professió i dels amics i família.
Sempre amb tu Joan.
